Els infants “bombolla”
Article de Montse Virgili, mestra i especialista en psicomotricitat
Després d’una llarga jornada laboral arribem a casa i comença la jornada familiar; extraescolars, dutxes, ajudar en les tasques escolars, preparar sopars, posar alguna rentadora o planxar una muntanya de roba són accions quotidianes que ens absorbeixen el dia a dia i no ens permeten gaudir dels nostres fills i filles.
A més a més, vivim en una societat que avança a gran velocitat. L’exigència del sistema per buscar l’excel·lència en tots els àmbits ens ofega i ens angoixa a gran part de les famílies. Aquest estrès constant afecta directament els més petits de la casa i de forma inconscient estem formant infants bombolla.
La resposta de la majoria de les famílies és la compensació. Una compensació basada amb el materialisme i un afecte emocional mal entès.
La manca de temps de qualitat es tradueix en respostes desproporcionades per part de les famílies. Els infants bombolla tenen la necessitat de cridar l’atenció constantment. La falta de límits, la falta de temps per gaudir del petits moments de la vida es supleixen per regals i sobreprotecció. Dos elements potencialment potents i perjudicials pel desenvolupament globals dels infants.
Els infants bombolla són infants poc autònoms, infants que no desenvolupen una consciència del seu propi jo, infants amb moltes angoixes, infants amb poques eines per resoldre conflictes del dia a dia, que volen l’aquí i l’ara constantment, sense límits i amb problemes de conducta que creixen progressivament.
“Murió una planta de tanta agua que le puse. Entendí que dar de más, aunque sea gratificante, no siempre es lo correcto”.
Famílies, cal buscar un espai i un temps de qualitat per tal d’ajustar-se a les necessitats globals dels nostres fills i filles. Així, d’aquesta manera aconseguirem una jardí ple de plantes i flors on cada dia de l’any florirà la primavera.
Vull anar a la sala de psico!
Text i fotos a càrrec de Montse Virgili
Avui toca psico a la sala?
M’encanta anar a la sala!
Psico, psico, psico, psico!!!!
Famílies, us escric aquestes ratlles perquè tinc la necessitat de compartir una inquietud amb tots vosaltres. Despertar els meus fills/es cada matí és missió impossible. Paraules dolces de bon dia, cantar cançons o posar la cançó del “Bon dia” dels Pets per activar la jornada…
Però hi ha dies que la dificultat és tan gran que acabes amb un to de veu elevat i dient AMUNT, ARRIBAREM TARD!!!!!
Però no sempre és així. Alguns dies de la setmana aquesta missió impossible desapareix quan dius les paraules màgiques: – Avui hi ha psico!!!
I com a pares et qüestiones quina recepta màgica té la psicomotricitat per tal de fer una rutina matinera tan agradable.
TOP 10 DE LA SALA DE PSICOMOTRICITAT
- La sala és un espai dissenyat i cuidat per tenir un ambient de benestar i seguretat. Els infants es senten còmodes i acollits.
- És un espai amb unes normes molt clares i concises. Aquests límits tan definits ajuden a crear un harmonia de seguretat més amplia.
- Els infants són els autèntics protagonistes. No són números ni són alumnes. Ells són el Marc, l’Arlet, el Josep… La sala dona l’oportunitat a cada nen/a aprendre consciència d’ell mateix com a subjecte i diferenciar-se de la resta.
- La sala de psicomotricitat és un espai on permet escoltar activament i expressar lliurament totes les inquietuds, les angoixes, les experiències i les fantasies de cada infant.
- Dins la sala de psicomotricitat hi ha l’oportunitat d’equivocar-se sense jutjar. Respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant és un pilar essencial.
- Les sessions de psicomotricitat permeten treballar les pròpies pors d’una manera lúdica. Desculpabilitzar les situacions angoixants dels propis fills/es a través de la simbolització permet superar-les més fàcilment.
- L’oportunitat de representar les situacions viscudes dins la sala a través del dibuix, el modelatge o la construcció permet posar paraules a l’acció i passar del moviment el pensament.
- La relaxació és una fase de pausa, de calma de comunicació interna. És una espai de reflexió intrapersonal que permet reconstruir-se després d’una fase de expressió motriu d’alta intensitat.
- La psicomotricista presenta una proposta atractiva pels infants. És una proposta oberta on cada nen/a juga lliurament fen volar la seva creativitat i la seva imaginació.
- La sala dona l’oportunitat de destruir sense culpabilitat. Una destrucció que prepara el nen/a per la construcció de la consciència corporal, la clau per un bon desenvolupament global de l’infant.
Conversa a les 07:00h d’un dia entre setmana:
- Ring-ring-ring…
- Bon dia, avui ens posem el xandall de l’escola.
- Pares, avui hi ha psico?
- Sí, avui toca psico.
- Visca, avui aniré a la sala de la PSICOFELICITAT!!!
«Los niños necesitan comida y agua para sobrevivir. Para vivir, necesitan amor y poder jugar» Ressurrecting Childhood
Mercè Torrelles: “De Camp Joliu m’emporto la implicació de totes les famílies”
La Mercè Torrelles va arribar a Camp Joliu ja fa 6 anys. Durant aquest període ha estat al capdavant de diferents cursos i des de fa 3 anys s’encarrega de la coordinació de l’etapa de primària. Apassionada de l’educació, sempre ha destacat per la seva creativitat i per les ganes d’iniciar nous projectes. I aquesta energia és la que ara la porta a encarar un nou repte personal i professional.
Mercè, el curs que ve ja no estaràs a Camp Joliu.
No, estaré a Dallas (Texas, Estats Units). Em trasllado després del meu casament i per qüestions laborals del meu marit. És una oportunitat que cal aprofitar i allà espero seguir vinculada al món de l’educació i fer classes.
I què t’emportes de la nostra escola?
Camp Joliu m’ha obert molt la ment però encara més m’ha obert el cor. M’emporto records de totes les alumnes, de les seves famílies i també de les meves companyes. També em quedo amb la manera de treballar d’aquí, l’estil Camp Joliu. És una escola de persones que treballem per les persones.
T’has implicat molt aquests 6 anys
Sí, soc una persona que s’arrisca i s’embolica a fer mil coses i tirar-les endavant. Crec que hem fet un pas endavant a primària pel que fa al treball per projectes. La implicació de les famílies també ha estat molt important perquè tothom hi posa molta passió i compromís de servei.
La veritat és que a primària s’han fet molt projectes
Sí, i és molt engrescador veure com aprenen les alumnes. Després del projecte dels dinosaures moltes nenes em van dir que volien ser arqueòlogues! També tinc molt bon record del projecte de l’Antic Egipte i del de Harry Potter que vam fer per l’English Week.
Projectes, alumnes, famílies i molts records que la Mercè s’endurà a la seva aventura americana. No és un adeu, Mercè, és un fins aviat!
L’alumne Rafel Montserrat premiat pel seu treball de recerca
L’entitat cultural de Torredembarra Sinibald Mas Gas ha premiat a l’alumne de segon de batxillerat Rafel Montserrat i Miracle pel seu treball de recerca “Cartes de guerra: Salvador Ricart Rovira”. A banda de la dotació econòmica dels 400 euros i un lot de llibres, en Rafel veurà publicat el seu treball.
“Cartes de guerra” és un estudi de les 50 cartes que el veí de Torredembarra Salvador Ricart va enviar a la seva família durant la Guerra Civil Espanyola. Tal i com explica en Rafel Montserrat “vaig preguntar a l’arxiu de Torredembarra sobre temes que podrien servir per fer el treball de recerca i ells em van proposar analitzar aquestes cartes que estaven a l’arxiu”.
Segons ens explica l’alumne de Camp Joliu “en Salvador Ricart es trobava fent el servei militar l’any 1936 a Cartagena quan va esclatar la guerra. El van destinar al front de Granada i allà és on es va morir. Des d’allà va escriure les cartes que he estudiat. El que més m’ha sorprès ha estat la duresa de la vida al front”.
La família de Salvador Ricart ha estat en contacte amb en Rafel Miracle i li han facilitat fotografies, documents i fins i tot la “cartilla” militar. Per fer la recerca també ha comptat amb l’ajuda del seu professor d’història i tutor del treball , Xavier Huguet. Ara en Rafel Montserrat es prepara la selectivitat i el seu objectiu és estudiar dret.
El Jurat d’aquest premi va estar format per la Dra. Maria Font, professora de dret internacional a l’URV, el Sr. Joaquim Nolla, arxiver de l’Ajuntament de Tarragona i el Sr. Jordi Salvat Rovira, periodista, actuant de secretari el Sr. Lluís Català, professor de geografia i història de secundària i presidit pel Sr. Albert Bonet.
Moltes felicitats Rafel!
Brea Baker: el nivell d’anglès de l’escola… és molt alt!
La Brea Baker té 23 anys i és de Pensilvania, Estats Units. Ha estat durant tot aquest curs fent de professora d’anglès d’speaking a primària i a primer d’ESO. Amb ella hem tingut llargues converses i hem aprofitat per aprendre a pronunciar amb accent americà. Després de tot un curs a Camp Joliu, la Brea torna als Estats Units carregada de records i d’experiències. Per tal saber una mica més sobre la Brea us deixem aquesta entrevista a càrrec de les alumnes de l’assignatura de Comunicació de tercer d’ESO.
- Brea, què has estudiat?
He estudiat a la universitat “English as a second language” per ser professora d’anglès per nens i nenes que no parlen anglès com a llengua materna. A Camp Joliu em dedico més a la part “speaking” de la llengua.
- Què penses de el nivell d’anglès d’aquesta escola?
Crec que està molt bé, el nivell és molt alt! Aquí a Espanya es comença a aprendre anglès al tres anys. Vaig fer de professora a Alemanya i allà comencen més tard i per això es notava molt. Crec que el vostre sistema és molt bo perquè comences de ben petit escoltant la llengua.
- Què pots dir-nos de les professores?
M’han ajudat molt i han fet que la meva estada aquí fos més fàcil. A més, totes han fet l’esforç de parlar amb mi en anglès i també he quedat sorpresa que tantes professores parlin l’anglès
- Quines diferencies hi ha entre el sistema educatiu d’aquí i d’Amèrica?
A Amèrica es comença l’escola al 4 anys i aprens la segona llengua (francès o castellà) als 15. Les mestres són totes americanes i per tant no tenim professores nadives a les classes.
A les aules tenim més tecnologia de la que teniu aquí però el vostre sistema us permet desconnectar més de les pantalles.
- T’ha costat adaptar-te als horaris de l’escola?
Sí, bastant. Al principi em va costar una miqueta ja que allà es comença més aviat (8:30) i acabem també més aviat (15:00). La vostra jornada és molt llarga!
- T’agrada estar aquí?
Si, m’agrada molt el clima d’Espanya i la gent de l’escola.
- Trobes a faltar Amèrica?
Sí, és clar. Sóc molt familiar i enyoro els meus pares. Però ja queda poc i aviat torno cap a casa. Em fa pena marxar però també estic il·lusionada per tornar.
- T’agrada el menjar d’Espanya?
Si i m’he adonat conte que mengeu molta tonyina! A les amanides, a la pizza… quan vaig arribar aquí no m’agradaven les olives però ara si.
- Què penses de la gent d’aquí?
Sou molt amables i teniu una cultura similar a la nostra. Als Estats Units no estem acostumats a saludar gent amb dos petons i acostumem a ser més distants amb els professors. Aquí teniu una relació més propera amb els alumnes i això és molt bonic.
- Què fas al teu temps lliure?
Al meu temps lliure miro pel·lícules o sèries a Netflix, passejo per la platja, vaig de compres, faig fotos i trec als gossos a passejar.
També practico alguns esports com natació i “soccer” que és el futbol d’aquí
- T’agrada llegir?
Si, m’agraden els llibres de ficció però també en llegeixo llibres de lectura jove com “Bajo la misma estrella” o “To all the boys I’ve loved before”.
- Què ens pots explicar dels esdeveniments o balls que es fan allà?
Als Estats Units es celebren tres balls en total durant tot el curs: el de Nadal, el de Benvinguda i el de la Graduació.
- T’agrada viatjar? Si es així pots nombrar els països en que has estat?
Si m’agrada molt! he estat a Amsterdam, Polònia, Costa Rica, Canadà, Mèxic i per Setmana Santa vaig estar a Anglaterra i Escòcia.
Moltes gràcies Brea! et trobarem a faltar!
Cursa Solidària Run4Vinyes
Text: Núria Colprim
Primer diumenge de maig. I després d’un parell de dies de pluja, l’Arboç s’aixeca sota el mantell d’un sol espaterrant. Són les 8:00h del matí i davant de les portes del Col·legi Camp Joliu comencen a arribar els protagonistes d’aquesta jornada. Alguns duen encara els llençols enganxats i a altres se’ls veu ben desvetllats; però tots –o quasi tots- van vestits d’esport i disposats a córrer o caminar. Sembla que la son no és un impediment per tal que poc a poc, i amb la col·laboració de tots, la cursa es vagi muntant.
Un cartell darrere d’un podi anuncia el que està a punt de passar: “Run4Vinyes”. La primera edició d’una cursa i caminada familiar moguda per l’eslògan “Mou-te contra el càncer infantil”.
A partir de les 9:00h es comencen a repartir els dorsals que inclou una samarreta tècnica (que molts decideixen posar-se per a córrer), botifarrada i avituallament. Durant els dies previs, els participants s’han estat inscrivint a la cursa per un import de 10 euros durant el periode de promoció i d’on els beneficis estaran destinats a la recerca del càncer infantil que es realitza a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona). Altres, a qui no els agrada tant l’esport però també volen col·laborar, han decidit participar amb un “Dorsal 0 ” de donatiu.
Finalment, entre grups de voluntaris i els propis participants –que enmig d’estiraments i escalfaments s’escapen per donar un cop de mà- a les 10:00h ja està tot apunt per a que es doni el tret de sortida.
S’inicia amb el tall de la cinta inagural per part de l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, i dóna un tros d’aquesta a l’Elena Espinosa (Directora de Camp Joliu), a Miguel Ángel del Rio (Regidor de Cultura i Esports de l’Arboç) i a la Cristina Vidal (professora d’esports i una de les organitzadores de la Cursa Run4vinyes) i Núria Colprim (Club Familiar Fontclara).
Seguidament comença el compte enrere i es dón el tret de sortida. Surten primer els corredors i a continuació la caminada. Les 251 persones inscrites ja comencen el recorregut de 5km que previst i senyalitzat per aquesta cursa i caminada I Run4vinyes.
No hi ha excusa per a no participar-hi. L’entorn és agradable i el dia és assolellat. És un recorregut assequible i els propis participants ens fan saber que l’edat no és un problema per a participar-hi –la persona inscrita més petita té 6 anys i la més gran 75 anys.
Durant el recorregut es respira amabilitat, ambient familiar, ganes de fer esport i de xerrar a la caminada… etc. I aprofitem l’avituallament situat a l’ermita que hi ha al 2km per a que els participants ens corroborin aquestes sensacions.
Un parell d’amigues ens expliquen que aquesta caminada és una bona ocasió per fer esport i parlar; un noi, a qui el mal de panxa el fa anar caminant, comenta que el que l’ha motivat a fer la cursa ha estat el donatiu per a la investigació del càncer infantil; i un grup de nens que trobem ja al final del recorregut expliciten la seva emoció dient que l’any que ve repetiran.
La cursa i caminada familiar té lloc sense cap incident; enmig de camps de vinyes envoltats de flors de tots colors i un verd impactant. El silenci de la naturalesa sols queda interromput per les converses entre participants, les rialles, els esbufecs, les petjades, i la música del mòbil d’alguns corredors; que poc a poc van arribant a la meta.
L’esforç i el desgast en aquesta activitat esportiva tenen la seva recompensa a l’arribada, on després d’un seguit d’aplaudiments i de fotos, els participants es recuperen amb un bon entrepà de botifarra recent feta, un Powerade, aigua, fruita i alguna cosa dolça per aquells que també són llaminers.
Al voltant de les 11:30h s’anuncia pel micròfon que en breus arribaran els últims participants i es procedirà a l’entrega de premis. Els qui encara mengen la botifarra es comencen a eixugar els morros per si han de pujar a recollir algun premi, i poc a poc la gent es va aplegant al pati del col·legi, mentre encara hi ha alguns i algunes que esbufeguen o descansen asseguts.
El presentador comença a anunciar els premis: primària de nens i nenes, secundària de nens i nenes, i general d’homes i dones. I, a més, es dóna un premi especial al participant més jove i al més gran inscrits a la cursa; i, un altre encara més especial, a una nena que ha superat un càncer degut a un Sarcoma d’Ewing i que està en tractament a l’Hospital Sant Joan de Déu. L’entrega de premis la fan els representants de l’organització que ha estat conjuntament entre el Club Familiar Fontclara, l’Ajuntament de l’Arboç i l’Escola Camp Joliu –i el suport d’un seguit de patrocinadors.
Poc més tard de les 12h del migdia, entre foto i foto, els participants comencen a acomiadar-se i la gent va marxant. El volum de gent minva per moments, mentre els voluntaris acaben de recollir i comenten amb il·lusió les experiències viscudes, el que cal millorar, algunes sorpreses, les alegries… i sobretot, les ganes que tenen que es torni a repetir.
CLASSIFICACIÓ I RUN4VINYES
La General
- Jordi Reyes Arnabat (dorsal 169) 1. MªJosé Sánchez Bailén (dorsal 181)
- Josep Serrano Ramírez (dorsal 189) 2. Natàlia Batet Martí (dorsal 20)
- Javier Pérez Serrano (dorsal 155) 3. Esther Vazquez Infante (dorsal 205)
SECUNDÀRIA
1. Joan Marzal Hernández (dorsal 138) 1. Berta Raventós (dorsal 168)
2. Joel Curado Caracena (dorsal 227) 2. Gabriela Herraiz Vazquez (dorsal 104)
3. Marc Marçal Hernández (dorsal 137) 3. Gemma Goitia Gal (dorsal 89)
4. Jordi Esteban Cervera (dorsal 57) 4. Paula Jané Ruiz (dorsal 113)
5. Felix Martí Mercader (dorsal 133) 5. Mariona Sánchez Martinez (dorsal 186)
PRIMÀRIA
- Arnau Raventós (dorsal 166) 1.Laia Ramon Aramburu (dorsal 163)
- Biel Luir Barqué (dorsal 123) 2. Irene Ferrer Aranda (dorsal 68)
- Illàn Tomás Vidal (dorsal 198) 3. Aina Ruiz Vazquez (dorsal 178)
- Pablo Garcia Vidal (dorsal 77) 4. Carla Fernández Cantera (dorsal63)
- Martí Sánchez Martinez (dorsal 185) 5. Júlia de Arias Tutusuaus (dorsal 49
Marc Masip parlarà d’addicció a les pantalles a Camp Joliu
“Hem de fer un pas enrere a nivell tecnològic per així poder fer-ne tres cap endavant en l’humà”
El proper dimarts, 12 de març a les 19:00, el psicòleg i especialista en addiccions digitals, Marc Masip, parlarà a Camp Joliu sobre un dels temes que més estan treballant els pares i educadors: la presència de pantalles i com fer un bon ús i no un abús dels mitjans digitals.
Marc Masip és el director de l’Institut psicològic “Desconect@” on desenvolupen un programa pioner nascut el 2012 per aprendre a conviure amb les noves tecnologies sense deteriorar les nostres relacions personals i no crear-nos dependències o addicions.
Fa conferències i participa habitualment en diferents mitjans de comunicació. També és l’autor del llibre “Desconnecta”, Planeta Libros.
Segons Marc Masip l’aparició de la tecnologia de la informació ha suposat un important avenç per al desenvolupament de la nostra societat, ja que facilita l’accés a la informació i la comunicació. No obstant això, eines tan útils com el telèfon mòbil i les xarxes socials poden esdevenir un problema quan el seu ús passa a ser excessiu.
Actualment, el 77% dels usuaris amb telèfon mòbil intel·ligent -Smartphone- pateix nomofòbia (por irracional a no estar amb el teu telèfon mòbil totalment disponible). Espanya és el país amb més addicció adolescent a Internet de tot Europa: un 21,3% dels adolescents espanyols són addictes a la Xarxa, enfront del 12,7% de mitjana europea.
S’ha convertit en una cosa habitual veure gent passejant pel carrer sense aixecar el cap de la pantalla del seu telèfon o veure enterbolits els àpats amb desenes de sons d’alerta.
Les relacions interpersonals han passat a un segon pla desplaçades per les pantalles. Expressió de sentiments, resolució de conflictes o declaracions a través d’un vidre que després no són reproduïdes “cara a cara”. Per això volem oferir a la nostra societat una alternativa a un problema tan obvi i hem creat aquest programa psicoeducatiu, amb l’objectiu que tots prenguem consciència dels riscos d’un ús inadequat i excessiu de les noves tecnologies. D’aquesta manera, podrem identificar conductes inapropiades i aprendrem estratègies per modificar-les en la recerca d’un futur més real i millor armat.
Curs sobre pre-adolescents i adolescents
Després d’haver iniciat els cursos d’Orientació Familiar per les famílies dels més petits i petites amb gran èxit, posem a la vostra disposició el curs per a pares i mares amb fills/es pre-adolescents i adolescents (de 5è de Primària a 3r d’ESO). Pensem que és molt important poder contrastar les nostres inquietuds diàries amb altres famílies i persones amb molts anys d’experiència en aquests temes. Us animem a participar en el que farem al llarg de 4 divendres de 19 a 21h amb berenar inclòs.
Aquests cursos són una eina pedagògica més per millorar el procés educatiu dels nostres fills i filles i augmentar els valors compartits entre l’escola i la família. També ens proporcionen més estratègies i solucions davant d’aquesta etapa.
El cost del programa és de 100 € per família. El preu inclou també l’assessorament personalitzat. L’Associació de pares se’n fa càrrec del 50%, de manera que els pares pagaran 50 euros dels quals 20 euros s’hauran d’abonar per fer la reserva de plaça per mitjà de secretaria o del professor/a encarregat/a de curs (PEC).
Us adjuntem els temes que es plantejaran.
TINC UN COS NOU (22 febrer 2019) Els adolescents viuen aquest període amb una especial novetat. Estrenen tot: cos, afectes, intel·ligència, relacions, com viure la seva llibertat… Dimensió física
QUÈ MACO SÓC? (1 març 2019) Anàlisi de la vida afectiva dels adolescents. Es mouen per impulsos, emocions, sentiments. Dimensió afectiva
RES S’INTERPOSA EN EL MEU CAMÍ (22 març 2019) Entre aquest ritme accelerat de canvis hem d’ajudar-los a valorar les opcions que apareixen en els seus passos. Ell és qui pren les decisions de la seva pròpia vida; nosaltres l’acompanyem, però no el substituïm Dimensió volitiva
LLUM I FOSCOR D’AMICS (29 març 2019) Mirar-nos en un amic és mirar-nos en un mirall. Dimensió afectiva
El nombre màxim de places és de 30 famílies i us recomanem que us reserveu la plaça el més aviat possible.
Volem ser els millors pares!
Judith Muñoz: “Les lletres són més fàcils que les ciències?”
Les lletres són més fàcils que les ciències”, em dèien quan vaig escollir el Batxillerat humanístic”. “No trobaràs feina”, em dèien quan vaig començar el grau en Humanitats.
Tot això són tòpics sense fonament. Tant les lletres com les ciències tenen les seves dificultats, i el què a una persona li sembla més fàcil pot ser que a una altra li sembli més difícil. Diuen que per gustos, colors. Sóc de lletres i sempre he trobat les matemàtiques i la biologia no només fàcils, sinó també entretingudes i intessants. I és que ser de lletres no significa haver de triar entre unes disciplines i unes altres; no significa rebutjar la ciència. De la mateixa manera en què un arquitecte no rebutja la base històrica i artística de l’edificació, un historiador no rebutja la base científica de l’arqueologia i la biologia evolutiva, o un lingüista la relació mecànica i lògica de la gramàtica i la sintaxi.
Les lletres no poden ser sense les ciències de la mateixa manera que les ciències no poden ser sense les lletres. I és que, en els seus orígens, ciències i lletres éren àmbits intrínsecament relacionats, i només van separar-se com a camps d’estudi diferenciats per tal d’aprofundir en els coneixements sobre cada disciplina. Així, realment no cal que escollim si som d’un àmbit o de l’altre, podem ser d’ambdós, tot i decantar-nos per l’aprofundiment d’un àmbit concret.
He sentit allò de “és que només volen gent amb experiència”, “és que busquen gent que parli anglès i alemany”, “és que…”. “És que” és una expressió per expressar una excusa. Si no tens prou experiència, busca-la i fes-la. Si no parles prous llengües, aprèn-les. Hi ha mil recursos per poder assolir tots els requisits que busquen les empreses. Tant si parlem de lletres com de ciències.Tenir experiència no sempre vol dir treballar a canvi de diners, per molt que ens agradi. Jo, com a estudiant d’Humanitats, una “carrera de lletres sense sortida”, vaig fer unes pràctiques no remunerades en un museu d’Arqueologia, on vaig adquirir habilitats vinculades a les lletres, arts i història, i vinculades a les ciències, arqueobiologia i osteologia, a més de guanyar coneixements pràctics com habilitats informàtiques i comunicatives.