Treball cooperatiu a sisè de primaria: la Castanyada
Us expliquem l’experiència de treball cooperatiu que es va desenvolupar a primària el dia de la Castanyada. Les alumnes de sisè van ser encarregades de gestionar totes les activitats que es van fer durant la festa. Així es fomenta el treball en equip, l’emprenedoria i les ganes de col·laborar i donar-se als altres.
Un text escrit per les alumnes de sisè i editat per la Laura Carayol.
El 31 d’octubre en recompensa a l’eficàcia i bon comportament de les nenes de 6è, direcció va decidir donar-nos la tasca d’organitzar activitats de la Castanyada a tots els cursos de primària.
Tothom sabia que era un repte difícil però vam acceptar. Als patis vam començar a planejar-ho tot, ens vam dividir en grups de quatre persones i, a partir d’aquí els grups van decidir quin curs volien i els jocs que farien per a les nenes. Finalment després de tres dies, la festa de la castanyada va arribar i tothom estava molt nerviós.
Quan tots els cursos van anar al pati vam sortir nosaltres ens vam fer una foto de grup i vam començar a fer els jocs. Primer vam explicar les normes, els nostres noms i quins jocs faríem. Alguns grups van jugar a el mocador, altres van saltar a la corda, tothom s’ho estava passant genial!Tant que dues hores van passar com dos segons!
Després les nenes i nosaltres com a totes les castanyades vam berenar xocolata calenta amb coca, estava boníssima! Després tothom va anar a les seves classes. Durant els següents dies tothom seguia impressionat, les professores es van quedar impressionades, tant que van decidir fer-ho oficial. A partir d’ara el curs de 6è farà activitats de la Castanyada. Les nenes no paraven de preguntar a les professores que si tornaríem a fer les activitats, i nosaltres, les nenes de 6è vam ser recompensades per la nostra bona feina amb aquest article, i un berenar especial de crispetes boníssimes!
VA SER UN ÈXIT!
Thinking To Learn
Pensar per aprendre. Aquest és el títol del curs al que van assistir un nombrós grup de professores de l’escola i que va anar a càrrec de Robert Swartz i David Perkins. A través d’exemples i pràctiques docents es van treballar noves rutines i habilitats de pensament per tal de facilitar la comprensió dels continguts i aplicar-los a la vida real. Us deixem algunes de les idees principals de les sessions de Thinking To Learn:
– Aprenem per naturalesa però no parem prou atenció a pensar i a millorar el nostre pensament. Si aprenem a pensar amb encert evitarem el pensament erroni i serem més destres en la presa de decisions. Per això és tan important ajudar els alumnes a pensar amb cura, a fer-se preguntes.
– Què falla en l’educació actual? hi ha passivitat, poca connexió amb la vida dels estudiants i falta visió global. El pensament és superficial, precipitat i sense massa ordre. I per què passa això? perquè no donem prou temps a pensar, solucionem massa ràpid els plantejaments que fan a classe, no tenim paciència a que ho descobreixin sols.
– Convertirem els nostres estudiants en genis? no, i no cal. Entrenar-se al tennis tampoc ens fa guanyadors de Roland Garros. Però sí que un bon entrenament sempre ens fa millors i per això cal entrenar el nostre pensament i evitar la superficialitat.
– Integrar el pensament a les aules millora l’aprenentatge de continguts i millora la qualitat de vida dels estudiants perquè s’adonen que pensen amb sentit sobre temes importants.
– El professor pren el rol de facilitador. Els estudiants poden pensar de manera col·laborativa i fer el pensament visible a través de post-its o de la pissarra.
– El pensament cooperatiu sempre és més productiu que l’individual. Pensen junts com iguals i després expliquen a la resta de grups com ha estat la seva forma de pensar.
– El pensament creatiu ens permet generar idees noves, originals i significatives. El pensament crític ens fa jutjar si una idea mereix ser creguda i compartida.
Com ho podem fer? podem organitzar el pensament a base de preguntes, fent el pensament explícit amb llistes, escriptura, utilitzant organitzadors gràfics o amb diferents activitats:
Activitat 1- The whole object. Imaginem que en comptes de tenir un objecte complet, ens en falta una part. Què passaria si a l’àliga li falta l’ull esquerre? quines conseqüències tindria?
Activitat 2. See-Think-Wonder. En una taula posem per escrit allò que veiem, allò que pensem i tot allò que volem saber de qualsevol tema o imatge que treballem a classe.
Activitat 3- The explanation game. Guess and say why. A partir d’una imatge o obra d’art, cal intentar endevinar què hi veuen i justificar la seva resposta. Una rutina que s’adonen que els fa pensar. Cap resposta és incorrecta si està ben justificada. És important que el professor mai digui que no sinó que ha de parlar en condicional: que passaria si, i si fos possible que… És una rutina de pensament molt accessible on tothom es sent molt lliure
Activitat 4- Step Inside (un pas endins). Posar-nos dins de qualsevol objecte o situació. Cal empatitzar, entrar-hi. Imagina que ets una piràmide i a partir d’aquí com et sents, quines preguntes et faries. Qui m’ha construït? com ho ha fet? Veig el desert, em sento enorme…
Actitivitat 5- Punts conflictius. Agafar un tema que pugui generar controvèrsia i analitzar-ho en quatre parts: fets, valors, interessos i polítiques. Per exemple: addicció a la tecnologia. Què està passant? quins interessos hi ha? Quines polítiques es fan per evitar-ho? Resoldre la controvèrsia no és el punt principal de la rutina de pensament, la importància és la visió global, entendre la complexitat i respectar els diferents punt de vista.
Activitat 6. Fake news. Saber si el que llegim és autèntic o fals. Aprendre a verificar les fonts per apropar-nos als fets. Fer una llista amb l’autor, el contingut i la informació. Contrastar-ho amb altres fonts.
Activitat 7. Know- Want- Learn. Iniciar un tema amb tres columnes on s’apunta què sé del tema, que vull aprendre i finalment què he après. És una guia important pel professor perquè potser allò que volem explicar ja ho saben! cal veure què volen aprendre.
Activitat 8. Walk the week. Centrar-se en allò que hem après, registrar idees sobre el tema i com es connecten aquestes idees amb la resta del que estem aprenent aquella setmana. Això ens permet anar més enllà del tema i fins i tot del vincle acadèmic perquè ho poden transferir a altres assignatures, a la vida o a àrees inusuals.
Aquest és el repte dels professors actuals (Teacher’s Challenge): evitar explicar dient que aquest tema forma part del temari, que sempre s’ha fet o que ho has d’aprendre per superar l’examen. Fer un canvi en el llenguatge perquè l’alumne vegi que el tema té significat per la seva vida quotidiana i que l’ajudarà a entendre el món. L’objectiu és que el professorat pensi en el disseny d’una bona unitat per aprendre a pensar de manera significativa i profunda i que el pensament ajudi a l’alumne entendre alguna fita important del segle XXI.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Projecte Eyerus: un projecte solidari
Ja fa tres anys que la nostra alumna Eyerus Rios, va acabar Batxillerat a Camp Joliu. Ella va cursar amb nosaltres tota la secundària i va deixar engegat un projecte molt important a l’escola: el projecte solidari “Eyerus”. L’Eyerus va néixer a l’Àfrica i la van adoptar quan tenia 10 anys. Per tant, quan va arribar a Catalunya, tenia molts records de la seva vida a Àfrica i tenia ganes d’ajudar com fos a la població més desafavorida del seu país d’origen. Amb les professores de l’escola van pensar iniciatives i van crear un projecte molt senzill: fer una venda de pastissos solidaris i vendre els talls a 1 euro. Tots els diners que es recullen es lliuren a una ONG que col·labora a l’Àfrica.
Fàcil, no?
Així doncs, i tot i que l’Eyerus ja ha marxat de l’escola (ara viu a Edimburg, on estudia Nutrició a la Queen Margaret University) volem mantenir aquesta iniciativa de solidaritat. També aprofitem per compartir unes paraules de l’Eyerus que té molt bon record del seu pas per Camp Joliu:
Ja fa més de tres anys que vaig deixar Camp Joliu. Si ara em paro a pensar sobre la meva experiència com a estudiant, recordo molt els sentiments, moments que no canviaria per res del móm, i també els amics. També recordo les profesores que han estat amb mi en els moments bons i en els dolents i que no van deixar que em rendís! gràcies a elles ara estic estudiant el que m’agrada. Com tot, hi ha moments de tots els colors, però ara penso que la meva experiència com a estudiant d’aquesta escola no es pot comparar amb res. Us animo molt a totes i us prometo que val la pena tota la feina que esteu fent! Eyerus Rios
Com puc fer millor de pare?
Sandra Camós a Camp Joliu
El proper dilluns, dia 9 d’octubre, la professora i coach Sandra Camós farà una sessió als pares de secundària sobre l’optimisme i la importància d’educar en positiu. Una xerrada que segur que ens fa acabar amb un somriure i que esperem que serveixi a les famílies de Camp Joliu per encarar el curs amb il·lusió i fer més fàcil el repte d’educar. Us deixem un fragment del blog de la Sandra Camós per tal que la conegueu una mica millor:
Me llamo Sandra Camós y nací en Girona el 11 de mayo de 1975. Hasta hoy he vivido una vida muy intensa cargada de emociones de todo tipo. Momentos dulces, salados, ácidos, amargos y tóxicos pero poco a poco he ido descubriendo ingredientes que me han ayudado a ir redireccionando las situaciones hacia el camino de la felicidad. A pesar de haber vivido momentos complejos que podían haber hecho que tirara la toalla, jamás lo he hecho. Soy y sé que puedo ser feliz porque tengo un tesoro: una familia que me quiere. Es de ella de quién más he aprendido en esta vida: mis padres (Carlos y Mª Carmen), mi marido (Marc), mis hijos (Marquitos y Sofía) y cómo no de los juegos y discusiones con mi hermanísima Carolina han sido la base de mi desarrollo personal.
Tener grandes amigos, me ha ayudado a conocerme mejor y a luchar cada día para gestionar mis talentos y mis áreas de mejora. Así mismo, trabajar con personas, es de lo mejorcito que me ha pasado porque no dejo de asombrarme a diario por el gran talento que poseen todas ellas, que es muchísimo. Me apasiona poner mi grano de arena en hacer que éste se luzca. Rezar me mantiene fuerte ante las tormentas que la vida me brinda. Mis “hobbies” son cantar y bailar, jugar a tenis, pasear, estar con mi familia y jugar con mis hijos, la moda y disfrutar de los pequeños momentos que acaban por ser grandísimos.
Hace poco me he cruzado con algo muy especial: un cáncer. ¡Qué regalo! Me ha hecho redescubrir todo y apreciar aún más a las personas que quiero y sobretodo reafirmarme en una frase que me encanta: “¡Todo lo que nos pasa es para bien!” El mundo es de los valientes, de los que a pesar de tener miedo, dan ese paso hacia adelante. Gracias por visitar mi rinconcito en este gran mundo de internet.
- Published in Famílies, PORTADA, Secundària
Cactus Solidaris
Avui us expliquem aquesta història de solidaritat. Es tracta del projecte d’una alumna de segon de primària, la Nona Luir. Ella va decidir aquestes vacances pensar en una iniciativa per tal de poder fer una donació a Càritas. La idea és molt creativa: va fer uns cactus amb pedres i els va vendre a la platja de Cunit. No us perdeu aquesta experiència a youtube i gràcies per compartir-ho Nona!
“Tothom, si s’ho proposa, pot ajudar als altres”
Text: Nona Luir, 2n de primària.
Jo vaig tenir la idea de fer la botiga i de donar els diners als nens pobres. El que més em va agradar va ser ajudar i saber que amb aquests euros els nens podrien estudiar millor. Estudiar és important perquè quan sabem més coses podem ajudar als altres. Ho vam fer entre tota la família perquè segurament jo no ho hagués pogut fer sola. M’ha agradat molt fer aquesta donació als nens pobres i que tothom si s’ho proposa pot ajudar als altres.
Alumnes de Camp Joliu fan voluntariat a Lituània
Un grup d’alumnes de tercer d’ESO de la nostra escola es troben vivint aquest estiu una de les experiències més intenses de la seva vida. Han marxat a fer voluntariat a Lituània! Allà visiten asils i ajuden en tot el que poden. Una activitat de voluntariat que alhora els permet conèixer un nou país i fer nous amics. Tota la informació sobre la seva experiència la trobareu a la web de la Fundació Montblanc (www.fundaciomontblanc.org).
Aquí us deixem informació del que han fet aquest passat cap de setmana, Gaudiu molt i esperem que ens ho expliqueu tot a la tornada!
Les nenes a Lituània han passat un cap de setmana genial ple d’experiències
A Kretinga, les nenes han fet dues coses súper interessants. Per un costat, van fer voluntariat a un asil on, segons el que ens diuen, quan van arribar les van rebre amb molta il·lusió: tots tenien moltes ganes de ballar i cantar amb les voluntàries. I així ho van fer! A més, els hi van explicar històries súper impactants sobre la seva vida que les van deixar molt xocades. Es van quedar molt impressionades perquè els avis no paraven de somriure i d’estar alegres. A més a més, les nenes van tenir temps per poder anar a la platja i a visitar Palanga. L’altra cosa interessant que van fer va ser la visita a la Muntanya de les Creus. Allà van fer una visita extensa per tot l’indret i, com podeu veure, es van fer moltes fotografies.
A Kaunas van seguir fent voluntariat. Aquest cop, us deixem amb més imatges del voluntariat en centres de discapacitats on les nenes van atendre a diverses persones i, també, els van fer sortir a jugar amb elles al carrer. S’ho van passar genial, com podeu veure. Les nenes estan tenint una experiència que les està enfortint i omplint d’emocions i històries que, de ben segur, us explicaran al tornar a casa.
A Gargždai, les monitores ens expliquen que les nenes també estan gaudint d’una experiència inoblidable. Ens destaquen una activitat que, per elles, va ser molt maca i tendre. Les nenes, en un voluntariat en un centre de dia d’unes àvies, els hi van fer te i unes pastes ben bones. Van poder xerrar amb elles una estona i van notar que les àvies estaven molt contentes de tenir la seva companyia. A més a més, van poder gaudir d’una visita personalitzada de l’església del poble; i és que el sacerdot d’allà les va guiar per l’església i els hi va explicar la seva història.
Com veieu, les voluntàries a Lituània no paren!
(Text sobre Lituània: Roger Grau)
- Published in PORTADA, Secundària
Ens formem sobre les Altes Capacitats amb la pedagoga Sílvia Llucià
Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell. I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.
Què són les Altes Capacitats?
És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.
Característiques:
- No hi ha un patró fix
- Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
- Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
- Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
- Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
- Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
- No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
- Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
- El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
- Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
- Aprenen sols, aviat i a salts.
- Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
- Perfeccionisme
- Permanència en la tasca quan els interessa.
- El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
- Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
- Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
- Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.
Com els tractem? Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.
Mites i tòpics
No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:
- És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
- Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
- Ben atesos no tenen més problemes.
- No pertanyen a un grup social concret.
- Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
- Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
- Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.
Intervenció educativa:
- Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
- Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
- S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
- Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
- Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.
L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.
Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.
Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Núria Gabriel, una gimnasta a Londres
A Camp Joliu estem d’enhorabona. La nostra alumna Núria Gabriel, 4t de primària, és una reconeguda gimnasta que participarà a les competicions internacionals de gimnàstica aeròbica que tindran lloc el proper mes de juny a Londres.
La gimnàstica aeròbica consisteix en barrejra la força, l’elasticitat, l’ús de la tècnica i el ritme amb una mica d’espectacle. Es fan acrobàcies i coreografies. Però a diferència de la gimnàstica rítmica no s’utilitzen objectes com pilotes, cintes o cèrcols. LA Núria començar a fer gimnàstica aeròbica amb 7 anys al Club Gimnàstic de Calafell, perquè veia programes de gimnàstica a la televisió i va descobrir aquest esport del que ara és tota una professional.
Als 8 anys va començar a competir a nivell escolar i més tard a nivell N1, fins a l’actualitat que competirà a nivell internacional a Londres, nivell N5. Pel que fa als premis obtinguts, al campionat d’Espanya va quedar en segon lloc de trio i al campionat de la Federació Catalana va obtenir l’or en trio, plata en parella i va ser medalla de bronze en la categoria individual.
La Núria Gabriel diu que gràcies a la gimnàstica ha après valors com la disciplina, la companyonia, l’esforç, la felicitat i la superació. Reconeix que en alguna competició s’ha equivocat però aquest fet no li ha privat de passar-s’ho bé i continuar esforçant-se per millorar.
Els consells de la Núria a l’hora de fer gimnàstica aeròbica són
o Seguir les directrius dels entrenadors
o Estirar molt bé abans de començar per evitar lesions
o Menjar saludable
o Beure molta aigua
Enhorabona Núria i molta sort a Londres!
Text i fotos: Ana Cristina Luque
10 idees per gaudir d’un estiu en família
Us deixem un enllaç amb les “10 idees per gaudir d’un estiu en família”. Hi trobareu els títols dels llibres que es van comentar a la reunió de pares dels passat 8 de maig. També hi ha el mail per aquells que volgueu més informació de “L’estiu en família” així com les llistes d’encàrrecs segons les edats.
Visualitzar Descarregar