Text a càrrec de la Carla Pascual de 4t d’ESO B1

Avui, 25 de novembre, és el dia contra la violència de gènere, és un dia trist.
Hem de seguir lluitant per la seguretat de les dones dia rere dia. El que trobem més injust és
que sembla que ens hem quedat soles en aquesta batalla, no creieu?
Sembla que com només som nosaltres les afectades només som nosaltres les que hem de lluitar
per tot. Per la justa igualtat, per tenir les mateixes oportunitats, per cobrar els mateixos salaris i
sobretot per la nostra seguretat.
Desgraciadament, encara ens queda bastant per poder aconseguir guanyar el dret a viure, el
dret a viure tranquil·les amb seguretat sense haver de preocupar-nos del que pot passar.
Avui és un molt bon dia perquè reflexionem de com educarem a la pròxima generació perquè ja
va sent hora que hi hagi algun canvi.
Les dades de violència de gènere van augmentat any rere any i no es veu cap canvi ni intent
d’ajut cap a aquestes víctimes.
La impotència que s’arriba a sentir en ser una dona i saber que aquestes situacions segueixen
passant és… Indescriptible.
S’ha de fer un canvi, tots junts l’hem de fer.
S’ha de crear consciencia sobre el que està succeïnt avui dia a la nostra societat.
S’ha d’educar a l’escola, a casa i sobretot, s’ha d’educar a les xarxes socials.
Tothom contra la violència de gènere, això sí que seria una bona arma.

Un text a càrrec de la Marina Grimau de 4t d’ESO B1

Tots estem d’acord en una cosa, la paraula masclisme és una de les més escoltades, vistes i
anomenades actualment.
Però, què és exactament? Per què hi ha gent que avui en dia pensa d’aquesta manera? Per què
aquestes idees han arribat fins al segle XXI? Com el podem evitar?
Segons els experts, el masclisme es defineix com la ideologia que defensa i justifica la
superioritat dels homes en la societat, a més d’exaltar les qualitats masculines, com
l’agressivitat, la independència i la dominància.
Tot i que aquesta definició sembla que sigui de fa segles, encara hi ha moltes persones que
pensen així i que ho defensen. Així com, estan en contra de la incorporació de la dona al mercat
laboral, de les famílies monoparentals amb la mare com a cap de la família i estan a favor de la
violència de gènere si no els agrada el seu comportament.
Està claríssim que això s’ha d’aturar d’alguna manera o altra. Ja fa uns quants anys, va aparèixer
un moviment molt important promogut per dones anomenat feminisme, que defensava els
drets de les dones i dels homes com a iguals, volia eliminar la violència de gènere i la
discriminació.
El moviment feminista ha estat clau per a aconseguir molts drets actuals que no tindríem sense
l’esforç de totes aquelles dones que hi han participat al llarg dels anys. Gràcies a ell, han sortit
moltes ajudes i històries amagades de dones que mai s’havien atrevit a explicar el seu testimoni
com a víctima de masclisme o de violència de gènere.
Encara que ja hàgim arribat molt lluny, encara ens queda molt camí per recórrer. Les dones hem
de seguir lluitant unides per aconseguir tot el que ens proposem. Ens hem de cenyir a una de les
frases més importants de totes: la finalitat d’aquest moviment és educar els nens, no protegir les nenes.

Resum orientatiu d’accions pràctiques que podem dur a terme a l’aula per atendre les alumnes que tenen dislèxia i TDAH: 

Què és la dislèxia? És un transtorn d’aprenentatge que afecta a les habilitats implicades en la lectura i l’escriptura. La dislèxia es dóna al marge de les habilitats intel·lectuals.

Què podem fer a la secundària per atendre un alumne amb dilèxia?

• Localització a l’aula. No cal que seguin a la primera fila però si que és convenient que estiguin propers a la pissarra i al professor.
• Vocabulari: es recomanable que treballin el vobulari nou i específic del tema abans de l’explicació a l’aula. Si poden tenir una llista amb temps facilitarem la comprensió.
• Representacions gràfiques: Dibuixos per acompanyar les explicacions i així afavorim la memòria visual. Hi ha assignatures que permeten més que d’altres aquest acompanyament gràfic. Aquests recursos els poden utilitzar durant els exàmens.
• Expressió escrita: si té dificultats de redacció, podem donar l’opció a l’alumne de representar els conceptes de les maneres que els siguin més fàcils: un esquema, un dibuix, una llista. En el cas de les redaccions, fer-ho amb ordinador també els ajuda perquè el corrector els dóna seguretat en el cas de les faltes.
• Matemàtiques: en molts casos es treballen amb colors per diferenciar la informació.
• En el cas de les faltes d’ortografia podem marcar si l’errada és de concepte o bé ortogràfica o tipogràfica.

Què és el TDAH?

Aquest és un transtorn neurològic que es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament. Pot ser un perfil inatent (tendència a la distracció, estil cognitiu lent, poca atenció i oblits persistents) o hiperactiu amb moviment excessiu, impulsivitat verbal o comportament problemàtic.

Com ho podem treballar?

• En el cas d’una prova escrita, igual que passa amb la dislèxia, també els ajuden els mapes conceptuals, esquemes, imatges.
• Donar llistes de connectors i vocabulari per afavorir l’expressió escrita.
• Localització a l’aula que faciliti el control
• Afavorir activitats procedimentals: parelles, grups.
• Tenir una companya guia: tenir una companya del grup que serveixi de referència per evitar distraccions i dubtes que puguin sorgir.
• Els caldrà més temps per fer deures i per fer els exàmens.