Taula rodona amb les antigues alumnes de Camp Joliu
Que les antigues alumnes ens visitin a l’escola sempre ens fa molta il·lusió. I si expliquen com ha estat el seu pas per l’escola a les futures alumnes de batxillerat, l’experiència encara és millor. Les actuals alumnes de 4t d’ESO van gaudir de quatre relats en primera persona a càrrec de la Laia Batlle (periodista), l’Ariadna Lamiel (mestra), l’Elena Ràfols (farmacèutica) i la Paula Domínguez (enginyera química). Totes elles van explicar els seus records de Camp Joliu, la seva experiència universitària i les seves ocupacions actuals. Un relat proper i carregat d’anècdotes que va servir d’exemple i motivació per les nostres alumnes que es troben en la fase d’anar perfilant el seu futur.
Us fem un resum d’algunes de les idees que es van dir a la taula rodona:
- Tinc molt bon record de la relació amb les mestres. Ens van ajudar molt quan teníem dubtes sobre quina carrera fer. Ens van exigir estudiar molt i ara els ho agraïm.
- A Camp Joliu ens van ensenyar a fer exàmens llargs i a mantenir la concentració durant molta estona. Això em va servir molt a la Universitat.
- No deixeu mai d’aprendre anglès! Es necessita sempre.
- De Camp Joliu també m’he emportat les meves millors amigues. Ens veiem sovint, viatgem juntes i el vincle que es crea amb les companyes de l’escola és molt important.
- Feu el que feu és important que us agradi. Durant tota la vida segur que seguiu aprenent, fareu nous cursos, us sorgiran nous interessos. Potser acabeu treballant d’alguna cosa que ara ni us plantegeu.
- Tornem molt sovint a l’escola. Ens agrada molt saludar a les professores, posar-nos al dia i veure com ha canviat tot. En aquesta aula on ara estem… abans era un menjador!
- És igual el que estudieu, segur que trobareu sortida professional. I si feu bé les pràctiques en empreses, a molts llocs ja us voldran contractar. (lLes quatre antigues alumnes estan treballant)
L’ecosistema de Camp Joliu
Avui us presentem un projecte de biologia desenvolupat a 4t d’ESO amb la professora Eva Ismael.
Autores del text: Anna Vona i Sílvia Maldonado.
Un grup d’alumnes de 4rt d’ESO hem realitzat una maqueta sobre l’ecosistema de la Vinya de Camp Joliu. L’objectiu del projecte és mostrar les característiques del nostre entorn, com per exemple la vegetació, el clima, la temperatura mitjana o els animals.
Hem fet aquest projecte per aplicar els conceptes que havíem après en el tema dels ecosistemes. Vam pensar que la millor manera de transmetre aquests coneixements era aplicar-los al nostre entorn més proper i fer-ho d’una manera molt visual.
En la maqueta hem posat cartolines de dos colors, unes de verdes que representen el biòtop (medi inert) i unes de taronges que representen la biocenosi (component viu). Aquests dos són els elements principals que formen l’ecosistema.
- Published in PORTADA, Secundària
Ferran Luir: “Aquest any hem patit més però la recompensa final ha estat molt més gran”
Cent kilòmetres de Trailwalker. Sembla una bogeria, i potser ho és, però en Ferran Luir explica aquesta experiència com aquell qui ha anat a fer una cursa normal. És com córrer dues maratons i mitja en una sola jornada. I tot amb una finalitat solidària: lliurar els 1.500 euros que val la inscripció a Intermón Oxfan. Fer kilòmetres per salvar vides.
Heu patit…
Molt. Fins la setmana anterior no sabíem si hi podríem participar. Jo tenia problemes de genoll i el Jose, de menisc. Tot i això ja teníem l’experiència de l’any passat: sabíem on són els avituallaments, que calia sortir dels primers del grup per no fer embut i el temps que podíem estar parats. Però tampoc havíem entrenat massa i això es paga.
Tot i això heu quedat cinquens.
Els primers kilòmetres ja ens vam escapar. Vam sortir molt ràpid, massa i tot. Tres o quatre equips ja es van escapar d’entrada i nosaltres ens vam mantenir cinquens gairebé tota la cursa. El grup gran s’havia quedat enrere. Va ser al kilòmetre 25 quan vaig començar a patir molèsties al genoll.
Doncs encara quedava molt.
Sí. Vaig arribar a Girona (kilòmetre 56) molt malament i em va passar pel cap deixar-ho. El José Luis també tenia els bessons carregats i vam fer un tram caminant. El menjar ens va refer i, tot i el cansament, ens vam marcar l’objectiu d’arribar a Cassà de la Selva, un tram força difícil. A Cassà (kilòmetre 70) vam enganyar el cervell i en comptes de pensar que quedaven 30 kilòmetres ho vam plantejar com tres tirades de 10.
Recta final.
Al kilòmetre 85 en Jose Serrano i jo ens adonem que si parem ja no arrancarem per les molèsties articulars que tenim. Per tant vam decidir no parar més i vam arribar a Sant Feliu de Guíxols els cinquens, a pocs minuts dels quarts.
Satisfets?
Molt. Una satisfacció molt gran. Vam arribar tots quatre i vam fer molt bon temps (11 hores i 43 minuts). Aquest any hem patit molt però la recompensa ha estat enorme. Ens sentim molt satisfets pel projecte, per participar en una causa tan important, per ajudar a Intermón Oxfam i per deixar en bon lloc a l’escola.
Per què córrer 100 kilòmetres?
Pel projecte i per la motivació. A veure si l’any que ve s’animen més pares de l’escola, ja sigui corrent o caminant.
TEAM CAMP JOLIU: José Luis Gómez, Raul Ruiz, Jose Serrano i Ferran Luir.
Avituallament TEAM CAMP JOLIU: Astrid Barqué, Mónica Vàzquez, Manoli Escaiba i Aina Ruiz.
Tercera edició dels Jocs Olímpics de Camp Joliu
Un any més es posen en marxa les Olimpíades a la Vinya de Camp Joliu. Es tracta d’una activitat esportiva on tota l’escola està implicada en la seva organització i que té una cerimònia inaugural amb torxes i himne olímpic. Durant tot el dia tenen lloc les diferents competicions per equips i al final de la jornada se celebra la cursa solidària per recollir diners per a Càritas. Per tant, els Jocs Olímpics tenen una vessant esportiva i també es treballen valors com el treball en equip, la solidaritat, l’amistat i l’esforç.
Les Olimpíades se celebraran el divendres, 31 de març. Durant el matí tindran llocs les diferents modalitats atlètiques: salt de llargada, obstacles, llançament de pes, salt d’alçada i curses. De cara a la tarda tindrà lloc la cursa solidària on les famílies també poden participar i córrer per una bona causa. La cursa de pares començarà a les 15,00. Tot seguit es farà la xerrada a càrrec de l’esportista Oliver Fuentes i es lliuraran les medalles olímpiques.
La cloenda comptarà amb la presència de l’esportista Oliver Fuentes que lliurarà les medalles i els diners recollits a Càritas. Fuentes és jugador de bàsquet i la seva prometedora carrera amb el Barça es va veure interrompuda després d’una lesió. Ell explicarà la seva experiència i donarà una xerrada als alumnes on parlarà de lluita, esforç i superació personal.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Alumnes del Taller Artístic visiten Quagga.
Un article de Pau Serdà (4t d’ESO).
El dijous 9 de març alumnes del Taller Artístic de quart d’ESO, acompanyats per el nostre professor David, hem visitat les instal·lacions del taller d’escultura Quagga, situat al municipi de Sant Marti Sarroca.
Allà en Ramon López (biòleg i escultor) i la Joana Travé (artista plàstic) ens van mostrar el procés de creació d’una escultura, des dels seus inicis (documentació, esbossos, propostes, prototips a escala…) fins a la execució final de l’obra (construcció de l’estructura, modelat, pintura, caracterització, etc).
Vam poder veure diferents tipus de projectes que estan realitzant actualment a l’estudi, com ara un drac articulat de 12 metres de longitud, la reproducció d’un neandertal, i una col·lecció de totes les especies de conills existents.
El que més ens va sobtar va ser tot el treball documental previ que hi ha darrera de qualsevol d’aquestes escultures. S’ha d’estudiar amb profunditat l’anatomia dels animals que es volen modelar per tal de donar una sensació de realisme, de tal manera que semblin que estan vius.
Ens han ensenyat també els materials i les eines que utilitzen per dur a terme les obres, com es construeix un motlle d’una peça, com es realitza la còpia dins d’aquell motlle, com s’ajunten totes les peces per muntar la figura i obtindre la figura final. També com pinten, és una part molt important, ja que dóna l’acabat final a la peça i no es pot realitzar de qualsevol manera, ja que pot fer que la figura quedi amb un mal aspecte.
Ha estat una sortida molt interessant ja que hem après moltes coses i no ens pensàvem que tant a prop de la nostra escola hi hagués una empresa que treballa per a museus d’arreu del món.
Des d’aquí agraïm el temps que ens van dedicar el Ramon i la Joana!
Us deixem l’enllaç i algunes fotos per poder veure com treballen.
http://www.quagga.cat/
https://www.instagram.com/_quagga/
- Published in PORTADA, Secundària, Uncategorized
El viatge a Pamplona de 4t d’ESO
Les alumnes de 4t d’ESO han viatjat a Pamplona per fer sessions d’orientació acadèmica i començar a pensar en els seus estudis de batxillerat i en les carreres que els agradaria estudiar. Voleu saber com ha anat aquesta experiència? no us perdeu l’article de la Júlia Mañé i l’Emma Gràcia.
Vam sortir de l’Arboç en autocar el dimarts a les 8 del mati. Vam parar a fer un descans a prop de Lleida. A l’arribar a Pamplona, vam parar a l’hotel 30 min, per repartir-nos les habitacions i organitzar-nos. A les dues vam anar caminant fins als menjadors universitaris on vam dinar. Hi havia menús diferents. La visita al Col·legi Major va durar aproximadament 1 hora. Allà vam poder preguntar tots els dubtes , vam parlar amb estudiants estrangeres i elles ens van donar consells que ens ajudaran a escollir el batxillerat i en el futur els estudis universitaris.
Després vam anar fent un passeig, fins l’hotel, on vam tenir temps per organitzar-nos, canviar-nos i preparar-nos per anar cap al centre. Vam tenir temps lliure per visitar la ciutat, on vam comprar i gaudir molt dels paisatges, del casc històric i dels llocs més emblemàtics. .A dos quarts de nou havíem quedat a la plaça del Castell per anar a sopar a l’hamburgueseria.
El sopar de classe va estar molt bé, vam parlar totes amb totes i va estar molt ben organitzat; perquè érem 27 persones i vam menjar ràpid , calent i molt bé. Per tornar a l’hotel , un grup va agafar el bus i l’altre va anar caminant, 30 minuts més que ens emportem passejant per Pamplona.
Al mati del dia següent ens vam llevar a les 6 per poder dutxar-nos , vestir-nos i baixar a l’esmorzar que ens havien preparat. Calia baixar de 8 a 8.30, per què a les 9 anàvem cap a San Sebastian. L’esmorzar va ser divertit , ja que vam parlar amb les professores i les vam conèixer una mica més. Teníem pa , embotits i pastes, fruita, sucs i cafès. Estava molt bé.
El camí cap a San Sebastian va ser d’una hora i mitja de durada , que es va fer més curt ja que totes o dormíem o veiem la pel·lícula de “Los chicos del Coro”. Ens van deixar al començament del passeig de la platja de la Concha , on vam tenir temps per fer fotografies. Ens van donar temps lliure , i nosaltres vam aprofitar per conèixer més la ciutat i comprar petits detalls. Vam dinar i a les 3.15 vam quedar amb tota la classe a l’aquari del final del passeig. La visita al aquari va ser lliure, sense guia , i vam fer tot el recorregut. Vam esperar a estar tot el grup i vam tornar cap a Pamplona. L’autobús ens va deixar al centre i vam tenir temps lliure fins l’hora de sopar. El sopar va ser en una pizzeria a prop del centre i de nou vam sopar juntes tota la classe de 4t d’ESO.
Va estar molt bé , tot molt bé organitzar i molt bo el sopar. Com els plats eren grans vam compartir les pizzes entre totes. La tornada va ser com el dia anterior , unes en bus i les altres caminant. Un cop a l’hotel ens vam ficar a l’habitació i vam riure molt. Al matí , no ens vam adonar de l’hora i vam arribar tard a l’esmorzar, ja que la nit anterior no vam dormir gaire.
A les 9 havíem quedat a la recepció del hotel , amb les maletes i tot preparat per marxar. Vam anar a la Universitat de Navarra caminant, on ens vam donar dues xerrades orientatives, i després vam poder visitar els diferents estudis (comunicació, medicina) depenent de la carrera que volíem estudiar. A les 12 vam sortir de Pamplona per dirigir-nos a Saragossa. A les 3 vam arribar, amb el temps just per dinar i visitar la Basílica del Pilar. Vam dinar a un restaurant molt típic d’allà, amb els plats tradicionals. A les 4.15 vam començar la visita pel Pilar , on ens van explicar la historia I les estructures. Vam tenir temps per comprar uns detalls i ja vam anar cap al bus per tornar a casa. A mig camí vam fer una parada per anar al lavabo i comprar menjar.
Vam arribar a Camp Joliu a les 9.15 , on ja estaven tots els pares esperar-nos amb els braços oberts.
D’aquest viatge ens emportem molt bons moments. Hem conviscut amb companyes que potser no parlàvem massa i gràcies a aquest viatge ens hem conegut i hem rigut. Hem conegut més a les professores que ens acompanyaven , vam gaudir molt amb elles. Hem fet de la classe una pinya, i no sabem si és la nostra impressió però ara totes estem més unides i ens coneixem més. Som totes molt diferents i això fa que puguem aprendre unes de les altres
Ha sigut una molt bona experiència, que mai oblidarem , i no podria haver hagut un millor viatge de fi de curs. Llàstima que no pogués venir la nostra tutora , encara que em estat molt bé amb les que ens han acompanyat.
- Published in PORTADA, Secundària
Victor Küppers a l’Assemblea de Camp Joliu
El proper dilluns 13 de març a les 19:00 tindrà lloc l’Assemblea de l’Associació Camp Joliu i en aquesta ocasió tenim un conferenciant de luxe: Victor Küppers. Les seves xerrades motivacionals són conegudes per l’energia positiva que transmeten i per explicar les coses amb gran naturalitat i sentit de l’humor. Les seves sessions són virals a les xarxes socials i és un dels conferenciants més important i influent de l’actualitat. En aquest cas ens parlarà de “Com viure amb entusiasme a la família”.
Segons Küppers, una de les seves frases favorites és “que ningú arribi mai a tu sense que, al marxar, es senti una mica millor i més feliç”, de la Mare Teresa de Calcuta. I aques és l’objectiu que tenim aquest any a l’Assemblea: que tothom en surti molt més feliç.
Si voleu conèixer una mica més l’estil de Küppers us deixem aquest article:
7 diferencias entre un líder y un champiñón
Yo no soy un experto en liderazgo, ni pretendo iluminar a nadie con este artículo porque no sabría. Seguramente harían falta muchos manuales para definir todo lo que necesita una persona para ser un buen líder, y yo me limitaré sólo a hacer algunas reflexiones sobre un aspecto concreto, su actitud; y no son consideraciones fruto de mi experiencia personal, solo faltaría!, sino de lo que he aprendido trabajando con muchos líderes de diferentes organizaciones. He tenido la suerte de conocer a todo tipo de fauna: merluzos, melones, ciruelos pero también he conocido a personas a las que he admirado muchísimo por su capacidad de liderazgo. Últimamente he tenido la suerte de compartir mucho tiempo con Mikel, uno de ellos. Observándolo y reflexionando he podido identificar 7 aspectos que diferencian a los líderes absolutamente espectaculares de los champiñones que pretenden dirigir personas.
1a. Diferencia: tienen el chip de estar al servicio de los demás. Hay personas que sirven para liderar y hay otras que nunca servirán por mucho que se lo propongan. Hay jefes chusqueros que piensan que liderar es decirle a los demás lo que tienen que hacer y verificar que está hecho en tiempo y forma adecuados, como si fuera el ejercito, pero los líderes saben que su trabajo consiste en ayudar a los demás para que sean mejores personas y mejores profesionales. Tener ésta mentalidad, esta obsesión para ayudar a los demás, es un requisito imprescindible. ¿Cuántas personas con equipos a su cargo lo tienen? Por desgracia son minoría, porque casi todos piensan en sus objetivos y ven a los demás como un recurso que les ayuda a conseguirlos. El liderazgo basado en esta premisa se caracteriza por el control y la supervisión, el egoísmo, la rigidez, la falta de confianza y la mediocridad, sintiendo como una amenaza a todo aquel que pueda ser mejor que uno mismo. Cuando uno se centra en ayudar y servir a los demás para que crezcan y se desarrollen como personas, entonces es un trabajo brutal y muy gratificante, porque logra sacar lo mejor de cada persona para que además de “saber” hacer las cosas, “quieran” hacerlas poniendo sus mejores esfuerzos en ello. La Responsabilidad Social Corporativa esta de moda, pero muchas empresas la han entendido como hacer una donación o publicitarla; la verdadera responsabilidad social empieza por cuidar, tratar bien y preocuparse por las personas que trabajan en una empresa. Aquello de que el accionista es lo más importante, muy predicado en las mejores escuelas de negocio, a mi me parece un cuento chino, una irresponsabilidad catastrófica. Primero las personas, luego los clientes y por último el accionista.
2a. Diferencia: Influyen por su manera de ser. La diferencia entre una persona grande y una persona mediocre no está en sus conocimientos ni en su experiencia, está en su manera de ser. Los cracks saben que para poder ayudar a otros a ser mejores, primero tienen que hacer un trabajo interior enorme para mejorar ellos. Su papel es el de influir, inspirar, transmitir, motivar y por eso tienen una manera de ser marcada por unos valores y unas virtudes humanas que admiramos. No conozco ni un líder espectacular del que no me haya asombrado su manera de ser. No se trata de estudiar un master o tener un cargo en la tarjeta, se trata de actitud y manera de ser; sin valores humanos, el líder es un déspota, un tirano, un dictador. Mark Zuckerberg tiene una frase genial que dice: “sólo contrato a alguien para trabajar directamente conmigo si pienso que yo trabajaría para él”.
3a. Diferencia: saben lo que es más importante en la vida. Hay una fase del Dr. Stephen Covey que me encanta: “lo más importante en la vida es que lo más importante sea lo más importante”. No es sólo un juego de palabras, que evidentemente lo es; es también una frase que si uno piensa durante unos minutos, tiene mucho fondo. El requisito básico para que las personas trabajen bien es que sean felices. Puede parecer una afirmación superficial o poco sofisticada, pero es una verdad como un piano. Vivimos en la sociedad de las prisas, del ya, del consumo, de lo artificial, del envoltorio, en el que el parecer es más importante que el ser y es una carrera que nos acaba atrapando a todos y desquiciando a muchos porque olvidamos muchas veces lo que es importante y acabamos corriendo a toda pastilla hacia ninguna parte. Para que las personas sean felices tienen que poner en el centro de su vida lo que es más importante para ellos. Personalmente pienso que nuestro Proyecto con mayúsculas en esta vida es nuestra familia y, en una época de máxima exigencia laboral, necesitamos tiempo para equilibrar nuestra vida profesional con la personal. Los líderes fantásticos lo saben porque ellos son los primeros en hacerlo y, entendiendo que el trabajo es importante pero nunca lo más importante, generan y promueven entornos laborales que ayudan a sus equipos a equilibrar su vida personal y profesional.
4a. Diferencia: trabajan con las personas sabiendo que son voluntarias. Muchos trabajos se han convertido en una forma de esclavitud moderna en el que las personas ven sus actividades como una penosa obligación en la que no se divierten ni disfrutan, en la que se sienten tristes, quemadas, estresadas y tienen una taza con la frase “por fin es viernes”. Muchos líderes no han entendido que trabajan con personas que son voluntarias, como si fuera una ONG, al menos en parte. Todos tenemos un comportamiento “normativo” por el que hacemos todo lo que tenemos que hacer para que no nos llamen la atención: una forma de ir vestido, un horario de entrada y salida, unas metodologías y procesos de trabajo, etc. Es un comportamiento “obligatorio”. Pero las personas también tenemos un comportamiento “espontáneo”, que es el cariño que le ponemos a lo que hacemos, las ganas, la pasión, la alegría, el esfuerzo para querer hacer las cosas lo mejor que podemos. Y este comportamiento es 100% voluntario, no se puede exigir, el líder se lo tiene que ganar, se lo tiene que merecer, porque los demás se lo dan sólo si les da la gana. Nadie puede exigir a una persona de su equipo que ponga el 100% de sus ganas y alegría en el trabajo, que se deje la piel o que le pregunte al jefe si necesita ayuda cuando le vea apurado; eso te sale o no te sale, y si el jefe es un mamón, es normal que no salga.
5a. Diferencia: son personas amables, agradables, que practican la regla de oro. En todas las religiones, desde el cristianismo al budismo, pasando por el hinduismo, el judaísmo o el islam, absolutamente todas, se predica el siguiente corolario: “trata a los demás como te gustaría que te trataran a ti”. Puede parecer simple e incluso demagógico, pero es una verdad descomunal. La vida es simple, no fácil, pero simple; lo que ocurre es que muchas veces nos encanta complicárnosla o que nos la compliquen. Seguro que hay sofisticadísimos modelos de liderazgo muy útiles, pero también lo es esta frase tan simple que casi nunca aplicamos. Hay quien piensa que es muy genérica, poco concreta. Pues te doy otra, de la Madre Teresa de Calcuta: “que nadie se acerque jamás a ti sin que al irse se sienta un poco mejor y más feliz”; aplicarla en cada instante es algo muy práctico que a veces requiere cuidar las formas al hablar, o tener paciencia para escuchar, o ser justo con alguien cuando no hay afinidad. Si esta frase se te pudiera aplicar a ti serías una persona absolutamente apoteósica, pero lo mejor de todo es que para que esta frase se te pueda aplicar a ti no dependes de nadie, sólo de tu decisión y compromiso personal. Seríamos mejores personas, mejores padres, mejores parejas, mejores amigos y mejores líderes. Las personas que admiramos y que nos ayudan a ser mejores tienen un trato cercano, agradable y alegre, son educadas y cuidan siempre las formas. Son cosas básicas, lo sé, pero es que las estamos perdiendo. Por suerte, quedan algunas personas maravillosas, de esas que conoces y por dentro piensas, “ole, ole y ole!, yo quiero ser como ella”. Cuando lo piensas, estas delante de un líder.
6a. Diferencia: hacen sentir importantes a los demás. Confían en las personas, por eso delegan en ellas, las involucran, les preguntan, les hacen participar y logran su compromiso. Les hacen sentir importantes también porque consiguen que hagan un trabajo estratosférico. Nadie es bueno para todo, pero tampoco nadie es inútil para todo. Ayudar a las personas y hacerlas sentir importantes requiere primero conocerlas para saber cuales son sus dones y en qué actividad puede desarrollarse mejor. Y paciencia, mucha paciencia! Hay personas que entienden que los bebés tardan 9 meses en nacer por mucho que te esfuerces y otros son como el chiste que decía, “Señor dame paciencia, dame paciencia, pero dámela ya!”” Los líderes tiene paciencia y forman, los jefes chusqueros van con prisas y deforman. Los cracks tienen una obsesión por buscar lo bueno que tienen los demás, porque saben que lo tienen, y cuando lo encuentran, les ayudan, les motivan y les exigen, confían y ponen todos los medios para lograr que tengan un desempeño brutal. Y cuando lo logran, se lo reconocen y les elogian, porque saben que en el fondo de todas las personas existe el anhelo de hacer cosas importantes, de aportar algo, de sentir que contribuyen y que se les aprecia. Reconocer el trabajo bien hecho de manera sincera es el mayor chute de motivación que alguien puede recibir. Entonces, esa persona se siente valorada, comprometida, agradecida, y su rendimiento mejora, es un círculo virtuoso. Hay jefes que creen que hay personas a las que es imposible motivar; lo que deberían pensar es que hay personas que estaban muy motivadas hasta que les conocieron a ellos.
7a. Diferencia: sonríen. Su trato agradable empieza por su cara. Sonreír es una virtud enorme que no valoramos suficiente, como el sentido del humor y la alegría. Las personas que sonríen y son alegres son mucho más productivas y generan entornos mucho más eficientes. Hay un proverbio chino que dice, “el hombre cuya cara no sonríe, no debería abrir una tienda”. Es de cajón! ¿Cuántas tiendas cerrarían en este país?, empezando por las de los chinos, que no lo han entendido tampoco! Deberíamos fichar a las personas por su alegría y despedirlas por su mal carácter, empezando por los líderes. Hemos perdido el sentido común, ¿cómo se puede pretender ser un buen líder con cara de sepia?
Més informació sobre el conferenciant a www.kuppers.com
L’experiència de la Marta Dàvila a la Universitat de Maastrich
La nostra antiga alumna Marta Dàvila (promoció Nit, 2016) ha iniciat els seus estudis universitaris a la Universitat de Maastrich (Països Baixos) on es troba estudiant Intel·ligència Artificial. La Marta ens ha explicat la seva experiència i reconeix que aquest primer any li està anant molt bé. “D’entrada va ser difícil, tan per l’idioma com pels continguts, però ràpidament he anat agafant el ritme i ara estic molt satisfeta dels resultats. Portava bon nivell de Camp Joliu i això ha facilitat l’adaptació. També reconec que passo moltes hores a la biblioteca i dedico força temps a l’estudi”.
La Marta s’ha trobat estudiant en un entorn completament internacional on la majoria d’alumnes són asiàtics i dels Estats Units. Una classe amb 85 alumnes dels quals només 4 són noies. Ens explica que la seva assignatura favorita és “Data Structures and Algorithms” i que en un futur es vol dedicar a la investigació en el camp de la intel·ligència artificial. “Estic aprenent molt d’aquesta experiència. Per això, quan acabi els estudis a Maastrich m’agradaria ampliar la meva formació al Japó”.
La Marta Dàvila ha vingut aquesta setmana a Camp Joliu per retrobar-se amb les professores i explicar els seus reptes i il·lusions de futur. Moltes gràcies per la visita i molta sort!
Formació del professorat: l’avaluació com a motor de canvi
Transformació educativa i avaluació com a motor de canvi. Aquests van ser els dos grans temes en els que el professorat de Camp Joliu es va formar el passat 11 de febrer. Les sessions van anar a càrrec de Neus Sanmartí, tot un referent en l’àmbit educatiu per les seves conferències i els seus articles. Us deixem un breu resum de les idees que van transmetre:
- En l’avaluació és important que sigui l’alumne qui es corregeixi. Només pot corregir aquell qui s’ha equivocat. Qui no s’equivoca no aprèn. Hem d’intentar que l’avaluació sigui gratificant per l’alumnat però també pel professorat. I que serveixi per aprendre.
- L’avaluació comporta recollir dades i entendre perquè s’equivoca i el procés de cada alumne. La pràctica de corregir a casa no millora els resultats. El professorat hem d’intentar superar els mites negatius que hi ha entorn l’avaluació.
- Sovint l’alumne sap què cal fer per aprovar però no que cal fer per aprendre. És important que ell mateix faci autoavaluació del seu aprenentatge per incentivar el seu desig de superació i reforçar l’autoestima. Que els alumnes sigui capaços d’autoavaluar-se i aprendre.
- Cal intentar que en l’avaluació les preguntes siguin productives (que sigui alguna cosa nova i no treballada a l’aula), contextualitzades i amb criteris coherents. Com a exemple vam comparar una pregunta tradicional d’examen envers una pregunta creativa.
- Tradicional: fes un dibuix de la flor i situa les seves pars.
- Pregunta productiva: La mare de la Marta ha dit que quan vagin al bosc no s’han de tallar les flors, però ella no sap perquè no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre les flors, com li explicaries a la Marta que no s’ha d’emportar a casa les flors d’un bosc?
- L’objectiu final és que els alumnes estiguin preparats per al canvi. Que sigui curiosos i que l’escola els obri camins. Els alumnes han de veure que té sentit el que aprenen i que respon a les seves preguntes. A l’escola no ens podem limitar a transmetre informació perquè la informació ja està a l’abast de tothom. Cal saber trobar-la, interpretar-la. L’escola ha de transmetre coneixements i saviesa.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Gratacels. Conquerint les altures.
Dimarts 31 de gener hem rebut la visita de membres de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Navarra. Organitzada pel Departament de Dibuix i dirigida a alumnes de Batxillerat i 4t d’ESO, la sessió va girar entorn als gratacels. Es va fer una introducció a l’arquitectura agafant com a model aquests edificis nord-americans, explicant-nos el perquè de la seva aparició, de quina manera van evolucionar i com van influenciar i transformar la vida dels habitants de les noves ciutats.
Ha estat una sessió enriquidora que ha donat alçada de mires als futurs professionals que surten de la nostra escola.
- Published in PORTADA, Secundària