Pensar per aprendre. Aquest  és el títol del curs al que van assistir un nombrós grup de professores de l’escola i que va anar a càrrec de Robert Swartz i David Perkins. A través d’exemples i pràctiques docents es van treballar noves rutines i habilitats de pensament per tal de facilitar la comprensió dels continguts i aplicar-los a la vida real. Us deixem algunes de les idees principals de les sessions de Thinking To Learn:

– Aprenem per naturalesa però no parem prou atenció a pensar i a millorar el nostre pensament. Si aprenem a pensar amb encert evitarem el pensament erroni i serem més destres en la presa de decisions. Per això és tan important ajudar els alumnes a pensar amb cura, a fer-se preguntes.

– Què falla en l’educació actual? hi ha passivitat, poca connexió amb la vida dels estudiants i falta visió global. El pensament és superficial, precipitat i sense massa ordre. I per què passa això? perquè no donem prou temps a pensar, solucionem massa ràpid els plantejaments que fan a classe, no tenim paciència a que ho descobreixin sols.

– Convertirem els nostres estudiants en genis? no, i no cal. Entrenar-se al tennis tampoc ens fa guanyadors de Roland Garros. Però sí que un bon entrenament sempre ens fa millors i per això cal entrenar el nostre pensament i evitar la superficialitat.

– Integrar el pensament a les aules millora l’aprenentatge de continguts i millora la qualitat de vida dels estudiants perquè s’adonen que pensen amb sentit sobre temes importants.

– El professor pren el rol de facilitador. Els estudiants poden pensar de manera col·laborativa i fer el pensament visible a través de post-its o de la pissarra.

– El pensament cooperatiu sempre és més productiu que l’individual. Pensen junts com iguals i després expliquen a la resta de grups com ha estat la seva forma de pensar.

– El pensament creatiu ens permet generar idees noves, originals i significatives. El pensament crític ens fa jutjar si una idea mereix ser creguda i compartida.

Com ho podem fer? podem organitzar el pensament a base de preguntes, fent el pensament explícit amb llistes, escriptura, utilitzant organitzadors gràfics o amb diferents activitats:

Activitat 1- The whole object. Imaginem que en comptes de tenir un objecte complet, ens en falta una part. Què passaria si a l’àliga li falta l’ull esquerre? quines conseqüències tindria?

Activitat 2. See-Think-Wonder. En una taula posem per escrit allò que veiem, allò que pensem i tot allò que volem saber de qualsevol tema o imatge que treballem a classe.

Activitat 3- The explanation game. Guess and say why. A partir d’una imatge o obra d’art, cal intentar endevinar què hi veuen i justificar la seva resposta. Una rutina que s’adonen que els fa pensar. Cap resposta és incorrecta si està ben justificada. És important que el professor mai digui que no sinó que ha de parlar en condicional: que passaria si, i si fos possible que…  És una rutina de pensament molt accessible on tothom es sent molt lliure

Activitat 4- Step Inside (un pas endins). Posar-nos dins de qualsevol objecte o situació. Cal empatitzar, entrar-hi. Imagina que ets una piràmide i a partir d’aquí com et sents, quines preguntes et faries. Qui m’ha construït? com ho ha fet? Veig el desert, em sento enorme…

Actitivitat 5- Punts conflictius. Agafar un tema que pugui generar controvèrsia i analitzar-ho en quatre parts: fets, valors, interessos i polítiques. Per exemple: addicció a la tecnologia. Què està passant? quins interessos hi ha? Quines polítiques es fan per evitar-ho? Resoldre la controvèrsia no és el punt principal de la rutina de pensament, la importància és la visió global, entendre la complexitat i respectar els diferents punt de vista.

Activitat 6. Fake news. Saber si el que llegim és autèntic o fals. Aprendre a verificar les fonts per apropar-nos als fets. Fer una llista amb l’autor, el contingut i la informació. Contrastar-ho amb altres fonts.

Activitat 7. Know- Want- Learn. Iniciar un tema amb tres columnes on s’apunta què sé del tema, que vull aprendre i finalment què he après. És una guia important pel professor perquè potser allò que volem explicar ja ho saben! cal veure què volen aprendre.

Activitat 8. Walk the week. Centrar-se en allò que hem après, registrar idees sobre el tema i com es connecten aquestes idees amb la resta del que estem aprenent aquella setmana.  Això ens permet anar més enllà del tema i fins i tot del vincle acadèmic perquè ho poden transferir a altres assignatures, a la vida o a àrees inusuals.

Aquest és el repte dels professors actuals (Teacher’s Challenge): evitar explicar dient que aquest tema forma part del temari, que sempre s’ha fet o que ho has d’aprendre per superar l’examen. Fer un canvi en el llenguatge perquè l’alumne vegi que el tema té significat per la seva vida quotidiana i que l’ajudarà a entendre el món. L’objectiu és que el professorat pensi en el disseny  d’una bona unitat per aprendre a pensar de manera significativa i profunda i que el pensament ajudi a l’alumne entendre alguna fita important del segle XXI.

Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell.  I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.

Què són les Altes Capacitats?

És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.

Característiques:

• No hi ha un patró fix
• Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
• Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
• Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
• Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
• Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
• No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
• Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
• El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
• Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
• Aprenen sols, aviat i a salts.
• Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
• Perfeccionisme
• Permanència en la tasca quan els interessa.
• El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
• Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
• Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
• Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.

Com els tractem?  Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.

Mites i tòpics

No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:

• És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
• Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
• Ben atesos no tenen més problemes.
• No pertanyen a un grup social concret.
• Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
• Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
• Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.

Intervenció educativa:

• Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
• Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
• S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
• Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
• Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.

L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.

Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.

Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.