Text a càrrec de la Carla Pascual de 4t d’ESO B1
Avui, 25 de novembre, és el dia contra la violència de gènere, és un dia trist.
Hem de seguir lluitant per la seguretat de les dones dia rere dia. El que trobem més injust és
que sembla que ens hem quedat soles en aquesta batalla, no creieu?
Sembla que com només som nosaltres les afectades només som nosaltres les que hem de lluitar
per tot. Per la justa igualtat, per tenir les mateixes oportunitats, per cobrar els mateixos salaris i
sobretot per la nostra seguretat.
Desgraciadament, encara ens queda bastant per poder aconseguir guanyar el dret a viure, el
dret a viure tranquil·les amb seguretat sense haver de preocupar-nos del que pot passar.
Avui és un molt bon dia perquè reflexionem de com educarem a la pròxima generació perquè ja
va sent hora que hi hagi algun canvi.
Les dades de violència de gènere van augmentat any rere any i no es veu cap canvi ni intent
d’ajut cap a aquestes víctimes.
La impotència que s’arriba a sentir en ser una dona i saber que aquestes situacions segueixen
passant és… Indescriptible.
S’ha de fer un canvi, tots junts l’hem de fer.
S’ha de crear consciencia sobre el que està succeïnt avui dia a la nostra societat.
S’ha d’educar a l’escola, a casa i sobretot, s’ha d’educar a les xarxes socials.
Tothom contra la violència de gènere, això sí que seria una bona arma.
