La setmana passada tota la meva classe de tercer d’ESO i jo vam assistir al concurs lingüístic català anomenat Pica Lletres, al Canal Blau.
Haig de dir que jo, com a una de les concursants del programa, m’ho vaig passar d’allò més bé i va ser una experiència única que no havia viscut mai.
El que em va sorprendre més va ser que, en arribar, una noia ens va maquillar com si fóssim famoses, i després ens va portar a un plató amb el sostre molt alt i ple de focus. En aquell espai també hi havia totes les meves companyes de classe a la graderia, que em van ajudar una mica a superar els nervis i la por en aquell moment. Però a part d’elles, també hi havia moltes càmeres i molta més gent desconeguda, i darrere nostre un gran decorat (el que surt per la tele).
Just abans de començar, ens van donar una enganxina amb el nostre nom, la qual ens havíem de col·locar sobre el pit, i uns micròfons que anaven per darrere l’orella i eren molt incòmodes.
Quan va començar el programa, jo estava més nerviosa que mai, però a la vegada em vaig sentir alleugerida. Però això va durar poc, ja que quan el presentador em va dir la meva primera paraula per lletrejar, vaig començar a tremolar i no em sortien les paraules per la boca. Però ho vaig aconseguir, i les altres van ser com caminar per un camp de flors.
En conclusió, encara que faci por, si tenir una oportunitat semblant a la que vaig tenir jo, sense cap dubte, us diria que diguéssiu que sí, que gaudíssiu de l’experiència, perquè pot ser alguna cosa que mai oblidareu.
