Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell.  I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.

Què són les Altes Capacitats?

És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.

Característiques:

• No hi ha un patró fix
• Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
• Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
• Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
• Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
• Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
• No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
• Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
• El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
• Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
• Aprenen sols, aviat i a salts.
• Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
• Perfeccionisme
• Permanència en la tasca quan els interessa.
• El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
• Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
• Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
• Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.

Com els tractem?  Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.

Mites i tòpics

No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:

• És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
• Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
• Ben atesos no tenen més problemes.
• No pertanyen a un grup social concret.
• Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
• Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
• Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.

Intervenció educativa:

• Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
• Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
• S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
• Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
• Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.

L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.

Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.

Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.