L’experiència Master Xef a 1r d’ESO
Una de les activitats del crèdit de síntesi d’aquest curs ha estat un taller de cuina Master Xef. Una de les finalistes del concurs de televisió, l’Aina Roglan, va venir a explicar la seva experiència i a fer de jurat de les receptes que van preparar les alumnes. La Carlota Gonzàlez (1r ESO B2) ha fet un resum de la visita de l’Aina a Camp Joliu i també ens explica el seu pas pels càstings.
Text: Carlota González
Fotos: Leire Gutiérrez
L’Aina és una de les nenes que va participar a la segona edició de Master Xef Junior. La seva experiència l’ha resumit en una paraula: “impressionant”. Va venir a la nostra escola i a continuació us deixem amb les preguntes que ella ens va contestar.
- Per què et vas presentar a Master Xef Junior?
Em vaig presentar perquè des de petita ja cuinava i m’agrada molt. Jo em volia presentar a la temporada 1, però els meus pares volien veure la primera edició, i si els hi agradava, m’apuntaria a la segona, i així va ser.
- Quants anys tenies quan et vas presentar?
Quan em vaig presentar, tenia 11 anys i ara tinc 14, a punt de fer-ne 15.
- Quant dura la gravació del programa i qui et va acompanyar aquest temps?
Si et quedes totes les proves, dura un mes i mig. Em va acompanyar la meva mare, perquè el meu pare havia de treballar.
- Trobaves a faltar la teva família?
La trobava una mica en faltar, però em parava a pensar fins on havia arribat i tot el que havia fet i vaig pensar que volia aprofitar l’experiència.
- Quin es el plat que més t’agrada cuinar?
El que més m’agrada, és la rebosteria
- Durant el programa, vas fer amics?
Si, tots érem amics, alguns més que els altres, però tots érem amics.
- Què passa quan tornes a l’escola?
Quan vaig tornar a l’escola tots els meus amics em van preguntar on havia estat i vaig tenir que inventar-me una història perquè no podíem dir res del nostre pas pel programa.
- Què vols ser de gran?
De gran vull fer alguna cosa relacionada amb els números, com per exemple Econòmiques.
- Quan tornes a veure als teus companys?
A l’estiu vaig als campaments Master Xef i ens tornem a trobar tots, és molt divertit i ens ho passem molt bé. També em faig amiga de molta gent i fins i tot fem trobades després.
LA MEVA EXPERIÈNCIA A MASTER XEF
De petita vaig anar als càstings de Master Xef. A mi, no m’agradava molt la cuina però la meva mare em va dir que ho intentés. Quan hi vaig anar tenia vuit anys, l’edat mínima per anar-hi.
La temporada en la que em vaig presentar era la tercera
El primer càsting consistia en fer un vídeo cuinant, i jo vaig fer ous ferrats. Després em van trucar que havia passat a la següent prova i consistia en fer-te un altre vídeo i més tard em van tornar a trucar i vaig anar a Barcelona on hi havia moltíssimes persones per fer el càsting.
En aquesta prova, havies de portar una recepta mig preparada de casa i preparar-la una mica allà. Si passaves aquesta prova et donaven una cullera.
Quan els jutges van donar les culleres, una va ser per mi i em va fer molta il·lusió. Vaig anar corrent cap els meus pares i em van felicitar.
A la següent prova, ens donaven un ingredient sorpresa i havíem de fer una recepta. L’ingredient que ens van donar va ser el tomàquet.
Els meus companys van fer “ratatuille”, “salmorejo” i jo com que no sabia fer res, només una “quiche” vaig fer una amanida, i per tant no vaig passar més càstings. Tot i això va ser una molt bona experiència i en tinc molt bon record.
- Published in PORTADA, Secundària
Fotografies matemàtiques
Aquest trimestre hem treballat les matemàtiques d’una manera més pràctica. Gràcies a la iniciativa de @fotomatiques hem participat en un projecte fotogràfic on hem representat en primera persona els diagrames de barres i de sectors.
A segon d’ESO les alumnes encarregades del diagrama de sectors han estat la Maria Duran, la Júlia Borràs, la Gemmà Albà i l’Anna Bundó. Elles mateixes expliquen la seva experiència en aquest text:
Fa uns dies va haver-hi una exposició de fotografies matemàtiques i la professora ens va animar a fer una fotografia utilitzant un diagrama de sectors; l’objectiu era calcular quantes noies de l’ESO hi ha de l’Alt Penedès , Baix Penedès i Garraf. Aquest diagrama de sectors l’han representat les nenes de 2n d’ESO i quatre d’elles van fer els càlculs per saber quantes persones hi havia a cada comarca i per saber com les podíem representar en les nenes de segon.
També les alumnes de primària van fer un diagrama de barres i es van classificar segons la seva ruta.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
La meva experiència a la residència d’avis
Com és l’experiència de fer voluntariat? En aquest article hi trobareu la conversa que va tenir l’alumna Maria Milà amb una de les àvies de la residència Mare Ràfols de Vilafranca. Una activitat que va permetre a les alumnes dedicar un temps a donar-se als altres i enfortir vincles amb la gent gran de la comarca.
Un text de Maria Milà (1r ESO B2)
Durant el crèdit de síntesi els cursos de 1r, 2n i 3r de la ESO, vàrem visitar a diferents residències d’avis per a fer-hi voluntariat. Passar estona amb aquestes persones que tantes coses han viscut al llarg de la seva vida, i compartir històries, punts de vista i opinions, és un gest molt bonic.
Moltes d’aquestes persones estan cansades del seu dia a dia i de la vida dins d’un edifici, del que no surten quasi mai. Algunes àvies ens van dir que volien sortir, que es feia llarg passar el dia a la residència. Una senyora que es deia Assumpció, em va comentar que allà té de tot: televisió, habitació per a ella sola, amigues, llit, menjar, activitats… Però ella enyora la vida al carrer perquè pensa que es morirà aviat degut a que ja era gran (99 anys apunt de fer els 100). Li agradaria sortir i respirar l’aire fresc dels camps i les vinyes, i poder gaudir de totes aquelles coses que en molt de temps no havia pogut veure, tastar o bé olorar.
Trobava a faltar l’olor de la sal del mar, el gust d’un bon pastís i no de les pastilles que s’havia de prendre degut a la seva edat, o bé el bonic paisatge de les muntanyes, o les vinyes on ella s’havia criat ja feia gairebé un segle. El temps passa ràpid- em va dir- gaudeix-lo, no te’n adonaràs i ja tindràs la meva edat, i et veuràs en un edifici, menjant medicines no gaire bones.
I doncs, això és el que volem? El que volem és que els avis tingui companyia i no se sentin sols. Per això és tan important visitar-los i fer voluntariat.
- Published in PORTADA, Secundària
Sobre la lectura
Una reflexió entorn la lectura i el plaer de llegir. A càrrec d’alumnes de primer de batxillerat.
La lectura. Mercè Ventura
-No em distreguis ara, estic llegint. Mil vegades ho he dit, i ho diré les altres mil que calguin.
Llegir és la millor forma de desconnectar d’aquest món ràpid, insensible i superficial, mogut per persones que cerquen sense satisfacció més i més poder.
Podria estar llegint tot el dia, oblidar el meu entorn per tant sols enfocar-me en històries profundes, en viure en la pell dels personatges, en sentir els seus problemes, com si fossin els meus.
La lectura m’ha ensenyat nous móns, m’ha enriquit fent-me empatitzar en uns afers amb els que mai m’he trobat, i m’ha aportat imaginació. Imaginació per escriure, que tant i tant m’agrada. I és que m’he trobat amb tants personatges, amb tantes personalitats diferents… Però, a la vegada, amb tots ens lliga un sentiment d’unió, ja que, d’alguna manera, he viscut el que ells m’han explicat.
La importància de la lectura. Mar Vicente
Jo crec que agafar-li el gust a la lectura des de ben petits hauria de ser una obligació.
La lectura no té cap ni un inconvenient. I el millor de tot? Funciona sense wifi o 3G.
Llegir no només enriqueix el vocabulari i el lèxic d’una persona, sinó que també, d’alguna manera, desperta els sentits i fa que es desenvolupi la imaginació al 100%.
A diferència de les pel·lícules, no veiem el que passa, sinó que ens ho imaginem. Creem personatges i espais amb el poder de la imaginació, que va més enllà del que pensem.
Si a més a més, llegim des que vam aprendre a dir ma-me-mi-mo-mu, ja és una sort.
Al cap dels anys, s’agraeix que els pares hagin estat sobre teu repetint cop rere cop que fessis el favor de llegir. Em ve el record dels dies de reis, a casa meva mai ens van portar (ni a mi ni als meus germans) cap mena de dispositiu com una DS o una Nintendo, sempre ens portaven, com a mínim, un llibre. El meu pare sempre ha dit que mai es negarà a comprar-nos un llibre, i la veritat, m’encanta, no li podria demanar res millor.
Devorar llibres és la base del coneixement, sense ells, potser ara no estaria escrivint aquesta redacció perquè no sabria com estructurar-la, ni per on començar ni com acabar.
Entre els avantatges de la lectura també trobem que, inconscientment, anem fixant-nos en l’ortografia, i això provoca que no fem errades a l’hora d’escriure.
Amb el temps, m’he adonat que llegir és una activitat que m’encanta, potser una de les meves preferides. M’agrada endinsar-me en altres mons que no són els meus i poder aprendre sobre els valors que transmet cada personatge.
- Published in PORTADA, Secundària
La robòtica a Camp Joliu
- Descompondre problemes més complicats en seqüències de problemes més senzills ( pensament seqüencial per a la resolució de problemes)
- Estructurar i integrar el llenguatge informàtic: Bucles, variables i estructures de dades.
- Desenvolupar la lògica matemàtica: Es proposaran als alumnes reptes de dificultat creixent, que hauran de resoldre utilitzant el diferents blocs de programació
- Gestionar la resistència a la frustració i entendre que l’aprenentatge implica sovint una interacció d’assaig i error.
- Published in PORTADA, Secundària
La URV premia a un alumne de Camp Joliu pel seu treball de recerca
Un alumne de Camp Joliu, Narcís Atzerà (de Vilobí del Penedès), ha estat mereixedor del Premi Consell Social URV al millor treball de recerca de batxillerat pel seu treball “Les eleccions de 1936 a Vilafranca del Penedès. Un estudi a través de tres publicacions”.
Segons en Narcís Atzerà, el seu interès per la història van fer que tingués clar que volia fer un treball d’aquesta temàtica. “Al principi ho volia fer del meu besavi, però no en vaig trobar prou informació. Després vaig anar centrant el tema i vaig decidir analitzar les eleccions de 1936 a través de tres publicacions de diferents ideologies. Vaig recórrer als arxius del Viniseum i em vaig endinsar en el context de la Segona República i de la història de Vilafranca. Reconec que no va ser fàcil però vaig acabar molt satisfet d’aquest treball”.
El treball de recerca d’en Narcís Atzarà va obtenir un 10 en la qualificació i va tenir com a tutor al professor Xavier Huguet. Actualment l’alumne de Camp Joliu estudia primer de Fisioteràpia a la Universitat de Vic.
- Published in Alumni, Secundària
Thinking To Learn
Pensar per aprendre. Aquest és el títol del curs al que van assistir un nombrós grup de professores de l’escola i que va anar a càrrec de Robert Swartz i David Perkins. A través d’exemples i pràctiques docents es van treballar noves rutines i habilitats de pensament per tal de facilitar la comprensió dels continguts i aplicar-los a la vida real. Us deixem algunes de les idees principals de les sessions de Thinking To Learn:
– Aprenem per naturalesa però no parem prou atenció a pensar i a millorar el nostre pensament. Si aprenem a pensar amb encert evitarem el pensament erroni i serem més destres en la presa de decisions. Per això és tan important ajudar els alumnes a pensar amb cura, a fer-se preguntes.
– Què falla en l’educació actual? hi ha passivitat, poca connexió amb la vida dels estudiants i falta visió global. El pensament és superficial, precipitat i sense massa ordre. I per què passa això? perquè no donem prou temps a pensar, solucionem massa ràpid els plantejaments que fan a classe, no tenim paciència a que ho descobreixin sols.
– Convertirem els nostres estudiants en genis? no, i no cal. Entrenar-se al tennis tampoc ens fa guanyadors de Roland Garros. Però sí que un bon entrenament sempre ens fa millors i per això cal entrenar el nostre pensament i evitar la superficialitat.
– Integrar el pensament a les aules millora l’aprenentatge de continguts i millora la qualitat de vida dels estudiants perquè s’adonen que pensen amb sentit sobre temes importants.
– El professor pren el rol de facilitador. Els estudiants poden pensar de manera col·laborativa i fer el pensament visible a través de post-its o de la pissarra.
– El pensament cooperatiu sempre és més productiu que l’individual. Pensen junts com iguals i després expliquen a la resta de grups com ha estat la seva forma de pensar.
– El pensament creatiu ens permet generar idees noves, originals i significatives. El pensament crític ens fa jutjar si una idea mereix ser creguda i compartida.
Com ho podem fer? podem organitzar el pensament a base de preguntes, fent el pensament explícit amb llistes, escriptura, utilitzant organitzadors gràfics o amb diferents activitats:
Activitat 1- The whole object. Imaginem que en comptes de tenir un objecte complet, ens en falta una part. Què passaria si a l’àliga li falta l’ull esquerre? quines conseqüències tindria?
Activitat 2. See-Think-Wonder. En una taula posem per escrit allò que veiem, allò que pensem i tot allò que volem saber de qualsevol tema o imatge que treballem a classe.
Activitat 3- The explanation game. Guess and say why. A partir d’una imatge o obra d’art, cal intentar endevinar què hi veuen i justificar la seva resposta. Una rutina que s’adonen que els fa pensar. Cap resposta és incorrecta si està ben justificada. És important que el professor mai digui que no sinó que ha de parlar en condicional: que passaria si, i si fos possible que… És una rutina de pensament molt accessible on tothom es sent molt lliure
Activitat 4- Step Inside (un pas endins). Posar-nos dins de qualsevol objecte o situació. Cal empatitzar, entrar-hi. Imagina que ets una piràmide i a partir d’aquí com et sents, quines preguntes et faries. Qui m’ha construït? com ho ha fet? Veig el desert, em sento enorme…
Actitivitat 5- Punts conflictius. Agafar un tema que pugui generar controvèrsia i analitzar-ho en quatre parts: fets, valors, interessos i polítiques. Per exemple: addicció a la tecnologia. Què està passant? quins interessos hi ha? Quines polítiques es fan per evitar-ho? Resoldre la controvèrsia no és el punt principal de la rutina de pensament, la importància és la visió global, entendre la complexitat i respectar els diferents punt de vista.
Activitat 6. Fake news. Saber si el que llegim és autèntic o fals. Aprendre a verificar les fonts per apropar-nos als fets. Fer una llista amb l’autor, el contingut i la informació. Contrastar-ho amb altres fonts.
Activitat 7. Know- Want- Learn. Iniciar un tema amb tres columnes on s’apunta què sé del tema, que vull aprendre i finalment què he après. És una guia important pel professor perquè potser allò que volem explicar ja ho saben! cal veure què volen aprendre.
Activitat 8. Walk the week. Centrar-se en allò que hem après, registrar idees sobre el tema i com es connecten aquestes idees amb la resta del que estem aprenent aquella setmana. Això ens permet anar més enllà del tema i fins i tot del vincle acadèmic perquè ho poden transferir a altres assignatures, a la vida o a àrees inusuals.
Aquest és el repte dels professors actuals (Teacher’s Challenge): evitar explicar dient que aquest tema forma part del temari, que sempre s’ha fet o que ho has d’aprendre per superar l’examen. Fer un canvi en el llenguatge perquè l’alumne vegi que el tema té significat per la seva vida quotidiana i que l’ajudarà a entendre el món. L’objectiu és que el professorat pensi en el disseny d’una bona unitat per aprendre a pensar de manera significativa i profunda i que el pensament ajudi a l’alumne entendre alguna fita important del segle XXI.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Sandra Camós a Camp Joliu
El proper dilluns, dia 9 d’octubre, la professora i coach Sandra Camós farà una sessió als pares de secundària sobre l’optimisme i la importància d’educar en positiu. Una xerrada que segur que ens fa acabar amb un somriure i que esperem que serveixi a les famílies de Camp Joliu per encarar el curs amb il·lusió i fer més fàcil el repte d’educar. Us deixem un fragment del blog de la Sandra Camós per tal que la conegueu una mica millor:
Me llamo Sandra Camós y nací en Girona el 11 de mayo de 1975. Hasta hoy he vivido una vida muy intensa cargada de emociones de todo tipo. Momentos dulces, salados, ácidos, amargos y tóxicos pero poco a poco he ido descubriendo ingredientes que me han ayudado a ir redireccionando las situaciones hacia el camino de la felicidad. A pesar de haber vivido momentos complejos que podían haber hecho que tirara la toalla, jamás lo he hecho. Soy y sé que puedo ser feliz porque tengo un tesoro: una familia que me quiere. Es de ella de quién más he aprendido en esta vida: mis padres (Carlos y Mª Carmen), mi marido (Marc), mis hijos (Marquitos y Sofía) y cómo no de los juegos y discusiones con mi hermanísima Carolina han sido la base de mi desarrollo personal.
Tener grandes amigos, me ha ayudado a conocerme mejor y a luchar cada día para gestionar mis talentos y mis áreas de mejora. Así mismo, trabajar con personas, es de lo mejorcito que me ha pasado porque no dejo de asombrarme a diario por el gran talento que poseen todas ellas, que es muchísimo. Me apasiona poner mi grano de arena en hacer que éste se luzca. Rezar me mantiene fuerte ante las tormentas que la vida me brinda. Mis “hobbies” son cantar y bailar, jugar a tenis, pasear, estar con mi familia y jugar con mis hijos, la moda y disfrutar de los pequeños momentos que acaban por ser grandísimos.
Hace poco me he cruzado con algo muy especial: un cáncer. ¡Qué regalo! Me ha hecho redescubrir todo y apreciar aún más a las personas que quiero y sobretodo reafirmarme en una frase que me encanta: “¡Todo lo que nos pasa es para bien!” El mundo es de los valientes, de los que a pesar de tener miedo, dan ese paso hacia adelante. Gracias por visitar mi rinconcito en este gran mundo de internet.
- Published in Famílies, PORTADA, Secundària
Alumnes de Camp Joliu fan voluntariat a Lituània
Un grup d’alumnes de tercer d’ESO de la nostra escola es troben vivint aquest estiu una de les experiències més intenses de la seva vida. Han marxat a fer voluntariat a Lituània! Allà visiten asils i ajuden en tot el que poden. Una activitat de voluntariat que alhora els permet conèixer un nou país i fer nous amics. Tota la informació sobre la seva experiència la trobareu a la web de la Fundació Montblanc (www.fundaciomontblanc.org).
Aquí us deixem informació del que han fet aquest passat cap de setmana, Gaudiu molt i esperem que ens ho expliqueu tot a la tornada!
Les nenes a Lituània han passat un cap de setmana genial ple d’experiències
A Kretinga, les nenes han fet dues coses súper interessants. Per un costat, van fer voluntariat a un asil on, segons el que ens diuen, quan van arribar les van rebre amb molta il·lusió: tots tenien moltes ganes de ballar i cantar amb les voluntàries. I així ho van fer! A més, els hi van explicar històries súper impactants sobre la seva vida que les van deixar molt xocades. Es van quedar molt impressionades perquè els avis no paraven de somriure i d’estar alegres. A més a més, les nenes van tenir temps per poder anar a la platja i a visitar Palanga. L’altra cosa interessant que van fer va ser la visita a la Muntanya de les Creus. Allà van fer una visita extensa per tot l’indret i, com podeu veure, es van fer moltes fotografies.
A Kaunas van seguir fent voluntariat. Aquest cop, us deixem amb més imatges del voluntariat en centres de discapacitats on les nenes van atendre a diverses persones i, també, els van fer sortir a jugar amb elles al carrer. S’ho van passar genial, com podeu veure. Les nenes estan tenint una experiència que les està enfortint i omplint d’emocions i històries que, de ben segur, us explicaran al tornar a casa.
A Gargždai, les monitores ens expliquen que les nenes també estan gaudint d’una experiència inoblidable. Ens destaquen una activitat que, per elles, va ser molt maca i tendre. Les nenes, en un voluntariat en un centre de dia d’unes àvies, els hi van fer te i unes pastes ben bones. Van poder xerrar amb elles una estona i van notar que les àvies estaven molt contentes de tenir la seva companyia. A més a més, van poder gaudir d’una visita personalitzada de l’església del poble; i és que el sacerdot d’allà les va guiar per l’església i els hi va explicar la seva història.
Com veieu, les voluntàries a Lituània no paren!
(Text sobre Lituània: Roger Grau)
- Published in PORTADA, Secundària
Ens formem sobre les Altes Capacitats amb la pedagoga Sílvia Llucià
Una de les sessions de formació que hem fet tot el professorat de Camp Joliu aquest estiu ha estat sobre com atendre els alumnes d’altes capacitats (AACC). Un tema del que ara es parla força perquè s’ha redefinit la intel·ligència i perquè gràcies a la xarxa ens hem acostat a les investigacions recents i al coneixement del cervell. I el més important: hi ha una necessitat real d’atendre aquest tipus d’alumnat i evitar el fracàs escolar d’aquests alumnes. Sovint costa detectar aquestes capacitats perquè molts alumnes ho “camuflen” i així afavoreixen la seva part social.
Què són les Altes Capacitats?
És una situació que neix amb l’infant. Es desenvolupa si es donen les característiques adequades. Tenir bon rendiment no implica tenir altes capacitats.
Característiques:
- No hi ha un patró fix
- Són característiques internes, no es veuen des de fora. Cal saber què mirar.
- Tenen necessitat d’aprendre, qualsevol tema els pot despertar interès.
- Interessats en el món: dinosaures, Egipte, l’espai…
- Hipersensibilitat sensorial (fins i tot poden tenir pell atòpica)
- Hipersensibilitat auditiva, els costa concentrar-se amb el soroll. “El soroll els ataca”
- No miren, escanegen. Atents a tots els detalls. Tenen molt clars els petits canvis de l’entorn.
- Hipersensibilitat emocional. Alumnes que valoren molt un somriure, una mirada.
- El seu pensament és constant (“no puc parar de pensar”). És un motor que no s’atura. En alguns alumnes s’ha aconseguit controlar aquests pensaments amb la natació.
- Es fan grans preguntes: justícia, veritat, mort, amistat
- Aprenen sols, aviat i a salts.
- Baixa tolerància a l’error i a la frustració.
- Perfeccionisme
- Permanència en la tasca quan els interessa.
- El que és complex per a ells és simple i a l’inrevés.
- Habilitat superior per resoldre problemes i en raonament abstracte.
- Necessitat de precisióo, persistència en la cerca d’informació i en la tasca quan els interessa.
- Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.
Com els tractem? Cal fer-ho amb equitat, no amb igualtat. No tothom necessita el mateix perquè no tothom té les mateixes necessitats. Sovint els proposem coses que “els van petites”. I igual que passa amb les sabates, si l’activitat els va petita, patiran. Hem de tenir en compte què demanem quan plantegem la nostra tasca docent. No podem posar deures diferents per tota la classe però si ajustar-ho una mica.
Mites i tòpics
No tenim temps de contrastar-ho tot i a vegades ens limitem a parlar d’estereotips. Pot ser que tinguem dubtes sobre si és una alta capacitat pel fet que l’alumne té mala lletra o està distret a l’aula o bé no presenta els deures al dia. Per això cal tenir clar que:
- És capacitat, no rendiment. Els hem d’ajudar a aconseguir aquest bon rendiment i a desenvolupar les seves capacitats.
- Cal ajudar-los a “ser complets”. No només són cervell, també són persones. No són només part cognitiva.
- Ben atesos no tenen més problemes.
- No pertanyen a un grup social concret.
- Han de ser nens i han d’estar atesos, són diferents i s’han de sentir bé.
- Tenir altes capacitats no vol dir que siguin solitaris, poden ser molt sociables.
- Poden ser empàtics però a vegades poden mostrar cinisme. A vegades a l’escola es contenen però a casa exploten.
Intervenció educativa:
- Cal que hi hagi un equilibri per atendre les seves necessitats.
- Que l’alumne s’adapti i que l’escola s’adapti a l’alumne.
- S’ha de treballar en conjunt: no tot ho fa l’escola, ni tot ho fa la família, ni tot ho fa l’alumne. Ha de ser un conjunt per tal de veure resultats.
- Tenen talents en àrees concretes. Talents simples com el verbal, matemàtic, creatiu, social, esportiu.
- Les altes capacitats no “s’evaporen”, es mantenen sempre.
L’escola no pot tallar ales, ha de donar possibilitats.
Què necessiten? necessiten aire, comunicació i temps. També han d’aprendre a callar, a no escoltar i a no veure el que no els pertoca. No poden estar sempre pendents de tot, han de saber desconnectar. Aprendre a callar, per exemple, els obrirà portes a nivell social. No poden estar sempre intervenint i opinant sobre tot. Els hem d’ajudar en aquestes habilitats més socials. A l’escola els hem d’oferir: oxigen, més feina més nivell d’abstracció, temps per pensar, per proposar coses i tenir noves idees.
Què es pot fer? L’adaptació curricular permet aprofundiment i ampliació del temari. Es fa un enriquiment curricular quan sobrepassem el currículum del curs (per exemple, a matemàtiques fer un treball sobre la borsa). També es poden fer agrupaments amb tots els alumnes que tenen altes capacitats. Pel que fa a l’acceleració de curs només es fa quan l’alumne ho necessita, no cal accelerar-los a tots.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària