Les alumnes de 4t d’ESO han viatjat a Pamplona per fer sessions d’orientació acadèmica i començar a pensar en els seus estudis de batxillerat i en les carreres que els agradaria estudiar. Voleu saber com ha anat aquesta experiència? no us perdeu l’article de la Júlia Mañé i l’Emma Gràcia. 

Vam sortir de l’Arboç en autocar el dimarts a les 8 del mati. Vam parar a fer un descans a prop de Lleida. A l’arribar a Pamplona, vam parar a l’hotel 30 min, per repartir-nos les habitacions i organitzar-nos. A les dues vam anar caminant fins als menjadors universitaris on vam dinar.  Hi havia menús diferents. La visita al  Col·legi Major va durar aproximadament 1 hora. Allà vam poder preguntar tots els dubtes , vam parlar amb estudiants estrangeres i elles ens van donar consells que ens ajudaran a escollir el batxillerat i en el futur els estudis universitaris.

Després vam anar fent un passeig, fins l’hotel, on vam tenir temps per organitzar-nos,  canviar-nos i preparar-nos per anar cap al centre. Vam tenir temps lliure per visitar la ciutat,  on vam comprar i gaudir molt dels paisatges, del casc històric i dels llocs més emblemàtics. .A dos quarts de nou havíem quedat a la plaça del Castell per anar a sopar a l’hamburgueseria.

El sopar de classe va estar molt bé, vam parlar totes amb totes  i va estar molt ben organitzat; perquè érem 27 persones i vam menjar ràpid , calent i molt bé. Per tornar a l’hotel , un grup va agafar el bus i l’altre va anar caminant, 30 minuts més que ens emportem passejant per Pamplona.

Al mati del dia següent ens vam llevar a les 6 per poder dutxar-nos , vestir-nos i baixar a l’esmorzar que ens havien preparat. Calia baixar de 8 a 8.30, per què a les 9 anàvem cap a San Sebastian. L’esmorzar va ser divertit , ja que vam parlar amb les professores i les vam conèixer una mica més. Teníem pa , embotits i pastes, fruita, sucs i cafès. Estava molt bé.

El camí cap a San Sebastian va ser d’una hora i mitja de durada , que es va fer més curt ja que totes o dormíem o veiem  la pel·lícula de “Los chicos del Coro”. Ens van deixar al començament del passeig de la platja de la Concha , on vam tenir temps per fer fotografies. Ens van donar temps lliure , i nosaltres vam aprofitar per conèixer més la ciutat i comprar petits detalls. Vam dinar i a les 3.15 vam quedar amb tota la classe a l’aquari del final del passeig. La visita al aquari va ser lliure, sense  guia , i vam fer tot el recorregut.  Vam esperar a estar tot el grup i vam tornar cap a Pamplona. L’autobús ens va deixar al centre i vam tenir temps lliure fins l’hora de sopar. El sopar va ser en una pizzeria a prop del centre i de nou vam sopar juntes tota la classe de 4t d’ESO.

Va estar molt bé , tot molt bé organitzar i molt bo el sopar. Com els plats eren grans vam compartir les pizzes entre  totes. La tornada va ser com el dia anterior , unes en bus i les altres caminant. Un cop a l’hotel ens vam ficar a l’habitació  i vam riure molt. Al matí , no ens vam adonar de l’hora i vam arribar tard a l’esmorzar, ja que la nit anterior no vam dormir gaire.

A les 9 havíem quedat a la recepció del hotel , amb les maletes i tot preparat per marxar. Vam anar a la Universitat de Navarra caminant, on ens vam donar dues xerrades orientatives, i després vam poder visitar els diferents estudis (comunicació, medicina) depenent de la carrera que volíem estudiar. A les 12  vam sortir de Pamplona per dirigir-nos a Saragossa. A les 3 vam arribar, amb el temps just per dinar i visitar la Basílica del Pilar. Vam dinar a un restaurant molt típic d’allà, amb els plats tradicionals.  A les 4.15 vam començar la visita pel Pilar , on ens van explicar la historia I les estructures. Vam tenir temps per comprar uns detalls i ja vam anar cap al bus per tornar a casa. A mig camí vam fer una parada per anar al lavabo i comprar menjar.

Vam arribar a Camp Joliu a les 9.15 , on ja estaven tots els pares esperar-nos amb els braços oberts.

D’aquest viatge ens emportem molt bons moments. Hem conviscut amb companyes que potser no parlàvem massa i gràcies a aquest viatge ens hem conegut i hem rigut. Hem conegut més a les professores que ens acompanyaven , vam gaudir molt amb elles. Hem fet de la classe una pinya, i no sabem  si és la nostra impressió però ara totes estem més unides i ens coneixem més. Som totes molt diferents i això fa que puguem aprendre unes de les altres

Ha sigut una molt bona experiència, que mai oblidarem , i no podria haver hagut un millor viatge de fi de curs. Llàstima que no pogués venir la nostra tutora , encara que em estat molt bé amb les que ens han acompanyat.

Un article de Dídac Gabriel i Álex Martin. (2n d’ESO).
Durant les darreres setmanes els alumnes de segon d’ESO dins de les activitats de l’àrea de Tecnologia han estat aprenent a cosir per tal de realitzar una Balena de Peluix.

“A tecnologia hem estudiat La Industria Tèxtil dins del tema dels Processos Industrials. Aprofitant aquest tema hem realitzat el projecte de la Balena de Peluix.

Per començar, el Sr. Risueño ens va donar el disseny d’un patró, el qual havíem de traspassar a la tela per poder-les cosir desprès. Les peces les hem calcat a la tela i després les hem retallat.

El següent pas ha estat cosir les peces de dos en dos ja que al seu interior havíem de posar cotó fluix. Després hem cosit totes les parts per tal de poder muntar el cos de la balena. Per últim, hem cosit els botons que farien d’ulls i la cua. Ens ha costat una mica ja que mai havíem cosit res, i al principi era una mica complicat fins que hem agafat pràctica.

Quan hem acabat totes les balenes hi havien de diferents colors i acabats, algunes una mica mal cosides i unes altres molt bé. La qüestió era aprendre a posar fil a l’agulla i saber cosir.

Ha estat una activitat una mica complicada, però amb paciència i esforç, ens han quedat unes balenes ben maques!”.

És difícil per una alumna de batxillerat triar els seus futurs estudis universitaris? quins són els seus dubtes i motivacions? no us perdeu aquest text de la Mireia Gol (1r de Batxillerat)

Quan parlem de futur mai tenim una idea clara i definida del que anhelem o volem ser. Primer de tot és essencial trobar-se a un mateix i descobrir el que ens agrada o no. És important, però, ser egoista a l’hora d’escollir el que serem d’aquí uns anys. No hem de complaure als nostres pares o a la societat d’avui en dia. No cal que aspirem a grans feines si el que en omple és ballar o dibuixar, ser grans artistes. Hi ha moltes persones en aquest món que mai aconsegueixen trobar allò que els agrada perquè es senten obligats a seguir amb la llarga tradició familiar de ser, per exemple, advocats. A vegades és complicat tractar aquest tema amb els pares, doncs volen que puguem tenir una bona vida gràcies a una feina amb un bon càrrec i reconeixement.
No obstant això, molts joves es senten pressionats pel que diran o pel simple fet de no ser respectats per dedicar-se allò que volen i que no sigui ben reconegut. La veritat és que el més important és gaudir amb allò que fas, que et realitzi com a persona i que et motivi. Aixecar-nos cada matí amb ganes d’anar a treballar i arribar a la feina amb un gran somriure. Cal escoltar als pares i pensar en la millor opció laboral per poder afrontar el que serà el nostre dia a dia però també cal pensar en nosaltres, en qui som i en els nostres somnis ja que al cap i a la fi és la nostra vida i això és el més important.
A vegades s’ha de ser pensar en un mateix a l’hora d’escollir el nostre futur.

Les alumnes de 3r d’ESO han participat en el concurs Nutrivideo que fomenta hàbits de vida saludables. Aquí us deixem una mostra del treball fet per un grup d’alumnes: l’Anna Sardà, l’Amanda Pumarola, la Gemma Farreny i la Júlia Girona. Segur que us sorprendrà per la seva creativitat i el guió que han plantejat:

Quatre alumnes de primer batxillerat: la Cristina Albiol, la Cèlia Fernández, la Judit Giralt i la Mireia Gol van fer una sessió de voluntariat ajudant als malalts del Cottolengo. Tota una lliçó de vida que ens expliquen en el següent relat:

Text: Mireia Gol i Judith Giralt.

El passat cap de setmana vam anar a una residència de persones amb malalties degeneratives anomenada Cottolengo i situada a Barcelona.

Quan vam arribar ens van rebre i van explicar-nos la distribució de les plantes. Vam dividir-nos en dos grups, un grup va estar a cuina preparant el sopar i l’altre a la segona planta acompanyant els residents. Amb alguns vam mirar dibuixos, amb altres vam estar passejant pel recinte, i cap al tard vam donar el sopar als que estaven més greus i necessitaven ajuda.

Al principi ens va costar acostumar-nos a l’ambient que hi havia, ja que anavem amb el pensament de veure persones amb malalties greus, però la realitat ens va superar. Vam aprendre que de vegades la vida és molt injusta i et dóna coses que segurament no te les mereixeries mai.

Moltes vegades la gent pregunta al centre què s’ha de tenir per ser acceptat en aquesta família, i les dues condicions són que la malaltia que tenen els pacients sigui incurable i estiguin sense possiblitats econòmiques de ser ateses en altres centres.

Cada pacient és diferent i amb una personalitat marcada. De vegades no valorem prou la sort de tenir tot el que tenim en les nostres vides, i gràcies a ells, ens vam adonar que amb la vida que tenen, no costa res somriure i ser agraïts. Nosaltres amb la gran sort de tenir una bona salut, estudis i poder arribar a totes les metes que ens marquem de cara al futur, mai n’hi ha prou i sempre demanem encara més.

Per tant, deixem de donar importància a coses materials, quan amb una simple abraçada o algun gest agradable et pot marcar per sempre i donar-li sentit a la vida.

El Cottolengo és una forma de viure i de veure cristianament la vida, on tots els que hi resideixen són una família.