La poesia és un puntal de la nostra cultura. Treballar-la a l’escola és sempre un repte ja que ens parla de sentiments universals en un llenguatge en el qual no estem acostumats. Aquest tercer trimestre, amb els alumnes de primer d’ESO, hem afrontat aquest repte i ho hem fet treballant les dues vessants de la poesia: la lletra i la imatge.

Un poema ens ha de fer viatjar i ha de crear dins nostre un seguit d’imatges. Però la porta d’accés a aquestes imatges és la paraula que el poeta ha escollit per acotar, al màxim possible, la imatge que ell volia crear. Per això hem treballat conjuntament les assignatures de llengua i d’educació visual i plàstica per aconseguir que els alumnes entenguin aquesta capacitat d’evocació de la poesia, de la paraula.

El projecte ha tingut una duració de dos mesos i, durant aquest temps i formant equips de tres o quatre alumnes, han treballat diferents poemes per entendran les imatges i posteriorment fer-ne les seves particulars interpretacions artístiques. El dia del fi de curs vam fer l’exposició d’aquestes obres i també es va poder veure el vídeo on els alumnes reciten les seves poesies. Us deixem una petita mostra dels quadres així com el vídeo amb els poemes.

L’alumna de 1r d’ESO i tennista Marina Sáez ha participat al Torneig Rafa Nadal que va tenir lloc a Saragossa i que aplega a les millors 64 jugadores de l’Estat Espanyol. La Marina, que es troba en la trentena posició d’aquest rànquing, va disputar el seu partit amb la número 1 i no va poder vèncer tot i la seva bona classificació.

La Marina Sáez que juga en la Categoria Infantil Sub 14 es troba actualment competint el torneig de Catalunya. Ja ha accedit a la segona ronda i si supera la tercera es classificarà per anar al Campionat d’Espanya. Actualment la Marina entrena al Club de Tennis Tarragona una mitjana de 3 hores diàries. Tot i la gran dedicació, diu que gaudeix molt d’aquest esport i de l’ambient que troba en les competicions.

Molta sort en els propers partits, Marina!

Una de les activitats del crèdit de síntesi d’aquest curs ha estat un taller de cuina Master Xef. Una de les finalistes del concurs de televisió, l’Aina Roglan, va venir a explicar la seva experiència i a fer de jurat de les receptes que van preparar les alumnes. La Carlota Gonzàlez (1r ESO B2) ha fet un resum de la visita de l’Aina a Camp Joliu i també ens explica el seu pas pels càstings. 

Text: Carlota González

Fotos: Leire Gutiérrez

L’Aina és una de les nenes que va participar a la segona edició de Master Xef Junior. La seva experiència l’ha resumit en una paraula: “impressionant”. Va venir a la nostra escola i a continuació us deixem amb les preguntes que ella ens va contestar.

• Per què et vas presentar a Master Xef Junior?

Em vaig presentar perquè des de petita ja cuinava i m’agrada molt. Jo em volia presentar a la temporada 1, però els meus pares volien veure la primera edició, i si els hi agradava, m’apuntaria a la segona, i així va ser.

• Quants anys tenies quan et vas presentar?

Quan em vaig presentar, tenia 11 anys i ara tinc 14, a punt de fer-ne 15.

• Quant dura la gravació del programa i qui et va acompanyar aquest temps?

Si et quedes totes les proves, dura un mes i mig. Em va acompanyar la meva mare, perquè el meu pare havia de treballar.

• Trobaves a faltar la teva família?

La trobava una mica en faltar, però em parava a pensar fins on havia arribat i tot el que havia fet i vaig pensar que volia aprofitar l’experiència.

• Quin es el plat que més t’agrada cuinar?

El que més m’agrada, és la rebosteria

• Durant el programa, vas fer amics?

Si, tots érem amics, alguns més que els altres, però tots érem amics.

• Què passa quan tornes a l’escola?

Quan vaig tornar a l’escola tots els meus amics em van preguntar on havia estat i vaig tenir que inventar-me una història perquè no podíem dir res del nostre pas pel programa.

• Què vols ser de gran?

De gran vull fer alguna cosa relacionada amb els números, com per exemple Econòmiques.

• Quan tornes a veure als teus companys?

A l’estiu vaig als campaments Master  Xef i ens tornem a trobar tots, és molt divertit i ens ho passem molt bé. També em faig amiga de molta gent i fins i tot fem trobades després.

LA MEVA EXPERIÈNCIA A MASTER XEF

De petita vaig anar als càstings de Master Xef. A mi, no m’agradava molt la cuina però la meva mare em va dir que ho intentés. Quan hi vaig anar tenia vuit anys, l’edat mínima per anar-hi.

La temporada en la que em vaig presentar era la tercera

El primer càsting consistia en fer un vídeo cuinant, i jo vaig fer ous ferrats. Després em van trucar que havia passat a la següent prova i consistia en fer-te un altre vídeo i més tard em van tornar a trucar i vaig anar a Barcelona on hi havia moltíssimes persones per fer el càsting.

En aquesta prova, havies de portar una recepta mig preparada de casa i preparar-la una mica allà. Si passaves aquesta prova et donaven una cullera.

Quan els jutges van donar les culleres, una va ser per mi i  em va fer molta il·lusió. Vaig anar corrent cap els meus pares i em van felicitar.

A la següent prova, ens donaven un ingredient sorpresa i havíem de fer una recepta. L’ingredient que ens van donar va ser el tomàquet.

Els meus companys van fer “ratatuille”, “salmorejo” i jo com que no sabia fer res, només una “quiche”  vaig fer una amanida, i per tant no vaig passar més càstings. Tot i això va ser una molt bona experiència i en tinc molt bon record.

Com és l’experiència de fer voluntariat? En aquest article hi trobareu la conversa que va tenir l’alumna Maria Milà amb una de les àvies de la residència Mare Ràfols de Vilafranca. Una activitat que va permetre a les alumnes dedicar un temps a donar-se als altres i enfortir vincles amb la gent gran de la comarca.

Un text de Maria Milà (1r ESO B2)

Durant el crèdit de síntesi els cursos de 1r, 2n i 3r de la ESO, vàrem visitar a diferents residències d’avis per a fer-hi voluntariat. Passar estona amb aquestes persones que tantes coses han viscut al llarg de la seva vida, i compartir històries, punts de vista i opinions, és un gest molt bonic.

Moltes d’aquestes persones estan cansades del seu dia a dia i de la vida dins d’un edifici, del que no surten quasi mai. Algunes àvies ens van dir que volien sortir, que es feia llarg passar el dia a la residència. Una senyora que es deia Assumpció, em va comentar que allà té de tot: televisió, habitació per a ella sola, amigues, llit, menjar, activitats… Però ella enyora la vida al carrer perquè pensa que es morirà aviat degut a que ja era gran (99 anys apunt de fer els 100). Li agradaria sortir i respirar l’aire fresc dels camps i les vinyes, i poder  gaudir de totes aquelles coses que en molt de temps no havia pogut veure, tastar o bé olorar.

Trobava a faltar l’olor de la sal del mar, el gust d’un bon pastís i no de les pastilles que s’havia de prendre degut a la seva edat, o bé el bonic paisatge de les muntanyes, o les vinyes on ella s’havia criat ja feia gairebé un segle. El temps passa ràpid- em va dir- gaudeix-lo, no te’n adonaràs i ja tindràs la meva edat, i et veuràs en un edifici, menjant medicines no gaire bones.

I doncs, això és el que volem? El que volem és que els avis tingui companyia i no se sentin sols. Per això és tan important visitar-los i fer voluntariat.