La Fundació “La Marató de TV3” visita la nostra Escola
El passat 14 de novembre, com cada any, la nostra escola participa en la campanya de divulgació a les escoles amb conferències informatives de La Marató de TV3, pels alumnes de 1r a 4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
L’objectiu d’aquestes xerrades és donar a conèixer als joves les malalties que centraran la marató i així promoure l’interès en la participació solidària.
La conferència la va realitzar la biòloga sadurninenca Anna Llopart, i es va projectar un vídeo educatiu que inclou testimoniatges mèdics i de persones afectades.
Divulgació, sensibilització i entreteniment es combinen per obtenir els fons que permetran sensibilitzar i donar un important impuls econòmic a la recerca en l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques en la 25a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que es farà el diumenge 18 de desembre i estarà presentada pels periodistes Helena Garcia Melero i Ramon Pellicer.
L’ictus és una pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular. A Catalunya, és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes. Cada any, n’hi ha més de 13.000 casos, 1.300 dels quals en pacients més joves de 55 anys. Tot i sobreviure a l’ictus, un 45% de les persones afectades tindran una discapacitat motora, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió amb greus repercussions en la qualitat de vida. Només a Catalunya, 900 nens tenen una discapacitat causada per un ictus.
La Marató 2016 també tractarà les lesions medul·lars i cerebrals ocasionades per un traumatisme. Les lesions cerebrals per causes traumàtiques afecten àrees del cervell responsables del moviment, de les sensacions i les percepcions, de les emocions i la conducta, així com de l’atenció, la memòria, el llenguatge i la intel·ligència. D’altra banda, les lesions medul·lars poden provocar paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota de la zona afectada, així com altres trastorns i malalties derivats d’aquest estat. Segons si la lesió és completa o parcial, i en funció del nivell en què es produeixi, les conseqüències seran més o menys greus. En els últims anys, els experts han notat un canvi en la causa d’aquestes lesions d’origen traumàtic: han baixat les provocades per accidents de trànsit i han augmentat les causades per caigudes domèstiques en persones d’edat més avançada.
Els fons que recapti La Marató 2016 suposaran una injecció significativa en el camp de la recerca del cervell i la medul·la espinal, un àmbit complex de la biomedicina que s’aborda des de més de 15 especialitats professionals.
- Published in PORTADA, Secundària
Un vídeo per afavorir bons hàbits en alimentació
Les alumnes de 3r d’ESO han participat en el concurs Nutrivideo que fomenta hàbits de vida saludables. Aquí us deixem una mostra del treball fet per un grup d’alumnes: l’Anna Sardà, l’Amanda Pumarola, la Gemma Farreny i la Júlia Girona. Segur que us sorprendrà per la seva creativitat i el guió que han plantejat:
- Published in PORTADA, Secundària
Fem voluntariat: una lliçó de vida al Cottolengo (Barcelona)
Quatre alumnes de primer batxillerat: la Cristina Albiol, la Cèlia Fernández, la Judit Giralt i la Mireia Gol van fer una sessió de voluntariat ajudant als malalts del Cottolengo. Tota una lliçó de vida que ens expliquen en el següent relat:
Text: Mireia Gol i Judith Giralt.
El passat cap de setmana vam anar a una residència de persones amb malalties degeneratives anomenada Cottolengo i situada a Barcelona.
Quan vam arribar ens van rebre i van explicar-nos la distribució de les plantes. Vam dividir-nos en dos grups, un grup va estar a cuina preparant el sopar i l’altre a la segona planta acompanyant els residents. Amb alguns vam mirar dibuixos, amb altres vam estar passejant pel recinte, i cap al tard vam donar el sopar als que estaven més greus i necessitaven ajuda.
Al principi ens va costar acostumar-nos a l’ambient que hi havia, ja que anavem amb el pensament de veure persones amb malalties greus, però la realitat ens va superar. Vam aprendre que de vegades la vida és molt injusta i et dóna coses que segurament no te les mereixeries mai.
Moltes vegades la gent pregunta al centre què s’ha de tenir per ser acceptat en aquesta família, i les dues condicions són que la malaltia que tenen els pacients sigui incurable i estiguin sense possiblitats econòmiques de ser ateses en altres centres.
Cada pacient és diferent i amb una personalitat marcada. De vegades no valorem prou la sort de tenir tot el que tenim en les nostres vides, i gràcies a ells, ens vam adonar que amb la vida que tenen, no costa res somriure i ser agraïts. Nosaltres amb la gran sort de tenir una bona salut, estudis i poder arribar a totes les metes que ens marquem de cara al futur, mai n’hi ha prou i sempre demanem encara més.
Per tant, deixem de donar importància a coses materials, quan amb una simple abraçada o algun gest agradable et pot marcar per sempre i donar-li sentit a la vida.
El Cottolengo és una forma de viure i de veure cristianament la vida, on tots els que hi resideixen són una família.
- Published in PORTADA, Secundària
Sortida cultural a ritme de Rock
La sortida cultural de 3r i 4t d’ESO que va tenir lloc el passat 8 de novembre va ser molt original i diferent. Les alumnes van poder fer un recorregut en anglès per tota la història del rock: dels origens als 50 i fins a l’actualitat. L’activitat School of Rorck va tenir lloc al Hard Rock Cafè de Barcelona on les alumnes també van poder dinar.
Tot seguit vam anar a Caixa Forum a veure la mostra “Un Thyssen mai vist” que aplega obres de diferents temàtiques i que es poden veure per primer cop a Barcelona. Peces d’altíssima qualitat com Ribera, Picasso, Hopper o Kandinsky.
De tota aquesta visita la nostra alumna Mar Vicente n’ha fet un vídeo que podeu veure a continuació:
- Published in PORTADA, Secundària
Alumnes de Camp Joliu corren una milla al dia (the daily mile) per afavorir hàbits de vida saludables
Fer esport cada dia i evitar el sedentarisme. Aquest és l’objectiu de “la milla diària” un projecte basat en el model escocès “the daily mile” que va impulsar la professora Elayne Wyllie quan va adonar-se que els seus alumnes estaven en baixa forma física i amb un índex de sobrepès elevat. Per aquest motiu va voler implantar la milla diària , es a dir córrer (o fins i tot caminar) 1600 metres cada dia.
A Camp Joliu també s’ha impulsat aquesta iniciativa per tal d’incrementar l’estat de salut dels alumnes i evitar el sedentarisme, sobretot en l’adolescència. El projecte el realitzen alumnes de 1r d’ESO (tot i que amb el temps es preveu incorporar-hi tots els cursos) i està supervisat per la professora d’Educació Física, Cristina Vidal. Camp Joliu és la primera escola catalana que es suma a aquesta iniciativa que també han incorporat altres centres de l’Estat Espanyol.
Aquest projecte ajudarà a millorar el rendiment acadèmic, l’estat d’ànim i la concentració dels alumnes. També redueix estats d’angoixa i estrès perquè és una activitat divertida, social i que promou la companyonia. Fer esport ajuda també a desenvolupar una major resistència, fa créixer la confiança en un mateix i les alumnes aconsegueixen menjar i dormir millor. En definitiva, augmenta el benestar general i el més important ajuda a que el grup es senti més feliç.
- Published in PORTADA, Secundària
Com millorar la comunicació amb els adolescents?
Sovint amb els adolescents costa parlar. Es troben en una etapa de canvi on els pares cal estigui molt presents. És important ser-hi però sense que es noti. Per aquest motiu la xerrada de formació per a famílies de secundària va tractar el tema de la comunicació amb dos professionals de l’educació familiar: Carlos Goñi i Pilar Guembe. Ells són orientadors familiars i autors de diversos llibres dedicats a adolescents.
En aquesta sessió a Camp Joliu ens van donar algunes idees importants que us resumim tot seguit:
- Sense autoritat no s’educa.
- Potser som massa estrictes en temes poc importants i en canvi en coses fonamentals no ho som tant. Cal ser permissius en allò accidental però molt estrictes en l’essencial.
- El nadó necessita atencions, el nen necessita limitacions i l’adolescent vol raons.
Què fem malament en la comunicació amb adolescents?
Les principal errades són parlar quan estan nerviosos, dir sempre el mateix, sermonejar i no escoltar. Els pares sovint escoltem pensant en respondre i no entendre. És fonamental comunicar-se en moments de calma, deixar de banda els nervis i encarar els conflictes el més aviat possible. No anar arraconant els problemes per por a les reaccions i ser respectuosos amb la seva intimitat.
Com afavorirem el diàleg?
El més important és buscar el moment adequat i parlar amb serenitat. Sovint caldrà acceptar les seves formes i anar-los donant moltes raons de pes. S’han d’establir pactes i a l’hora del diàleg és important que els anem motivant amb coses positives. No podem parlar només amb retrets i ens recomanen pensar en el “mètode de l’entrepà”, on hi ha sempre dos elements positius (pa) que embolcallen el tema complicat que volem encarar.
Per fer que la conversa sigui menys tensa un bon ingredient és el bon humor, un somriure i frases positives com: estem orgullosos, segur que ho faràs o et felicito.
Per a més informació us deixem la portada del llibre de Pilar Guembe i Carlos Goñi:
- Published in Famílies, Secundària
Gemma Farreny: “La meva experiència al Picalletres”
La setmana passada tota la meva classe de tercer d’ESO i jo vam assistir al concurs lingüístic català anomenat Pica Lletres, al Canal Blau.
Haig de dir que jo, com a una de les concursants del programa, m’ho vaig passar d’allò més bé i va ser una experiència única que no havia viscut mai.
El que em va sorprendre més va ser que, en arribar, una noia ens va maquillar com si fóssim famoses, i després ens va portar a un plató amb el sostre molt alt i ple de focus. En aquell espai també hi havia totes les meves companyes de classe a la graderia, que em van ajudar una mica a superar els nervis i la por en aquell moment. Però a part d’elles, també hi havia moltes càmeres i molta més gent desconeguda, i darrere nostre un gran decorat (el que surt per la tele).
Just abans de començar, ens van donar una enganxina amb el nostre nom, la qual ens havíem de col·locar sobre el pit, i uns micròfons que anaven per darrere l’orella i eren molt incòmodes.
Quan va començar el programa, jo estava més nerviosa que mai, però a la vegada em vaig sentir alleugerida. Però això va durar poc, ja que quan el presentador em va dir la meva primera paraula per lletrejar, vaig començar a tremolar i no em sortien les paraules per la boca. Però ho vaig aconseguir, i les altres van ser com caminar per un camp de flors.
En conclusió, encara que faci por, si tenir una oportunitat semblant a la que vaig tenir jo, sense cap dubte, us diria que diguéssiu que sí, que gaudíssiu de l’experiència, perquè pot ser alguna cosa que mai oblidareu.
- Published in PORTADA, Secundària
Jordi Larrégola: “Celebrant vint-i-cinc de anys de feina”
M’agrada la meva feina. Puc dir-ho; sé que és un privilegi. Sé que no és la situació més freqüent. Veig gent que pateix perquè no tenen un lloc de treball o el que tenen és amb data de caducitat propera. D’altres, més que una professió, tenen un mitjà de guanyar-se la vida, una ocupació remunerada, de vegades molt ben remunerada, però que de cap manera els omple o els identifica com a persones. Aprofito que estic d’aniversari per deixar clar, malgrat tot el que pugui escriure en to de crítica o de denúncia, que la feina d’ensenyar no la canvio, que m’hi trobo bé, que no arribo a casa fet pols, ni tremolo els diumenges a la tarda, ni em vénen suors fredes abans d’entrar en una aula. I ja en fa vint-i-cinc anys.
Em va agradar treballar amb els petits de la casa. Veure com aprenien a llegir i a escriure, a expressar-se, a raonar, a conviure, em feia sentir viu. Físicament era esgotador, però llavors era jove. Podia portar-ho amb total despreocupació, tocar la guitarra, riure. Recordo moltes rialles compartides amb alumnes i amb companys. Alguns d’aquells nens i nenes ara són mestres, músics o les dues coses alhora. Quan en veig les fotografies a les xarxes o me’ls trobo en persona en reconec els somriures, en distingeixo encara els temperaments, me n’orgulleixo dels seus èxits com si encara fossin alumnes meus. No té preu.
Des de llavors han passat lleis, projectes, disposicions, adaptacions i molèsties legals i burocràtiques de tota mena. Han desfilat vedettes de la innovació que no han innovat res i s’han oblidat ràpidament; el nombre d’alumnes ha disminuït i ha tornat a augmentar; el salari se’ns va equiparar gairebé a la pública per després ser-nos retallat exactament com a la pública i al final, després de tot aquest anar i venir i donar voltes sense saber on aturar-se, sincerament, res, res en absolut de tot el que pot venir de l’exterior de l’escola, ni m’ha ajudat ni m’ha fet perdre la il·lusió. Podeu comprendre que a hores d’ara ja només espero que no se’ns destorbi gaire. Al cap i a la fi, i com a mostra del desgavell generalitzat, l’especialitat de magisteri que vaig estudiar l’any 1992 deixava de tenir sentit el 1994 –perquè desapareixia l’EGB-, la filosofia que també havia estudiat era foragitada per tornar al cap d’un temps de la mà d’Esperanza Aguirre i el seu decret d’humanitats –ens hem d’agafar a qualsevol cosa- i tornar a quedar en suspens ara mateix. Finalment, em guanyo el gruix del meu sou com a professor de català, cosa que mai vaig sospitar que seria el meu futur i que, contra tot pronòstic, m’agrada.
Algun cop em trobo amb antics companys d’estudis, d’aquells que vam acabar ara fa vint-i-cinc anys. A alguns els sembla que va ser ahir, a mi de vegades em fa l’efecte que ha passat un segle. En tots ells veig la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, el mateix entusiasme, matisat per l’experiència però de cap manera reduït. El sistema s’aguanta sobre les esquenes de tots els mestres i professors com ells i elles. Si no hem fracassat del tot és perquè a dins de les aules i en el contacte amb els nois i noies i amb les seves famílies hi ha una sèrie de gent que posa tot el sentit comú i tota l’energia disponible en corregir les atzagaiades periòdiques de les altes instàncies. Són l’airbag del sistema. Cuidem els educadors si us plau, ens hi juguem molt.
- Published in Secundària
Les nostres mans poden salvar vides
Un article de Gemma López (1r d’ESO)
El dilluns 17 d´octubre les alumnes de primer d´ESO i de segon de batxillerat de la nostra escola, vam rebre una classe pràctica i teòrica sobre primers auxilis.
En la part pràctica ens van ensenyar com actuar davant d’una persona inconscient o bé sense respiració. Els estudis diuen que la primera causa de mort sobtada és l’aturada cardíaca, moltes són reversibles, per això cal aprendre a defensar-se davant d’una situació tan inesperada. Davant aquesta situació actuarem de la següent manera:
– Primer: hem d’estar en un lloc segur.
-Segon: hem de comprovar la resposta després de preguntar-li : Es troba bé? Si no respon , obrirem les vies aèries i comprovarem la respiració. Si no respira amb normalitat, trucarem al 112 i seguidament buscarem un desfibrilador extern automatitzat(DEA). Immediatament farem compressions toràciques posant les mans sobre el centre del pit. Administrarem 30 compressions de 5 – 6 cm de profunditat i cada 2 minuts col.locarem els llavis al voltant de la seva boca i insuflarem constantment fins elevar el pit dues vegades i continuarem amb RCP ( 30 compressions+ 2 ventilacions).
Quan arribi el DEA seguirem les instruccions, col.locarem un pegat sota l´aixella esquerra i l’altre sota la clavícula dreta, no podrem interrompre la RCP fins que el DEA ens indiqui que ens allunyem i s’inici la descarrega.
En cas de que la persona comenci a respirar amb normalitat el col.locarem en posició de recuperació i anirem valorant .
Al final d’aquesta teoria varem poder portar a terme els coneixements amb una classe pràctica.
Aprofito aquest escrit per agraïr a l´escola i al grup de profesionals que ens van donar aquest curs tant interessant i esperem no haver-ho de fer servir gaire.
- Published in PORTADA, Secundària
Projecte d’emprenedoria: “Convida’m a sopar”
El treball per projectes permet que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. Es tracta d’una metodologia que permet treballar diferents temes i de diferents assignatures. Per això us volem explicar com desenvolupem a Camp Joliu un projecte pas a pas i quins objectius podem assolir.
Títol del projecte: Convida’m a sopar
Curs: 1r ESO. Maig 2016
Assignatura: Educació Visual i Plàstica
Professora: Magda Minguet
Objectiu: Crear grups de treball que dissenyin el rètol, les cartes, els logotips, els uniformes i l’espai d’un restaurant inventat.
Desenvolupament del projecte:
- Es fan els grups de treball i comença la pluja d’idees. Busquen nom i temàtica dels seus restaurants. Totes les propostes que fan els grups són diferents: restaurant mexicà, cuina d’autor, cuina francesa, restaurant amb patinadors i un espai de dolços i cupcakes.
- Es dissenya el logotip i el rètol del restaurant.
- Disseny de targetes de visites i repartir encàrrecs. Han de pensar en les diferents tasques i responsabilitats que hi ha en una empresa per distribuir-les: gerent, director, cap de sala, cap de cuina, comptabilitat, fer comandes, cambrers, etc.
- Elaboració de la carta. Cal trobar plats propis de cada restaurant. Busquen a internet plats de la cuina francesa, de la mexicana… Han de posar preu a tots els productes que tenen a la carta.
- Disseny del vestuari. Dibuixen uniformes amb trets distintius de cada restaurant.
- Disseny del local. Fan la distribució de la planta del restaurant: cuina, sala, banys, jardins, reservats…
- Gallery Work. Cada grup prepara la presentació del seu projecte i fa una exposició en una taula. A les taules hi trobem: les cartes plastificades, maquetes de restaurants, recreacions de plats. Algunes alumnes van amb l’uniforme que han dissenyat.
- Exposició oral de les característiques de cada restaurant.
Què hem treballat?
Intel·ligència verbal: en la redacció de les cartes, de les targetes… També treballen la comunicació oral en l’exposició final.
Intel·ligència visual i espaial: disseny de logotips, targetes de visita, vestuaris i pla del restaurant
Intel·ligència matemàtica: a l’hora de posa preu a tots els productes i afegir IVA
Intel·ligència naturalista: aprenen de l’entorn buscant productes per posar a la carta i investigant sobre la gastronomia d’altres països.
Intel·ligència interpersonal: en el treball en equip i a l’hora de prendre acords de manera conjunta.
Intel·ligència intrapersonal: en la pluja d’idees que promou la reflexió personal i en l’actitud d’emprenedoria.
Us deixem imatges dels projectes!
Maqueta del restaurant Sugar Sweet:
Projecte del restaurant Rolling Food “donde la comida rueda”
Prejecte del restaurant de luxe:
“Gallery Work” amb la cartelleria del restaurant mexicà Xapi-Xapi
Detall del Gallery Work del restaurant “Four Sensations”
- Published in PORTADA, Secundària