L’entitat cultural de Torredembarra Sinibald Mas Gas ha premiat a l’alumne de segon de batxillerat Rafel Montserrat i Miracle pel seu treball de recerca “Cartes de guerra: Salvador Ricart Rovira”. A banda de la dotació econòmica dels 400 euros i un lot de llibres, en Rafel veurà publicat el seu treball.

“Cartes de guerra” és un estudi de les 50 cartes que el veí de Torredembarra Salvador Ricart va enviar a la seva família durant la Guerra Civil Espanyola. Tal i com explica en Rafel Montserrat “vaig preguntar a l’arxiu de Torredembarra sobre temes que podrien servir per fer el treball de recerca i ells em van proposar analitzar aquestes cartes que estaven a l’arxiu”.

Segons ens explica l’alumne de Camp Joliu “en Salvador Ricart es trobava fent el servei militar l’any 1936 a Cartagena quan va esclatar la guerra. El van destinar al front de Granada i allà és on es va morir. Des d’allà va escriure les cartes que he estudiat. El que més m’ha sorprès ha estat la duresa de la vida al front”.

La família de Salvador Ricart ha estat en contacte amb en Rafel Miracle i li han facilitat fotografies, documents i fins i tot la “cartilla” militar. Per fer la recerca també ha comptat amb l’ajuda del seu professor d’història i tutor del treball , Xavier Huguet. Ara en Rafel Montserrat es prepara la selectivitat i el seu objectiu és estudiar dret.

El Jurat d’aquest premi va estar format per la Dra. Maria Font, professora de dret internacional a l’URV, el Sr. Joaquim Nolla, arxiver de l’Ajuntament de Tarragona i el Sr. Jordi Salvat Rovira, periodista, actuant de secretari el Sr. Lluís Català, professor de geografia i història de secundària i presidit pel Sr. Albert Bonet.

Moltes felicitats Rafel!

Un any més les alumnes de 4t d’ESO han participat en una taula rodona amb antigues alumnes de l’escola Camp Joliu. Aquesta sessió permet conèixer de primera mà com ha estat l’experiència al batxillerat de les antigues alumnes i saber com ha estat la seva arribada a la Universitat. Un punt de trobada de diferents promocions per fer preguntes i resoldre dubtes sobre les diferents opcions de futur. En aquesta taula rodona hi van participar:

Maria Bañuls. Estudiant de primer d’Enginyeria Biomèdica a la UB. La Maria va explicar que les pràctiques d’estada a l’empresa que va fer a 1r de batxillerat la van ajudar a decidir el seu futur. Va descartar els estudis de medicina i va centrar-se l’ àmbit més tècnic de la sanitat com és l’enginyeria. D’aquesta manera pot seguir fent les assignatures que més li agraden com matemàtiques i física.

Laura Lahoz. Estudia el doble grau d’Educació Infantil i Primària a la Ramon Llull. La Laura va poder parlar de les proves especifiques que han de superar els futurs mestres. A banda de la selectivitat, ella va haver de fer un examen de llegua i matemàtiques que va trobar molt assequible gràcies al nivell que portava de Camp Joliu.

Cristina Montes. Tot i que va fer la selectivitat al setembre, la Cristina va poder accedir sense problemes a la carrera d’Història de l’Art de la UB. Sempre va tenir clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb la història i va explicar que el que més troba a faltar és l’ambient familiar i la relació amb les professores de l’escola.

Núria Sánchez. Estudia Publicitat i Relacions Públiques a la UIC. La Núria tenia molt clar que volia fer Dret però a segon de batxillerat va començar a plantejar fer alguna cosa més social i més propera al seu caràcter. Va decidir canviar i optar per estudiar publicitat i per això va animar a les alumnes de 4t a no tancar-se portes i estar obertes a totes les opcions.

Olesia Gabern. Estudia Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. L’Olesia també va explicar els dubtes que va tenir a l’hora d’escollir carrera i per tant considera que és normal que a 4t d’ESO encara no tinguin clars els seus futurs estudis. Ella va marxar a fer 1r de batxillerat a un institut però va decidir tornar a 2n a Camp Joliu per centrar-se i millorar la seva nota mitjana gràcies als grups petits i atenció personalitzada. Després de molt pensar finalment va decidir-se per polítiques i ara n’està molt contenta.

Lulu Bao. La Lulu estudia Turisme al CETT de la Universitat de Barcelona. La Lulú volia estudiar temes relacionats amb l’empresa i finalment es va decantar per turisme perquè aplega la vessant de gestió i la dels idiomes. Està a punt d’acabar la carrera i ara es planteja completar la seva formació amb un màster.

Gràcies a totes per la vostra assistència!

Ja fa tres anys que la nostra alumna Eyerus Rios, va acabar Batxillerat a Camp Joliu. Ella va cursar amb nosaltres tota la secundària i va deixar engegat un projecte molt important a l’escola: el projecte solidari “Eyerus”. L’Eyerus va néixer a l’Àfrica i la van adoptar quan tenia 10 anys.  Per tant, quan va arribar a Catalunya, tenia molts records de la seva vida a Àfrica i tenia ganes d’ajudar com fos a la població més desafavorida del seu país d’origen. Amb les professores de l’escola van pensar iniciatives i van crear un projecte molt senzill: fer una venda de pastissos solidaris i vendre els talls a 1 euro. Tots els diners que es recullen es lliuren a una ONG que col·labora a l’Àfrica.

Fàcil, no?

Així doncs, i tot i que l’Eyerus ja ha marxat de l’escola (ara viu a Edimburg, on estudia Nutrició a la Queen Margaret University) volem mantenir aquesta iniciativa de solidaritat. També aprofitem per compartir unes paraules de l’Eyerus que té molt bon record del seu pas per Camp Joliu:

Ja fa més de tres anys que vaig deixar Camp Joliu. Si ara em paro a pensar sobre la meva experiència com a estudiant,  recordo molt els sentiments, moments que no canviaria per res del móm, i també els amics. També recordo les profesores que han estat amb mi en els moments bons i en els dolents i que no van deixar que em rendís! gràcies a elles ara estic estudiant el que m’agrada. Com tot, hi ha moments de tots els colors, però ara penso que la meva experiència com a estudiant d’aquesta escola no es pot comparar amb res. Us animo molt a totes i us prometo que val la pena tota la feina que esteu fent! Eyerus Rios

Que les antigues alumnes ens visitin a l’escola sempre ens fa molta il·lusió. I si expliquen com ha estat el seu pas per l’escola a les futures alumnes de batxillerat, l’experiència encara és millor. Les actuals alumnes de 4t d’ESO van gaudir de quatre relats en primera persona a càrrec de la Laia Batlle (periodista), l’Ariadna Lamiel (mestra), l’Elena Ràfols (farmacèutica) i la Paula Domínguez (enginyera química). Totes elles van explicar els seus records de Camp Joliu, la seva experiència universitària i les seves ocupacions actuals. Un relat proper i carregat d’anècdotes que va servir d’exemple i motivació per les nostres alumnes que es troben en la fase d’anar perfilant el seu futur.

Us fem un resum d’algunes de les idees que es van dir a la taula rodona:

• Tinc molt bon record de la relació amb les mestres. Ens van ajudar molt quan teníem dubtes sobre quina carrera fer. Ens van exigir estudiar molt i ara els ho agraïm.
• A Camp Joliu ens van ensenyar a fer exàmens llargs i a mantenir la concentració durant molta estona. Això em va servir molt a la Universitat.
• No deixeu mai d’aprendre anglès! Es necessita sempre.
• De Camp Joliu també m’he emportat les meves millors amigues. Ens veiem sovint, viatgem juntes i el vincle que es crea amb les companyes de l’escola és molt important.
• Feu el que feu és important que us agradi. Durant tota la vida segur que seguiu aprenent, fareu nous cursos, us sorgiran nous interessos. Potser acabeu treballant d’alguna cosa que ara ni us plantegeu.
• Tornem molt sovint a l’escola. Ens agrada molt saludar a les professores, posar-nos al dia i veure com ha canviat tot. En aquesta aula on ara estem… abans era un menjador!
• És igual el que estudieu, segur que trobareu sortida professional. I si feu bé les pràctiques en empreses, a molts llocs ja us voldran contractar. (lLes quatre antigues alumnes estan treballant)

La nostra antiga alumna Marta Dàvila (promoció Nit, 2016) ha iniciat els seus estudis universitaris a la Universitat de Maastrich (Països Baixos) on es troba estudiant Intel·ligència Artificial. La Marta ens ha explicat la seva experiència i reconeix que aquest primer any li està anant molt bé. “D’entrada va ser difícil, tan per l’idioma com pels continguts, però ràpidament he anat agafant el ritme i ara estic molt satisfeta dels resultats. Portava bon nivell de Camp Joliu i això ha facilitat l’adaptació.  També reconec que passo moltes hores a la biblioteca i dedico força temps a l’estudi”.

La Marta s’ha trobat estudiant en un entorn completament internacional on la majoria d’alumnes són asiàtics i dels Estats Units. Una classe amb 85 alumnes dels quals només 4 són noies. Ens explica que la seva assignatura favorita és “Data Structures and Algorithms” i que en un futur es vol dedicar a la investigació en el camp de la intel·ligència artificial. “Estic aprenent molt d’aquesta experiència. Per això, quan acabi els estudis a Maastrich m’agradaria ampliar la meva formació al Japó”.

La Marta Dàvila ha vingut aquesta setmana a Camp Joliu per retrobar-se amb les professores i explicar els seus reptes i il·lusions de futur. Moltes gràcies per la visita i molta sort!

La Marta Junqué (promoció Camí, 2006) és llicenciada en Ciències Polítiques (UPF) i sempre ha tingut interès en aconseguir un món més just i millor. S’ha seguit formant, ha treballat a Anglaterra, Washington i Brussel·les i actualment fa un recorregut pel món per conèixer de primera mà la realitat que es viu a molts països i també per fer volunariat amb refugiats o amb població desafavorida. Un gran viatge que omplirà d’experiències i coneixements la motxilla de la seva vida i que li ha permès un gran aprenentatge. Us deixem amb algunes de les reflexions que fa la vilafranquina Marta Junqué:

LLIÇONS APRESES  EL 2016

Aquest 2016 m’he embarcat al que fins ara ha estat l’aventura més gran de la meva vida, un viatge per 3 continents, i ho he fet acompanyada del meu marit i company vital (el Joãoinho). El viatge és un dels nostres grans somnis, hem treballat de valent per aconseguir-ho i ara està esdevenint real. I per això, estem feliços i agraïts.

Portem 162 dies lluny de la nostra zona de confort, del nostre nucli dur. En aquests mesos hem recorrregut més 20.000 de km, viatjat a 17 països, conegut i conversat amb milers de persones de cultures molt diverses, hem tastat la gastronomia local (tot i alguns mals de panxa!), hem après a saludar i a dir gràcies en més de 25 llengües. Tot això ho hem fet amb moltes ganes i només una motxilla de 8kg a l’esquena.

Viatjar és una experiència complexa però molt gratificant i enriquidora. De tot el que he après (tant del món exterior com de mi mateixa) a l’hora de fer “tancament de l’any” en destaco els punts següents:

ÉSSER HUMÀ. Tots som éssers humans però el lloc on naixem encara condiciona massa les oportunitats de viure que tenim. Independentment d’això, em quedo amb la sensació que l’ésser humà és bo per naturalesa (com deia Rossesau) i aspira “simplement” a ser feliç i progressar. Hem recorregut grans metròpolis i també zones rurals i, tot i no parlar la mateixa llengua, tothom que ens trobat ens ha intentat ajudar.

RELIGIÓ. No existeix cap religió que per si mateixa sigui dolenta per la humanitat. Els problema són els radicalismes i extremismes. És important que tinguem això present per evitar i confrontar als populismes existents i els que estan resorgint.

SOLIDARITAT. No només tenim la obligació moral de ser solidaris sinó que a més amb la generositat i solidaritat, tots hi guanyem. Són un win-win clar. Em quedo amb el caliu derivat de l’experiència d’apendre-ensenyant que vam tenir al nord de la Índia amb els monjos tibetants i amb la imatge de milers de voluntaris dedicant les seves vacances per alegrar i facilitar la vida dels refugiats aturats als carrers d’Atenes.

TU TENS PODER. Independenent del que et passa a tu i el teu entorn, tu tens la capacitat i el poder d’escollir la resposta a aquest fet. La mentalitat positiva i tenir clar els teus objectius/causes és clau per sentir-te realitzat i feliç.

L’AMOR SUPERA TOTES LES FRONTERES. Viatjar m’ha permès veure clar que com recorda el Petit Príncep “allò escencial és invisible als ulls”. Cap distància física pot superar l’estima emocional. Tot i estar molt lluny geogràficament, he sentit al meu “nucli dur” ben aprop!

El PROJECTE D’EUROPA. Europa es troba en un punt de no retorn. La manca de visió i poder real de les institucions europees no permeten donar solució als problemes actuals i sobretot a la crisi provacada per l’arribada dels refugiats. Una major i ràpida integració política europea és la solució més eficaç als problemes actuals. Els vells estats perderan força però en guanyarà els ciutadans de la Federació i els municipis.

LA VISIÓ EXTERNA D’EUROPA. En general, fora d’Europa es parla més d’Europa com a unitat política que a dins. Moltes persones veuen Europa com una terra de benestar i esperança (sobretot als països dels Balcans) i tots veuen perillar aquest projecte.

LA FORÇA DE LA MENT. Abans d’iniciar al viatge el treball ocupava un 90% del meu temps desperta. Cal restablir aquests equilibris, prioritzar i cuidar el cos que la ment. La ment és l’eina més poderosa que tenim i cal que comencem a donar-li més importància.

LES GRANS POTÈNCIES MUNDIALS QUE HEM VISITAT. Xina inclou metròpolis molt avançades però encara té un règim polític molt tancat i amb un gran control sobre la població i els seus drets. Moscou, capital de Rússia, sorprenentment conserva encara una gran estètica comunista. Vam tenir l’oportunitat de conversar amb molts joves d’aquesta ciutat i molts d’ells són favorables al govern i polítiques de Putin. Senten que ha tornat a posar el seu país en la 1ra línea mundial. Índia és encara un país amb un aspecte molt poc desenvolupat. La majoria de classes populars de la Índia donen suport al seu Primer Ministre i ell ha emprès grans reformes per aturar la corrupció i desigualtat.

SOSTENIBITAT. La lluita per fer un model econòmic sostenible (en termes socials i ambientals) s’ha fet més visible que mai. Hem estat en metròpolis (com New Delhi i Beijing) on al sortir al carrer els ulls et picaven i es tornaven vermells i on respirar entre el núvol que t’envoltava era una odisea.

VIATJAR. Si teniu la oportunitat i les ganes de fer-ho, no ho dubteu. És una inversió que val la pena, a part d’experimentar escenes (humanes i naturals) meravelloses i molt diverses, et permet superar els teus propis límits, coneixe’t per tu i per expandir el teu coneixement del món i dels que hi habitem!

Així doncs, m’acomiado del 2016 donant-li les gràcies per ensenyar-me a través de les derrotes, encerts i tots els grans moments. Per mi ha estat el millor any de la meva vida (fins ara!).

Us desitjo a TOTS un FELIÇ 2017!
Siguem imaginatius i revolucionaris per crear un món millor i més just en el que les noves generacions puguin sentir-se orgulloses de la nostra herència. A fer possible allò que sembla impossible!

No vull que ningú es posi histèric al llegir aquest titular, com tampoc vull animar-vos a que deixeu els estudis per viure la vida, que és molt curta. No, tot el contrari, el meu objectiu a l’hora d’escriure aquestes paraules és ajudar a estudiants que s’han trobat en la mateixa situació que jo: encara sento un formigueig a l’estómac quan penso en els estressants dies de batxillerat: “que si busca una carrera, que t’agradi, és clar, però que tingui sortides i en quina universitat ho faràs, que si aquesta és més econòmica però està més lluny de casa, que aquesta té molt bona reputació però la nota de tall pels núvols…”.

Estava sota una gran pressió, i no només de mi mateixa, també ets sents pressionada pel teu entorn, “aquella és més intel·ligent que jo, treu millors notes i serà metge, advocada… salvarà el món” i jo no sóc més que una estudiant ordinària d’una universitat normal que no arribarà a res.

Doncs no, no vull que penseu en això mai més a la vostra vida, no sou només estudiants, sou filles, amigues, germanes… sou persones. Sou la creació més completa i més meravellosa que existeix. Oblideu-vos de les notes per un moment, esforceu-vos, demostreu el que valeu, perquè en un futur, el sis que has aconseguit perquè t’has esforçat valdrà molt més que el nou d’aquell o d’aquella que no ha mogut un múscul.

Sigues tu mateix, segueix els teus principis, descobreix quins són els teus punts forts i potencials, estudia el que vulguis i on vulguis, de veritat, això no és rellevant, el que de veritat importa són les persones: amb els seus pros i els seus contres, no només els metges i els advocats salven el món. Una professora entregada ajudarà a molts nens a fer-se grans; una publicista realitzarà una campanya revolucionària per salvar el medi ambient i fins i tot un actor de teatre alegrarà el dia a molts nois i noies amb les seves obres. Deixeu de ser estudiants per un moment i sigueu persones, esforceu-vos pel que voleu aconseguir, sense que importi la opinió de la resta. No sereu menys per estudiar una carrera amb una nota de cinc que una de dotze.

Del meu pas per Camp Joliu m’emporto això, jo sempre tan obsessionada per les notes, per ser la millor, quan de veritat això no és el que de veritat importa. A l’escola m’han ajudat a descobrir el que m’agradava, el que era bona i a potenciar-ho. Les meves professores es van sentir igual d’orgulloses de mi quan els vaig dir que estudiaria Publicitat que amb qualsevol altra alumna que hagués entrat a una altra carrera amb una nota el doble que la meva. Confieu en elles, elles us ajudaran a ser persones, a ser fidels a vosaltres mateixes, als vostres principis. Si esteu tan perdudes com estava jo, us ajudaran a descobrir en què sou bones i a potenciar-ho, confieu en elles, no només com a professores, sinó també com a persones. És l’essència de Camp Joliu, potser no formen els estudiants més brillants del món, ni els professionals que més triomfaran, formen persones, i al cap i a la fi, és la única cosa que de veritat importa.

Victoria Fernández Mangas

Orgullosa estudiant de Publicitat i RRPP a la URV i agraïda alumna de la Promoció Lynx de “La Vinya” de Camp Joliu (2014).