Ens endinsem dins d’una piràmide
Com era una piràmide? com podem arribar fins al sarcòfag? A la classe de segon de primària han fet una reconstrucció de l’interior d’una piràmide. Es poden veure els jeroglífics, els vasos canopis on es guardaven les vísceres del difunt i finalment, la joia de la corona: el sarcòfag. En aquest vídeo podeu veure tot el projecte d’en Juan Carlos Lucea i l’equip de professors de primària.
- Published in PORTADA, Primaria, Uncategorized
Sobre la lectura
Una reflexió entorn la lectura i el plaer de llegir. A càrrec d’alumnes de primer de batxillerat.
La lectura. Mercè Ventura
-No em distreguis ara, estic llegint. Mil vegades ho he dit, i ho diré les altres mil que calguin.
Llegir és la millor forma de desconnectar d’aquest món ràpid, insensible i superficial, mogut per persones que cerquen sense satisfacció més i més poder.
Podria estar llegint tot el dia, oblidar el meu entorn per tant sols enfocar-me en històries profundes, en viure en la pell dels personatges, en sentir els seus problemes, com si fossin els meus.
La lectura m’ha ensenyat nous móns, m’ha enriquit fent-me empatitzar en uns afers amb els que mai m’he trobat, i m’ha aportat imaginació. Imaginació per escriure, que tant i tant m’agrada. I és que m’he trobat amb tants personatges, amb tantes personalitats diferents… Però, a la vegada, amb tots ens lliga un sentiment d’unió, ja que, d’alguna manera, he viscut el que ells m’han explicat.
La importància de la lectura. Mar Vicente
Jo crec que agafar-li el gust a la lectura des de ben petits hauria de ser una obligació.
La lectura no té cap ni un inconvenient. I el millor de tot? Funciona sense wifi o 3G.
Llegir no només enriqueix el vocabulari i el lèxic d’una persona, sinó que també, d’alguna manera, desperta els sentits i fa que es desenvolupi la imaginació al 100%.
A diferència de les pel·lícules, no veiem el que passa, sinó que ens ho imaginem. Creem personatges i espais amb el poder de la imaginació, que va més enllà del que pensem.
Si a més a més, llegim des que vam aprendre a dir ma-me-mi-mo-mu, ja és una sort.
Al cap dels anys, s’agraeix que els pares hagin estat sobre teu repetint cop rere cop que fessis el favor de llegir. Em ve el record dels dies de reis, a casa meva mai ens van portar (ni a mi ni als meus germans) cap mena de dispositiu com una DS o una Nintendo, sempre ens portaven, com a mínim, un llibre. El meu pare sempre ha dit que mai es negarà a comprar-nos un llibre, i la veritat, m’encanta, no li podria demanar res millor.
Devorar llibres és la base del coneixement, sense ells, potser ara no estaria escrivint aquesta redacció perquè no sabria com estructurar-la, ni per on començar ni com acabar.
Entre els avantatges de la lectura també trobem que, inconscientment, anem fixant-nos en l’ortografia, i això provoca que no fem errades a l’hora d’escriure.
Amb el temps, m’he adonat que llegir és una activitat que m’encanta, potser una de les meves preferides. M’agrada endinsar-me en altres mons que no són els meus i poder aprendre sobre els valors que transmet cada personatge.
- Published in PORTADA, Secundària
La robòtica a Camp Joliu
- Descompondre problemes més complicats en seqüències de problemes més senzills ( pensament seqüencial per a la resolució de problemes)
- Estructurar i integrar el llenguatge informàtic: Bucles, variables i estructures de dades.
- Desenvolupar la lògica matemàtica: Es proposaran als alumnes reptes de dificultat creixent, que hauran de resoldre utilitzant el diferents blocs de programació
- Gestionar la resistència a la frustració i entendre que l’aprenentatge implica sovint una interacció d’assaig i error.
- Published in PORTADA, Secundària
Joan Boronat: “Lluitar per una bona causa et dóna molta força”
En motiu de l’Assemblea de Camp Joliu recuperem l’entrevista a Joan Boronat, impulsor i antic president de l’Associació.
Joan Boronat (Salomó, 1946) ha estat el president de l’Associació de Camp Joliu durant 25 anys. Pagès de professió, aficionat al teatre i pare de dos fills, és un home reflexiu que pensa abans de parlar. Ens explica la seva experiència a Camp Joliu amb la il·lusió d’haver vist créixer un projecte que s’ha fet gran, molt gran. En una carpeta hi té una cronologia escrita a mà del seu pas per l’escola i molts retalls de diari. Ho té tot apuntat però no li cal. Ho recorda de memòria tal i com es recorden les coses importants.
– Com arriba a Camp Joliu un pagès de Salomó?
Per casualitat. Abans, per fer la promoció, es feien arribar fulletons als ajuntaments i a les cooperatives. Vaig trobar un d’aquests fulletons perdut per l’Ajuntament de Salomó i la tardor de 1984 vaig anar a fer una visita. El gener de 1985, el meu fill hi entrava com alumne i nosaltres ens vam incorporar a la Junta de pares l’any 1986.
– Així que gairebé de seguida us vàreu implicar.
Sí, aquell any ens vam incorporar sis matrimonis i això va suposar una important ampliació i per tant més impuls de totes les activitats. Era una escola agrària i marcadament rural, la majoria de nosaltres érem pagesos. Vam participar en diferents fires agrícoles i sempre vam intentar donar a conèixer l’escola a la societat i també a les institucions. Per fer-ho ens vàrem anar reunint amb els successius Delegats del Govern de la Generalitat a Tarragona i amb diferents Consellers del mateix Govern.
– Els inicis devien ser difícils.
Recordo un dinar de Nadal on els pares vam portar les estufes i les bombones de butà. Fins i tot havíem llogat les cadires!
– Com era l’ambient entre famílies?
Hi havia molta amistat entres nosaltres. Era un ambient més rural i més agrari. L’any 1991 vam decidir organitzar la primera calçotada i així ens podíem conèixer tots una mica millor. Es van crear uns vincles molt forts entre nosaltres per la convivència i la bona relació. Encara ara ens trobem un parell de cops a l’any.
– Al final, els millors moments sempre són al voltant d’una taula.
I tant. El dinar de Nadal, el de la Festa Major… Antigament a les reunions de la Junta de Pares preníem un cafè amb un tros de xocolata però vam veure que teníem més gana! Tots érem pagesos que veníem de llaurar i vam començar a fer un pa amb tomàquet informal al final de la reunió. Nosaltres mateixos sucàvem el pa. És en aquests moments que coneixes les persones, les famílies parlen al final de la reunió, quan hi ha el pica-pica.
– Com ha canviat tot.
Hem passat d’una escola que tenia 30 alumnes a una que en té gairebé 1.000! Aquí on estem ara asseguts (estem en una sala de tutories de La Vinya) abans era tot camp, tot vinya! I va costar molt convèncer al pagès per poder tenir aquests terrenys.
– I què sent quan ho veu? S’ho imaginava que podia créixer tant?
És una satisfacció i un goig. Pensa que vam estar 15 anys parlant de fer l’escola de les noies! I tampoc ho vam tenir gaire clar quan vam començar els grups de P3. Però recordo molt una frase d’un dels membres de la junta, l’Albert Rovirosa, que va dir: “Camp Joliu és com una joguina que ens agrada a tots. No siguem egoistes, això ho hem de compartir!”
– Algun moment dolent també haurà patit.
Sí, recordo l’estiu del 97 que vam pensar que no tindríem concert. En 15 dies es van haver de fer moltes gestions, cartes d’alcaldes, de presidents de cooperatives… També recordo una reunió amb la Carme Laura Gili que va començar molt, molt malament. Una primera mitja hora crítica que després es va suavitzar i que ens va permetre tenir el vistiplau per concertar l’ESO. Va ser una gran fita per fer créixer l’escola.
– Quin consell ens dóna a les famílies i professors que ara estem a Camp Joliu?
Perseverança. Lluitar per una bona causa et dóna molta força. Jo sempre recordo una frase del Ball del Sant Crist de Salomó que m’agrada molt i que dic en algunes reunions: “el qui confia i té recte el seu camí, el bon Déu sempre el premia i el guardarà de mal fi”.
– Es pot posar punt i final a 25 anys d’implicació?
No. Per això seguiré venint però ara ja com espectador. Ara ho visc amb més tranquil·litat i ho puc gaudir més.
Acabem l’entrevista mirant retalls de diaris amb notícies antigues i em diu que anirà a dinar amb els professors. Es nota que a Camp Joliu s’hi troba com a casa. Marxa satisfet, amb la mirada brillant, i amb aquella satisfacció que dóna fer la feina ben feta.
Els riscos de la sobreprotecció
Compartim un article sobre els riscos de la sobreprotecció i el model familiar proteccionista. És un article de Natalia Barcáitztegui publicat al blog “Dame tres minutos”.
Siempre es un placer para mí acomodarme en un rincón de este blog y compartir tres minutos con todos sus lectores. Por eso tengo que agradecer una vez más a José Iribas esta invitación para exponer unas pequeñas reflexiones sobre el modelo familiar proteccionista.
Partimos de la premisa de que la personalidad no es algo determinado en el código genético, sino que es fruto de su educación. El clima social en el que un individuo crece, desempeña un papel fundamental en la percepción de uno mismo, de los demás y del mundo. La familia es el primer contexto del individuo y el principal responsable de la educación de sus hijos, deber que no puede delegar y al que no cabe renunciar.
La familia evoluciona en función de los cambios socioeconómicos y culturales. Se ha pasado de un modelo menos afectivo y duro a la hora de corregir la falta de responsabilidad del niño, a un modelo familiar y social hiperprotector.
En el modelo superprotector a los adolescentes se les quita todo tipo de responsabilidad y creamos una zona de seguridad a su alrededor, con intención de protegerlos frente a una sociedad que consideramos peligrosa.
Los adultos sustituyen continuamente a los jóvenes intentando eliminar cualquier dificultad, para evitar que su estabilidad emocional sea dañada: llevarles a cualquier sitio de la forma más cómoda; reponer lo que pierden sin dilación; ayudar en las tareas escolares para evitar que queden mal y sufran; desautorizar a un profesor si les llama la atención… Los hijos se vuelven inseguros de sí mismos y de sus propias capacidades.
Se ha demostrado que la familia que evita responsabilidades favorece el desarrollo de trastornos psicológicos en la adolescencia, de tipo ansioso, obsesivo, fóbico, depresivo y alimentario.
“Con las mejores intenciones se obtienen, la mayoría de las veces, los peores efectos”. (Oscar Wilde)
Piaget afirma que el joven sólo es capaz de conocer el mundo y sus propias capacidades, a través de la experiencia de obstáculos superados, realizando sus propias acciones y soportando sus efectos. De este modo podrá confiar en sus propios recursos, anticipar situaciones para afrontar las diferentes circunstancias de la vida y lograr un equilibrio psicológico reforzando la autoestima a través de las experiencias personales.
A menudo, los padres, con las mejores intenciones, intentan facilitar a sus hijos sus propios mapas mentalesconfeccionados con creencias maduradas a lo largo de su vida. Olvidan que ellos han necesitado las enseñanzas de sus experiencias vitales. La excesiva intervención paterna, no deja que el adolescente se enfrente a los obstáculos de la vida que van a permitirle confiar en sus propias capacidades y construir el conjunto de pensamientos e ideas que guiará sus acciones futuras.
Los cambios socioeconómicos y culturales, favorecen la implantación de este modelo familiar
- La disminución del número de hijos hace que la atención familiar se concentre en ellos y el aumento desempleo los retiene en casa más tiempo retrasando la autonomía necesaria para convertirse en adulto, en una sociedad en la que el placer y el bienestar son la guía de conducta.
Por otra parte se difunde la idea de que para educar hay que aplicar un método permisivo sin ninguna intervención punitiva, que pudiera generar estrés y frustraciones traumáticas. Sin embargo se demuestra que las familias en las que se permite premiar o sancionar acciones, los hijos poseen una estabilidad emocional más sólida y segura, respecto a los hijos de las familias en las que existe un clima permisivo.
- El mayor número de mujeres en el mercado laboral implica una menor presencia en el hogar y un aumento de su carga de trabajo. Esto provoca un excesivo sentido de culpabilidad ante cualquier problema de los hijos que lleva a los padres a centrarse en cubrir de atenciones afectivas al hijo. Me remito al análisis que realizaba en mi post sobre Conciliación laboral (haz clic en el anexo).
- Prolifera una búsqueda de la amistad entre padres e hijos, cuando realmente se trata de roles diferentes. Al no saber imponerse cuando hace falta, los hijos no encuentran puntos de referencia seguros, y los buscarán en otro lugar. Esta es la fuente de muchos problemas, clínicos o sociales, del adolescente moderno.
La familia debe reinventar sus métodos y lo primero es saber que tenemos que formar personas del siglo XXI
Nuestros hijos se manejan en unos parámetros desconocidos para nosotros. Los cambios tecnológicos han provocado cambios sociales y conductuales, cambios en las maneras de comunicarse y relacionarse, en la forma de pensar y de aprender. Se ha creado una nueva forma de entender el mundo, por lo que se exige una nueva forma de educar. Conozco de primera mano, por razones personales y profesionales, características que se dan en buena parte de la juventud actual. Las hay muy positivas y otras no tanto.
Permítanme un análisis crítico partiendo de que toda generalización es injusta. Pero déjenme llevarlo a cabo a fin de que concluya apuntando algunos retos que indudablemente hay que afrontar:
- Los jóvenes de hoy tienen gran facilidad para procesar información a través de diferentes canales, pero son poco reflexivos y con poca capacidad crítica. Por eso resultan muy vulnerables y fácilmente manipulables.
- Todo es muy intuitivo y ante cualquier dificultad, se impacientan y se bloquean.
- Tienen muy poco en cuenta las repercusiones y el alcance de sus acciones en un mundo intercomunicado. Al caer en continuos errores tienden a desanimarse y hay que motivar Les cuesta mucho el esfuerzo.
- No tienen un planteamiento intelectual sólido y por ello responden ante impresiones, ante una fuerte carga afectiva y emotiva.
Es necesario desarrollar hábitos, que ayuden a que los valores interiorizados se traduzcan en comportamientos externos sanos y estables.
Los padres deben orientar y prevenir a los hijos para que sepan enfrentar situaciones donde puede haber riesgo. Hay que plantearse a qué queremos exponer a nuestros hijos (ocio, amistades, medios de comunicación…) pero no se puede tener un control de todas las situaciones. Es necesario fortalecer la voluntad renunciando a la satisfacción inmediata, cultivando su autonomía y madurez.
Lo más importante es recordar que para educar bien es necesario amar, que formamos con nuestro ejemplo y debemos ser siempre coherentes con nuestras propias convicciones.
Healthy recipes
Treball cooperatiu a sisè de primaria: la Castanyada
Us expliquem l’experiència de treball cooperatiu que es va desenvolupar a primària el dia de la Castanyada. Les alumnes de sisè van ser encarregades de gestionar totes les activitats que es van fer durant la festa. Així es fomenta el treball en equip, l’emprenedoria i les ganes de col·laborar i donar-se als altres.
Un text escrit per les alumnes de sisè i editat per la Laura Carayol.
El 31 d’octubre en recompensa a l’eficàcia i bon comportament de les nenes de 6è, direcció va decidir donar-nos la tasca d’organitzar activitats de la Castanyada a tots els cursos de primària.
Tothom sabia que era un repte difícil però vam acceptar. Als patis vam començar a planejar-ho tot, ens vam dividir en grups de quatre persones i, a partir d’aquí els grups van decidir quin curs volien i els jocs que farien per a les nenes. Finalment després de tres dies, la festa de la castanyada va arribar i tothom estava molt nerviós.
Quan tots els cursos van anar al pati vam sortir nosaltres ens vam fer una foto de grup i vam començar a fer els jocs. Primer vam explicar les normes, els nostres noms i quins jocs faríem. Alguns grups van jugar a el mocador, altres van saltar a la corda, tothom s’ho estava passant genial!Tant que dues hores van passar com dos segons!
Després les nenes i nosaltres com a totes les castanyades vam berenar xocolata calenta amb coca, estava boníssima! Després tothom va anar a les seves classes. Durant els següents dies tothom seguia impressionat, les professores es van quedar impressionades, tant que van decidir fer-ho oficial. A partir d’ara el curs de 6è farà activitats de la Castanyada. Les nenes no paraven de preguntar a les professores que si tornaríem a fer les activitats, i nosaltres, les nenes de 6è vam ser recompensades per la nostra bona feina amb aquest article, i un berenar especial de crispetes boníssimes!
VA SER UN ÈXIT!
Thinking To Learn
Pensar per aprendre. Aquest és el títol del curs al que van assistir un nombrós grup de professores de l’escola i que va anar a càrrec de Robert Swartz i David Perkins. A través d’exemples i pràctiques docents es van treballar noves rutines i habilitats de pensament per tal de facilitar la comprensió dels continguts i aplicar-los a la vida real. Us deixem algunes de les idees principals de les sessions de Thinking To Learn:
– Aprenem per naturalesa però no parem prou atenció a pensar i a millorar el nostre pensament. Si aprenem a pensar amb encert evitarem el pensament erroni i serem més destres en la presa de decisions. Per això és tan important ajudar els alumnes a pensar amb cura, a fer-se preguntes.
– Què falla en l’educació actual? hi ha passivitat, poca connexió amb la vida dels estudiants i falta visió global. El pensament és superficial, precipitat i sense massa ordre. I per què passa això? perquè no donem prou temps a pensar, solucionem massa ràpid els plantejaments que fan a classe, no tenim paciència a que ho descobreixin sols.
– Convertirem els nostres estudiants en genis? no, i no cal. Entrenar-se al tennis tampoc ens fa guanyadors de Roland Garros. Però sí que un bon entrenament sempre ens fa millors i per això cal entrenar el nostre pensament i evitar la superficialitat.
– Integrar el pensament a les aules millora l’aprenentatge de continguts i millora la qualitat de vida dels estudiants perquè s’adonen que pensen amb sentit sobre temes importants.
– El professor pren el rol de facilitador. Els estudiants poden pensar de manera col·laborativa i fer el pensament visible a través de post-its o de la pissarra.
– El pensament cooperatiu sempre és més productiu que l’individual. Pensen junts com iguals i després expliquen a la resta de grups com ha estat la seva forma de pensar.
– El pensament creatiu ens permet generar idees noves, originals i significatives. El pensament crític ens fa jutjar si una idea mereix ser creguda i compartida.
Com ho podem fer? podem organitzar el pensament a base de preguntes, fent el pensament explícit amb llistes, escriptura, utilitzant organitzadors gràfics o amb diferents activitats:
Activitat 1- The whole object. Imaginem que en comptes de tenir un objecte complet, ens en falta una part. Què passaria si a l’àliga li falta l’ull esquerre? quines conseqüències tindria?
Activitat 2. See-Think-Wonder. En una taula posem per escrit allò que veiem, allò que pensem i tot allò que volem saber de qualsevol tema o imatge que treballem a classe.
Activitat 3- The explanation game. Guess and say why. A partir d’una imatge o obra d’art, cal intentar endevinar què hi veuen i justificar la seva resposta. Una rutina que s’adonen que els fa pensar. Cap resposta és incorrecta si està ben justificada. És important que el professor mai digui que no sinó que ha de parlar en condicional: que passaria si, i si fos possible que… És una rutina de pensament molt accessible on tothom es sent molt lliure
Activitat 4- Step Inside (un pas endins). Posar-nos dins de qualsevol objecte o situació. Cal empatitzar, entrar-hi. Imagina que ets una piràmide i a partir d’aquí com et sents, quines preguntes et faries. Qui m’ha construït? com ho ha fet? Veig el desert, em sento enorme…
Actitivitat 5- Punts conflictius. Agafar un tema que pugui generar controvèrsia i analitzar-ho en quatre parts: fets, valors, interessos i polítiques. Per exemple: addicció a la tecnologia. Què està passant? quins interessos hi ha? Quines polítiques es fan per evitar-ho? Resoldre la controvèrsia no és el punt principal de la rutina de pensament, la importància és la visió global, entendre la complexitat i respectar els diferents punt de vista.
Activitat 6. Fake news. Saber si el que llegim és autèntic o fals. Aprendre a verificar les fonts per apropar-nos als fets. Fer una llista amb l’autor, el contingut i la informació. Contrastar-ho amb altres fonts.
Activitat 7. Know- Want- Learn. Iniciar un tema amb tres columnes on s’apunta què sé del tema, que vull aprendre i finalment què he après. És una guia important pel professor perquè potser allò que volem explicar ja ho saben! cal veure què volen aprendre.
Activitat 8. Walk the week. Centrar-se en allò que hem après, registrar idees sobre el tema i com es connecten aquestes idees amb la resta del que estem aprenent aquella setmana. Això ens permet anar més enllà del tema i fins i tot del vincle acadèmic perquè ho poden transferir a altres assignatures, a la vida o a àrees inusuals.
Aquest és el repte dels professors actuals (Teacher’s Challenge): evitar explicar dient que aquest tema forma part del temari, que sempre s’ha fet o que ho has d’aprendre per superar l’examen. Fer un canvi en el llenguatge perquè l’alumne vegi que el tema té significat per la seva vida quotidiana i que l’ajudarà a entendre el món. L’objectiu és que el professorat pensi en el disseny d’una bona unitat per aprendre a pensar de manera significativa i profunda i que el pensament ajudi a l’alumne entendre alguna fita important del segle XXI.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Projecte Eyerus: un projecte solidari
Ja fa tres anys que la nostra alumna Eyerus Rios, va acabar Batxillerat a Camp Joliu. Ella va cursar amb nosaltres tota la secundària i va deixar engegat un projecte molt important a l’escola: el projecte solidari “Eyerus”. L’Eyerus va néixer a l’Àfrica i la van adoptar quan tenia 10 anys. Per tant, quan va arribar a Catalunya, tenia molts records de la seva vida a Àfrica i tenia ganes d’ajudar com fos a la població més desafavorida del seu país d’origen. Amb les professores de l’escola van pensar iniciatives i van crear un projecte molt senzill: fer una venda de pastissos solidaris i vendre els talls a 1 euro. Tots els diners que es recullen es lliuren a una ONG que col·labora a l’Àfrica.
Fàcil, no?
Així doncs, i tot i que l’Eyerus ja ha marxat de l’escola (ara viu a Edimburg, on estudia Nutrició a la Queen Margaret University) volem mantenir aquesta iniciativa de solidaritat. També aprofitem per compartir unes paraules de l’Eyerus que té molt bon record del seu pas per Camp Joliu:
Ja fa més de tres anys que vaig deixar Camp Joliu. Si ara em paro a pensar sobre la meva experiència com a estudiant, recordo molt els sentiments, moments que no canviaria per res del móm, i també els amics. També recordo les profesores que han estat amb mi en els moments bons i en els dolents i que no van deixar que em rendís! gràcies a elles ara estic estudiant el que m’agrada. Com tot, hi ha moments de tots els colors, però ara penso que la meva experiència com a estudiant d’aquesta escola no es pot comparar amb res. Us animo molt a totes i us prometo que val la pena tota la feina que esteu fent! Eyerus Rios
Com puc fer millor de pare?
