Com puc fer millor de pare?
Sandra Camós a Camp Joliu
El proper dilluns, dia 9 d’octubre, la professora i coach Sandra Camós farà una sessió als pares de secundària sobre l’optimisme i la importància d’educar en positiu. Una xerrada que segur que ens fa acabar amb un somriure i que esperem que serveixi a les famílies de Camp Joliu per encarar el curs amb il·lusió i fer més fàcil el repte d’educar. Us deixem un fragment del blog de la Sandra Camós per tal que la conegueu una mica millor:
Me llamo Sandra Camós y nací en Girona el 11 de mayo de 1975. Hasta hoy he vivido una vida muy intensa cargada de emociones de todo tipo. Momentos dulces, salados, ácidos, amargos y tóxicos pero poco a poco he ido descubriendo ingredientes que me han ayudado a ir redireccionando las situaciones hacia el camino de la felicidad. A pesar de haber vivido momentos complejos que podían haber hecho que tirara la toalla, jamás lo he hecho. Soy y sé que puedo ser feliz porque tengo un tesoro: una familia que me quiere. Es de ella de quién más he aprendido en esta vida: mis padres (Carlos y Mª Carmen), mi marido (Marc), mis hijos (Marquitos y Sofía) y cómo no de los juegos y discusiones con mi hermanísima Carolina han sido la base de mi desarrollo personal.
Tener grandes amigos, me ha ayudado a conocerme mejor y a luchar cada día para gestionar mis talentos y mis áreas de mejora. Así mismo, trabajar con personas, es de lo mejorcito que me ha pasado porque no dejo de asombrarme a diario por el gran talento que poseen todas ellas, que es muchísimo. Me apasiona poner mi grano de arena en hacer que éste se luzca. Rezar me mantiene fuerte ante las tormentas que la vida me brinda. Mis “hobbies” son cantar y bailar, jugar a tenis, pasear, estar con mi familia y jugar con mis hijos, la moda y disfrutar de los pequeños momentos que acaban por ser grandísimos.
Hace poco me he cruzado con algo muy especial: un cáncer. ¡Qué regalo! Me ha hecho redescubrir todo y apreciar aún más a las personas que quiero y sobretodo reafirmarme en una frase que me encanta: “¡Todo lo que nos pasa es para bien!” El mundo es de los valientes, de los que a pesar de tener miedo, dan ese paso hacia adelante. Gracias por visitar mi rinconcito en este gran mundo de internet.
- Published in Famílies, PORTADA, Secundària
Cactus Solidaris
Avui us expliquem aquesta història de solidaritat. Es tracta del projecte d’una alumna de segon de primària, la Nona Luir. Ella va decidir aquestes vacances pensar en una iniciativa per tal de poder fer una donació a Càritas. La idea és molt creativa: va fer uns cactus amb pedres i els va vendre a la platja de Cunit. No us perdeu aquesta experiència a youtube i gràcies per compartir-ho Nona!
“Tothom, si s’ho proposa, pot ajudar als altres”
Text: Nona Luir, 2n de primària.
Jo vaig tenir la idea de fer la botiga i de donar els diners als nens pobres. El que més em va agradar va ser ajudar i saber que amb aquests euros els nens podrien estudiar millor. Estudiar és important perquè quan sabem més coses podem ajudar als altres. Ho vam fer entre tota la família perquè segurament jo no ho hagués pogut fer sola. M’ha agradat molt fer aquesta donació als nens pobres i que tothom si s’ho proposa pot ajudar als altres.
Alumnes de Camp Joliu fan voluntariat a Lituània
Un grup d’alumnes de tercer d’ESO de la nostra escola es troben vivint aquest estiu una de les experiències més intenses de la seva vida. Han marxat a fer voluntariat a Lituània! Allà visiten asils i ajuden en tot el que poden. Una activitat de voluntariat que alhora els permet conèixer un nou país i fer nous amics. Tota la informació sobre la seva experiència la trobareu a la web de la Fundació Montblanc (www.fundaciomontblanc.org).
Aquí us deixem informació del que han fet aquest passat cap de setmana, Gaudiu molt i esperem que ens ho expliqueu tot a la tornada!
Les nenes a Lituània han passat un cap de setmana genial ple d’experiències
A Kretinga, les nenes han fet dues coses súper interessants. Per un costat, van fer voluntariat a un asil on, segons el que ens diuen, quan van arribar les van rebre amb molta il·lusió: tots tenien moltes ganes de ballar i cantar amb les voluntàries. I així ho van fer! A més, els hi van explicar històries súper impactants sobre la seva vida que les van deixar molt xocades. Es van quedar molt impressionades perquè els avis no paraven de somriure i d’estar alegres. A més a més, les nenes van tenir temps per poder anar a la platja i a visitar Palanga. L’altra cosa interessant que van fer va ser la visita a la Muntanya de les Creus. Allà van fer una visita extensa per tot l’indret i, com podeu veure, es van fer moltes fotografies.
A Kaunas van seguir fent voluntariat. Aquest cop, us deixem amb més imatges del voluntariat en centres de discapacitats on les nenes van atendre a diverses persones i, també, els van fer sortir a jugar amb elles al carrer. S’ho van passar genial, com podeu veure. Les nenes estan tenint una experiència que les està enfortint i omplint d’emocions i històries que, de ben segur, us explicaran al tornar a casa.
A Gargždai, les monitores ens expliquen que les nenes també estan gaudint d’una experiència inoblidable. Ens destaquen una activitat que, per elles, va ser molt maca i tendre. Les nenes, en un voluntariat en un centre de dia d’unes àvies, els hi van fer te i unes pastes ben bones. Van poder xerrar amb elles una estona i van notar que les àvies estaven molt contentes de tenir la seva companyia. A més a més, van poder gaudir d’una visita personalitzada de l’església del poble; i és que el sacerdot d’allà les va guiar per l’església i els hi va explicar la seva història.
Com veieu, les voluntàries a Lituània no paren!
(Text sobre Lituània: Roger Grau)
- Published in PORTADA, Secundària
Ens formem sobre les Altes Capacitats amb la pedagoga Sílvia Llucià
Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell. I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.
Què són les Altes Capacitats?
És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.
Característiques:
- No hi ha un patró fix
- Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
- Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
- Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
- Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
- Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
- No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
- Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
- El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
- Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
- Aprenen sols, aviat i a salts.
- Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
- Perfeccionisme
- Permanència en la tasca quan els interessa.
- El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
- Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
- Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
- Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.
Com els tractem? Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.
Mites i tòpics
No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:
- És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
- Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
- Ben atesos no tenen més problemes.
- No pertanyen a un grup social concret.
- Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
- Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
- Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.
Intervenció educativa:
- Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
- Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
- S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
- Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
- Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.
L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.
Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.
Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Núria Gabriel, una gimnasta a Londres
A Camp Joliu estem d’enhorabona. La nostra alumna Núria Gabriel, 4t de primària, és una reconeguda gimnasta que participarà a les competicions internacionals de gimnàstica aeròbica que tindran lloc el proper mes de juny a Londres.
La gimnàstica aeròbica consisteix en barrejra la força, l’elasticitat, l’ús de la tècnica i el ritme amb una mica d’espectacle. Es fan acrobàcies i coreografies. Però a diferència de la gimnàstica rítmica no s’utilitzen objectes com pilotes, cintes o cèrcols. LA Núria començar a fer gimnàstica aeròbica amb 7 anys al Club Gimnàstic de Calafell, perquè veia programes de gimnàstica a la televisió i va descobrir aquest esport del que ara és tota una professional.
Als 8 anys va començar a competir a nivell escolar i més tard a nivell N1, fins a l’actualitat que competirà a nivell internacional a Londres, nivell N5. Pel que fa als premis obtinguts, al campionat d’Espanya va quedar en segon lloc de trio i al campionat de la Federació Catalana va obtenir l’or en trio, plata en parella i va ser medalla de bronze en la categoria individual.
La Núria Gabriel diu que gràcies a la gimnàstica ha après valors com la disciplina, la companyonia, l’esforç, la felicitat i la superació. Reconeix que en alguna competició s’ha equivocat però aquest fet no li ha privat de passar-s’ho bé i continuar esforçant-se per millorar.
Els consells de la Núria a l’hora de fer gimnàstica aeròbica són
o Seguir les directrius dels entrenadors
o Estirar molt bé abans de començar per evitar lesions
o Menjar saludable
o Beure molta aigua
Enhorabona Núria i molta sort a Londres!
Text i fotos: Ana Cristina Luque
10 idees per gaudir d’un estiu en família
Us deixem un enllaç amb les “10 idees per gaudir d’un estiu en família”. Hi trobareu els títols dels llibres que es van comentar a la reunió de pares dels passat 8 de maig. També hi ha el mail per aquells que volgueu més informació de “L’estiu en família” així com les llistes d’encàrrecs segons les edats.
Visualitzar Descarregar
Taula rodona amb les antigues alumnes de Camp Joliu
Que les antigues alumnes ens visitin a l’escola sempre ens fa molta il·lusió. I si expliquen com ha estat el seu pas per l’escola a les futures alumnes de batxillerat, l’experiència encara és millor. Les actuals alumnes de 4t d’ESO van gaudir de quatre relats en primera persona a càrrec de la Laia Batlle (periodista), l’Ariadna Lamiel (mestra), l’Elena Ràfols (farmacèutica) i la Paula Domínguez (enginyera química). Totes elles van explicar els seus records de Camp Joliu, la seva experiència universitària i les seves ocupacions actuals. Un relat proper i carregat d’anècdotes que va servir d’exemple i motivació per les nostres alumnes que es troben en la fase d’anar perfilant el seu futur.
Us fem un resum d’algunes de les idees que es van dir a la taula rodona:
- Tinc molt bon record de la relació amb les mestres. Ens van ajudar molt quan teníem dubtes sobre quina carrera fer. Ens van exigir estudiar molt i ara els ho agraïm.
- A Camp Joliu ens van ensenyar a fer exàmens llargs i a mantenir la concentració durant molta estona. Això em va servir molt a la Universitat.
- No deixeu mai d’aprendre anglès! Es necessita sempre.
- De Camp Joliu també m’he emportat les meves millors amigues. Ens veiem sovint, viatgem juntes i el vincle que es crea amb les companyes de l’escola és molt important.
- Feu el que feu és important que us agradi. Durant tota la vida segur que seguiu aprenent, fareu nous cursos, us sorgiran nous interessos. Potser acabeu treballant d’alguna cosa que ara ni us plantegeu.
- Tornem molt sovint a l’escola. Ens agrada molt saludar a les professores, posar-nos al dia i veure com ha canviat tot. En aquesta aula on ara estem… abans era un menjador!
- És igual el que estudieu, segur que trobareu sortida professional. I si feu bé les pràctiques en empreses, a molts llocs ja us voldran contractar. (lLes quatre antigues alumnes estan treballant)
L’ecosistema de Camp Joliu
Avui us presentem un projecte de biologia desenvolupat a 4t d’ESO amb la professora Eva Ismael.
Autores del text: Anna Vona i Sílvia Maldonado.
Un grup d’alumnes de 4rt d’ESO hem realitzat una maqueta sobre l’ecosistema de la Vinya de Camp Joliu. L’objectiu del projecte és mostrar les característiques del nostre entorn, com per exemple la vegetació, el clima, la temperatura mitjana o els animals.
Hem fet aquest projecte per aplicar els conceptes que havíem après en el tema dels ecosistemes. Vam pensar que la millor manera de transmetre aquests coneixements era aplicar-los al nostre entorn més proper i fer-ho d’una manera molt visual.
En la maqueta hem posat cartolines de dos colors, unes de verdes que representen el biòtop (medi inert) i unes de taronges que representen la biocenosi (component viu). Aquests dos són els elements principals que formen l’ecosistema.
- Published in PORTADA, Secundària
Ferran Luir: “Aquest any hem patit més però la recompensa final ha estat molt més gran”
Cent kilòmetres de Trailwalker. Sembla una bogeria, i potser ho és, però en Ferran Luir explica aquesta experiència com aquell qui ha anat a fer una cursa normal. És com córrer dues maratons i mitja en una sola jornada. I tot amb una finalitat solidària: lliurar els 1.500 euros que val la inscripció a Intermón Oxfan. Fer kilòmetres per salvar vides.
Heu patit…
Molt. Fins la setmana anterior no sabíem si hi podríem participar. Jo tenia problemes de genoll i el Jose, de menisc. Tot i això ja teníem l’experiència de l’any passat: sabíem on són els avituallaments, que calia sortir dels primers del grup per no fer embut i el temps que podíem estar parats. Però tampoc havíem entrenat massa i això es paga.
Tot i això heu quedat cinquens.
Els primers kilòmetres ja ens vam escapar. Vam sortir molt ràpid, massa i tot. Tres o quatre equips ja es van escapar d’entrada i nosaltres ens vam mantenir cinquens gairebé tota la cursa. El grup gran s’havia quedat enrere. Va ser al kilòmetre 25 quan vaig començar a patir molèsties al genoll.
Doncs encara quedava molt.
Sí. Vaig arribar a Girona (kilòmetre 56) molt malament i em va passar pel cap deixar-ho. El José Luis també tenia els bessons carregats i vam fer un tram caminant. El menjar ens va refer i, tot i el cansament, ens vam marcar l’objectiu d’arribar a Cassà de la Selva, un tram força difícil. A Cassà (kilòmetre 70) vam enganyar el cervell i en comptes de pensar que quedaven 30 kilòmetres ho vam plantejar com tres tirades de 10.
Recta final.
Al kilòmetre 85 en Jose Serrano i jo ens adonem que si parem ja no arrancarem per les molèsties articulars que tenim. Per tant vam decidir no parar més i vam arribar a Sant Feliu de Guíxols els cinquens, a pocs minuts dels quarts.
Satisfets?
Molt. Una satisfacció molt gran. Vam arribar tots quatre i vam fer molt bon temps (11 hores i 43 minuts). Aquest any hem patit molt però la recompensa ha estat enorme. Ens sentim molt satisfets pel projecte, per participar en una causa tan important, per ajudar a Intermón Oxfam i per deixar en bon lloc a l’escola.
Per què córrer 100 kilòmetres?
Pel projecte i per la motivació. A veure si l’any que ve s’animen més pares de l’escola, ja sigui corrent o caminant.
TEAM CAMP JOLIU: José Luis Gómez, Raul Ruiz, Jose Serrano i Ferran Luir.
Avituallament TEAM CAMP JOLIU: Astrid Barqué, Mónica Vàzquez, Manoli Escaiba i Aina Ruiz.