Article de Montse Virgili, mestra i especialista en psicomotricitat
Després d’una llarga jornada laboral arribem a casa i comença la jornada familiar; extraescolars, dutxes, ajudar en les tasques escolars, preparar sopars, posar alguna rentadora o planxar una muntanya de roba són accions quotidianes que ens absorbeixen el dia a dia i no ens permeten gaudir dels nostres fills i filles.
A més a més, vivim en una societat que avança a gran velocitat. L’exigència del sistema per buscar l’excel·lència en tots els àmbits ens ofega i ens angoixa a gran part de les famílies. Aquest estrès constant afecta directament els més petits de la casa i de forma inconscient estem formant infants bombolla.
La resposta de la majoria de les famílies és la compensació. Una compensació basada amb el materialisme i un afecte emocional mal entès.
La manca de temps de qualitat es tradueix en respostes desproporcionades per part de les famílies. Els infants bombolla tenen la necessitat de cridar l’atenció constantment. La falta de límits, la falta de temps per gaudir del petits moments de la vida es supleixen per regals i sobreprotecció. Dos elements potencialment potents i perjudicials pel desenvolupament globals dels infants.
Els infants bombolla són infants poc autònoms, infants que no desenvolupen una consciència del seu propi jo, infants amb moltes angoixes, infants amb poques eines per resoldre conflictes del dia a dia, que volen l’aquí i l’ara constantment, sense límits i amb problemes de conducta que creixen progressivament.
“Murió una planta de tanta agua que le puse. Entendí que dar de más, aunque sea gratificante, no siempre es lo correcto”.
Famílies, cal buscar un espai i un temps de qualitat per tal d’ajustar-se a les necessitats globals dels nostres fills i filles. Així, d’aquesta manera aconseguirem una jardí ple de plantes i flors on cada dia de l’any florirà la primavera.
