Una pel·lícula per veure en família i que segur que us agrada i us fa pensar és “Camino a la escuela”, la història de quatre nens que expliquen les dificultats que tenen per accedir a l’educació. Us deixem amb alguns comentaris de les alumnes de 4t d’ESO després d’haver vist la pel·lícula:
Foix Romagosa:
“Aquesta pel·lícula, ha fet que m’adonés del fàcil que ho tinc jo per anar a l’escola i les poques ganes que hi poso a vegades i, aquests nens que tenen mil excuses per no anar-hi, tenen clar que és el primer.
Aquests nens superen qualsevol obstacle per arribar on volen arribar i això en un futur no molt llunyà els donarà els seus fruits, ja que tots quatre s’enfronten davant de situacions diferents per arribar a un mateix objectiu.
Els testimonis ens fan veure que si tu vols aconseguir una cosa, costi el que costi, ho aconseguiràs. Tu només guanyes si no et rendeixes”.
Mercè Ventura:
Gràcies a aquesta pel·lícula he assimilat que anar a l’escola és certament, un privilegi del que no tots els nens en tenen un fàcil accés. Els infants i adolescents d’avui en dia pensem que fem un gran esforç per anar a l’escola, malgrat que l’entrada no podria ser més fàcil. En canvi, es pot percebre que els nens que viuen en països subdesenvolupats, on la pobresa i altres característiques de tals indrets hi són molt presents, on s’hi viuen unes condicions molt dures, són els que hi apliquen un gran afany, són els únics que recorren un llarg trajecte a peu o amb cavalls, i amb una gran valentia, ja que són nombrosos i molt perillosos els obstacles que s’hi poden trobar.
Els nens i les nenes protagonistes de la pel·lícula viuen en zones molt allunyades, i malgrat les diferències, cadascun d’ells compateix la mateixa avidesa per l’aprenentatge, les mateixes esperances. La distància, la discapacitat i la discriminació són destorbs que pateixen aquests infants per tal de poder accedir-hi, però és tan gran la confiança, la fe i el valor que experimenten en ells que no hi ha obstacle que els hi negui l’accés, ja que saben perfectament que només l’educació els obrirà les portes a un futur digne. Aquests infants, amb el seu coratge i la seva il·lusió per arribar a l’escola ens mostren un exemple estimulant per a tots nosaltres, que no valorem el que tenim.
Lia Roig:
Aquest documental ens presenta la vida de 4 nois i noies que viuen en baixes condicions i ens mostren el seu recorregut cap a l’escola.
En el documental es pot veure un valor molt gran que no acostumem a entrenar-lo: L’ESFORÇ.
Cada un d’aquests nens té una distància mínima d’una hora i màxima de quatre per arribar a l’escola caminant per camins complicats, alguns d’ells amb l’afegit de que poden ser atacats per animals de grans dimensions com els elefants.
L’esforç és una virtut que les noves generacions estan perdent i no es té en compte com caldria.
Comparant aquests nois amb nosaltres tenim la sort que ens recull un autocar cada dia, tenim 2 vegades com a mímim un plat a taula, no ens falta de res… i tot i així ens seguim queixant si no tenim l’últim mòbil o aquells pantalons que porta tothom ara per posar un exemple.
L’esforç és una virtut molt important. Un exemple proper el tenim amb els nostres pares que treballen molt per poder donar-nos el que ens faci falta i, tot i així, seguim i seguim queixant-nos.
A mi, personalment, em va agradar molt el fragment del final del documental on cada nen surt a explicar què vol ser de gran, la il·lusió que tenen i que s’hi deixaran la pell per aconseguir-ho.
Aquest és un bon exemple per la vida, ja que potser ells no poden estudiar o anar a la universitat però tenen grans somnis com tots, tothom té somnis a la vida que amb l’esforç són més fàcils d’aconseguir.
Resumint, veient l’esforç d’aquests nens, els que tenim la sort de poder viure en el primer món ens fixem en el que ens envolta, donem gràcies del que tenim i lluitem pel que volem realment a la vida.
