Com és l’experiència de fer voluntariat? En aquest article hi trobareu la conversa que va tenir l’alumna Maria Milà amb una de les àvies de la residència Mare Ràfols de Vilafranca. Una activitat que va permetre a les alumnes dedicar un temps a donar-se als altres i enfortir vincles amb la gent gran de la comarca.
Un text de Maria Milà (1r ESO B2)
Durant el crèdit de síntesi els cursos de 1r, 2n i 3r de la ESO, vàrem visitar a diferents residències d’avis per a fer-hi voluntariat. Passar estona amb aquestes persones que tantes coses han viscut al llarg de la seva vida, i compartir històries, punts de vista i opinions, és un gest molt bonic.
Moltes d’aquestes persones estan cansades del seu dia a dia i de la vida dins d’un edifici, del que no surten quasi mai. Algunes àvies ens van dir que volien sortir, que es feia llarg passar el dia a la residència. Una senyora que es deia Assumpció, em va comentar que allà té de tot: televisió, habitació per a ella sola, amigues, llit, menjar, activitats… Però ella enyora la vida al carrer perquè pensa que es morirà aviat degut a que ja era gran (99 anys apunt de fer els 100). Li agradaria sortir i respirar l’aire fresc dels camps i les vinyes, i poder gaudir de totes aquelles coses que en molt de temps no havia pogut veure, tastar o bé olorar.
Trobava a faltar l’olor de la sal del mar, el gust d’un bon pastís i no de les pastilles que s’havia de prendre degut a la seva edat, o bé el bonic paisatge de les muntanyes, o les vinyes on ella s’havia criat ja feia gairebé un segle. El temps passa ràpid- em va dir- gaudeix-lo, no te’n adonaràs i ja tindràs la meva edat, i et veuràs en un edifici, menjant medicines no gaire bones.
I doncs, això és el que volem? El que volem és que els avis tingui companyia i no se sentin sols. Per això és tan important visitar-los i fer voluntariat.
