Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell.  I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.

Què són les Altes Capacitats?

És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.

Característiques:

• No hi ha un patró fix
• Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
• Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
• Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
• Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
• Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
• No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
• Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
• El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
• Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
• Aprenen sols, aviat i a salts.
• Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
• Perfeccionisme
• Permanència en la tasca quan els interessa.
• El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
• Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
• Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
• Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.

Com els tractem?  Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.

Mites i tòpics

No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:

• És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
• Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
• Ben atesos no tenen més problemes.
• No pertanyen a un grup social concret.
• Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
• Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
• Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.

Intervenció educativa:

• Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
• Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
• S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
• Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
• Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.

L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.

Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.

Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.

Transformació educativa i avaluació com a motor de canvi. Aquests van ser els dos grans temes en els que el professorat de Camp Joliu es va formar el passat 11 de febrer. Les sessions van anar a càrrec de Neus Sanmartí, tot un referent en l’àmbit educatiu per les seves conferències i els seus articles. Us deixem un breu resum de les idees que van transmetre:

• En l’avaluació és important que sigui l’alumne qui es corregeixi. Només pot corregir aquell qui s’ha equivocat. Qui no s’equivoca no aprèn. Hem d’intentar que l’avaluació sigui gratificant per l’alumnat però també pel professorat. I que serveixi per aprendre.

• L’avaluació comporta recollir dades i entendre perquè s’equivoca i el procés de cada alumne. La pràctica de corregir a casa no millora els resultats. El professorat hem d’intentar superar els mites negatius que hi ha entorn l’avaluació.

• Sovint l’alumne sap què cal fer per aprovar però no que cal fer per aprendre. És important que ell mateix faci autoavaluació del seu aprenentatge per incentivar el seu desig de superació i reforçar l’autoestima. Que els alumnes sigui capaços d’autoavaluar-se i aprendre.

• Cal intentar que en l’avaluació les preguntes siguin productives (que sigui alguna cosa nova i no treballada a l’aula), contextualitzades i amb criteris coherents. Com a exemple vam comparar una pregunta tradicional d’examen envers una pregunta creativa.

• Tradicional: fes un dibuix de la flor i situa les seves pars.
• Pregunta productiva: La mare de la Marta ha dit que quan vagin al bosc no s’han de tallar les flors, però ella no sap perquè no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre les flors, com li explicaries a la Marta que no s’ha d’emportar a casa les flors d’un bosc?

• L’objectiu final és que els alumnes estiguin preparats per al canvi. Que sigui curiosos i que l’escola els obri camins. Els alumnes han de veure que té sentit el que aprenen i que respon a les seves preguntes. A l’escola no ens podem limitar a transmetre informació perquè la informació ja està a l’abast de tothom. Cal saber trobar-la, interpretar-la. L’escola ha de transmetre coneixements i saviesa.

Treballar per projectes és una de les metodologies d’aprenentatge més importants que estem desenvolupant a Camp Joliu. Es tracta de permetre que l’alumne treballi de manera autònoma i que sigui el protagonista del seu aprenentatge.  Treballs en equip, activitats pràctiques, exercicis de recerca, exposicions orals… Tot això facilita que la classe sigui més dinàmica i els continguts s’aprenguin de manera més vivencial.

Un grup del professorat de Camp Joliu s’ha format al Col·legi Montserrat per treballar nous projectes que incloguin totes les intel·ligències múltiples. Durant aquestes sessions s’han proposat noves idees per fer a l’aula i s’han explicat els principals beneficis de treballar per projectes:

– És important ensenyar per comprendre i no per aprendre. Si no comprenem allò que ens expliquen l’aprenentatge no és efectiu. A partir de la comprensió es dedueix tota la resta.

– Cal avaluar totes les activitats. No es pot reduir l’avaluació als exàmens sinó que tot el que es fa a la classe ha de tenir importància. L’examen és un recurs més, mai és l’únic.

– Programar amb paletes. Es tracta de crear una paleta de pintor on els diferents colors es vinculen a les activitats que es faran de cada intel·ligència.

– Exposar en una Gallery Work on tots els treballs estan a la vista i la resta de l’alumnat pot posar-hi pots-its amb comentaris.

– Desenvolupar el Team Teaching: classes amb més d’un professor a l’aula per afavorir el treball entre diferents grups i nivells.

– És bàsic generar interrogants que  afavoriran la intel·ligència intrapersonal i facilitaran que els alumnes siguin conscients dels seus pensaments.

– Estructurar les classes en diferents activitats:  un punt d’entrada, una explicació del mestre, rutines de pensament i temps de reflexió al final. A l’aula, menys és més.

 –  L’alumne creix quan les activitats el fan créixer. Pensar en activitats que engresquin, que el grup es senti còmode.

– Tots els projectes agrupen moltes lliçons i han d’incloure entre 3 i 7 metes de comprensió. Hem de deixar de pensar en els continguts de forma cronològica (tema 1, 2, 3…) i fer projectes d’aprenentatge global.

Sens dubte l’experiència al Col·legi Montserrat ens permetrà seguir treballant a Camp Joliu de manera dinàmica, participativa i desenvolupar nous projectes. El curs “Intel·ligències múltiples i projectes de comprensió” ha aplegat a més d’un centenar de professionals de l’educació vinguts de tot el món que durant dos dies s’han format per ser millors en l’ofici d’educar.