El viatge a Pamplona de 4t d’ESO
Les alumnes de 4t d’ESO han viatjat a Pamplona per fer sessions d’orientació acadèmica i començar a pensar en els seus estudis de batxillerat i en les carreres que els agradaria estudiar. Voleu saber com ha anat aquesta experiència? no us perdeu l’article de la Júlia Mañé i l’Emma Gràcia.
Vam sortir de l’Arboç en autocar el dimarts a les 8 del mati. Vam parar a fer un descans a prop de Lleida. A l’arribar a Pamplona, vam parar a l’hotel 30 min, per repartir-nos les habitacions i organitzar-nos. A les dues vam anar caminant fins als menjadors universitaris on vam dinar. Hi havia menús diferents. La visita al Col·legi Major va durar aproximadament 1 hora. Allà vam poder preguntar tots els dubtes , vam parlar amb estudiants estrangeres i elles ens van donar consells que ens ajudaran a escollir el batxillerat i en el futur els estudis universitaris.
Després vam anar fent un passeig, fins l’hotel, on vam tenir temps per organitzar-nos, canviar-nos i preparar-nos per anar cap al centre. Vam tenir temps lliure per visitar la ciutat, on vam comprar i gaudir molt dels paisatges, del casc històric i dels llocs més emblemàtics. .A dos quarts de nou havíem quedat a la plaça del Castell per anar a sopar a l’hamburgueseria.
El sopar de classe va estar molt bé, vam parlar totes amb totes i va estar molt ben organitzat; perquè érem 27 persones i vam menjar ràpid , calent i molt bé. Per tornar a l’hotel , un grup va agafar el bus i l’altre va anar caminant, 30 minuts més que ens emportem passejant per Pamplona.
Al mati del dia següent ens vam llevar a les 6 per poder dutxar-nos , vestir-nos i baixar a l’esmorzar que ens havien preparat. Calia baixar de 8 a 8.30, per què a les 9 anàvem cap a San Sebastian. L’esmorzar va ser divertit , ja que vam parlar amb les professores i les vam conèixer una mica més. Teníem pa , embotits i pastes, fruita, sucs i cafès. Estava molt bé.
El camí cap a San Sebastian va ser d’una hora i mitja de durada , que es va fer més curt ja que totes o dormíem o veiem la pel·lícula de “Los chicos del Coro”. Ens van deixar al començament del passeig de la platja de la Concha , on vam tenir temps per fer fotografies. Ens van donar temps lliure , i nosaltres vam aprofitar per conèixer més la ciutat i comprar petits detalls. Vam dinar i a les 3.15 vam quedar amb tota la classe a l’aquari del final del passeig. La visita al aquari va ser lliure, sense guia , i vam fer tot el recorregut. Vam esperar a estar tot el grup i vam tornar cap a Pamplona. L’autobús ens va deixar al centre i vam tenir temps lliure fins l’hora de sopar. El sopar va ser en una pizzeria a prop del centre i de nou vam sopar juntes tota la classe de 4t d’ESO.
Va estar molt bé , tot molt bé organitzar i molt bo el sopar. Com els plats eren grans vam compartir les pizzes entre totes. La tornada va ser com el dia anterior , unes en bus i les altres caminant. Un cop a l’hotel ens vam ficar a l’habitació i vam riure molt. Al matí , no ens vam adonar de l’hora i vam arribar tard a l’esmorzar, ja que la nit anterior no vam dormir gaire.
A les 9 havíem quedat a la recepció del hotel , amb les maletes i tot preparat per marxar. Vam anar a la Universitat de Navarra caminant, on ens vam donar dues xerrades orientatives, i després vam poder visitar els diferents estudis (comunicació, medicina) depenent de la carrera que volíem estudiar. A les 12 vam sortir de Pamplona per dirigir-nos a Saragossa. A les 3 vam arribar, amb el temps just per dinar i visitar la Basílica del Pilar. Vam dinar a un restaurant molt típic d’allà, amb els plats tradicionals. A les 4.15 vam començar la visita pel Pilar , on ens van explicar la historia I les estructures. Vam tenir temps per comprar uns detalls i ja vam anar cap al bus per tornar a casa. A mig camí vam fer una parada per anar al lavabo i comprar menjar.
Vam arribar a Camp Joliu a les 9.15 , on ja estaven tots els pares esperar-nos amb els braços oberts.
D’aquest viatge ens emportem molt bons moments. Hem conviscut amb companyes que potser no parlàvem massa i gràcies a aquest viatge ens hem conegut i hem rigut. Hem conegut més a les professores que ens acompanyaven , vam gaudir molt amb elles. Hem fet de la classe una pinya, i no sabem si és la nostra impressió però ara totes estem més unides i ens coneixem més. Som totes molt diferents i això fa que puguem aprendre unes de les altres
Ha sigut una molt bona experiència, que mai oblidarem , i no podria haver hagut un millor viatge de fi de curs. Llàstima que no pogués venir la nostra tutora , encara que em estat molt bé amb les que ens han acompanyat.
- Published in PORTADA, Secundària
Victor Küppers a l’Assemblea de Camp Joliu
El proper dilluns 13 de març a les 19:00 tindrà lloc l’Assemblea de l’Associació Camp Joliu i en aquesta ocasió tenim un conferenciant de luxe: Victor Küppers. Les seves xerrades motivacionals són conegudes per l’energia positiva que transmeten i per explicar les coses amb gran naturalitat i sentit de l’humor. Les seves sessions són virals a les xarxes socials i és un dels conferenciants més important i influent de l’actualitat. En aquest cas ens parlarà de “Com viure amb entusiasme a la família”.
Segons Küppers, una de les seves frases favorites és “que ningú arribi mai a tu sense que, al marxar, es senti una mica millor i més feliç”, de la Mare Teresa de Calcuta. I aques és l’objectiu que tenim aquest any a l’Assemblea: que tothom en surti molt més feliç.
Si voleu conèixer una mica més l’estil de Küppers us deixem aquest article:
7 diferencias entre un líder y un champiñón
Yo no soy un experto en liderazgo, ni pretendo iluminar a nadie con este artículo porque no sabría. Seguramente harían falta muchos manuales para definir todo lo que necesita una persona para ser un buen líder, y yo me limitaré sólo a hacer algunas reflexiones sobre un aspecto concreto, su actitud; y no son consideraciones fruto de mi experiencia personal, solo faltaría!, sino de lo que he aprendido trabajando con muchos líderes de diferentes organizaciones. He tenido la suerte de conocer a todo tipo de fauna: merluzos, melones, ciruelos pero también he conocido a personas a las que he admirado muchísimo por su capacidad de liderazgo. Últimamente he tenido la suerte de compartir mucho tiempo con Mikel, uno de ellos. Observándolo y reflexionando he podido identificar 7 aspectos que diferencian a los líderes absolutamente espectaculares de los champiñones que pretenden dirigir personas.
1a. Diferencia: tienen el chip de estar al servicio de los demás. Hay personas que sirven para liderar y hay otras que nunca servirán por mucho que se lo propongan. Hay jefes chusqueros que piensan que liderar es decirle a los demás lo que tienen que hacer y verificar que está hecho en tiempo y forma adecuados, como si fuera el ejercito, pero los líderes saben que su trabajo consiste en ayudar a los demás para que sean mejores personas y mejores profesionales. Tener ésta mentalidad, esta obsesión para ayudar a los demás, es un requisito imprescindible. ¿Cuántas personas con equipos a su cargo lo tienen? Por desgracia son minoría, porque casi todos piensan en sus objetivos y ven a los demás como un recurso que les ayuda a conseguirlos. El liderazgo basado en esta premisa se caracteriza por el control y la supervisión, el egoísmo, la rigidez, la falta de confianza y la mediocridad, sintiendo como una amenaza a todo aquel que pueda ser mejor que uno mismo. Cuando uno se centra en ayudar y servir a los demás para que crezcan y se desarrollen como personas, entonces es un trabajo brutal y muy gratificante, porque logra sacar lo mejor de cada persona para que además de “saber” hacer las cosas, “quieran” hacerlas poniendo sus mejores esfuerzos en ello. La Responsabilidad Social Corporativa esta de moda, pero muchas empresas la han entendido como hacer una donación o publicitarla; la verdadera responsabilidad social empieza por cuidar, tratar bien y preocuparse por las personas que trabajan en una empresa. Aquello de que el accionista es lo más importante, muy predicado en las mejores escuelas de negocio, a mi me parece un cuento chino, una irresponsabilidad catastrófica. Primero las personas, luego los clientes y por último el accionista.
2a. Diferencia: Influyen por su manera de ser. La diferencia entre una persona grande y una persona mediocre no está en sus conocimientos ni en su experiencia, está en su manera de ser. Los cracks saben que para poder ayudar a otros a ser mejores, primero tienen que hacer un trabajo interior enorme para mejorar ellos. Su papel es el de influir, inspirar, transmitir, motivar y por eso tienen una manera de ser marcada por unos valores y unas virtudes humanas que admiramos. No conozco ni un líder espectacular del que no me haya asombrado su manera de ser. No se trata de estudiar un master o tener un cargo en la tarjeta, se trata de actitud y manera de ser; sin valores humanos, el líder es un déspota, un tirano, un dictador. Mark Zuckerberg tiene una frase genial que dice: “sólo contrato a alguien para trabajar directamente conmigo si pienso que yo trabajaría para él”.
3a. Diferencia: saben lo que es más importante en la vida. Hay una fase del Dr. Stephen Covey que me encanta: “lo más importante en la vida es que lo más importante sea lo más importante”. No es sólo un juego de palabras, que evidentemente lo es; es también una frase que si uno piensa durante unos minutos, tiene mucho fondo. El requisito básico para que las personas trabajen bien es que sean felices. Puede parecer una afirmación superficial o poco sofisticada, pero es una verdad como un piano. Vivimos en la sociedad de las prisas, del ya, del consumo, de lo artificial, del envoltorio, en el que el parecer es más importante que el ser y es una carrera que nos acaba atrapando a todos y desquiciando a muchos porque olvidamos muchas veces lo que es importante y acabamos corriendo a toda pastilla hacia ninguna parte. Para que las personas sean felices tienen que poner en el centro de su vida lo que es más importante para ellos. Personalmente pienso que nuestro Proyecto con mayúsculas en esta vida es nuestra familia y, en una época de máxima exigencia laboral, necesitamos tiempo para equilibrar nuestra vida profesional con la personal. Los líderes fantásticos lo saben porque ellos son los primeros en hacerlo y, entendiendo que el trabajo es importante pero nunca lo más importante, generan y promueven entornos laborales que ayudan a sus equipos a equilibrar su vida personal y profesional.
4a. Diferencia: trabajan con las personas sabiendo que son voluntarias. Muchos trabajos se han convertido en una forma de esclavitud moderna en el que las personas ven sus actividades como una penosa obligación en la que no se divierten ni disfrutan, en la que se sienten tristes, quemadas, estresadas y tienen una taza con la frase “por fin es viernes”. Muchos líderes no han entendido que trabajan con personas que son voluntarias, como si fuera una ONG, al menos en parte. Todos tenemos un comportamiento “normativo” por el que hacemos todo lo que tenemos que hacer para que no nos llamen la atención: una forma de ir vestido, un horario de entrada y salida, unas metodologías y procesos de trabajo, etc. Es un comportamiento “obligatorio”. Pero las personas también tenemos un comportamiento “espontáneo”, que es el cariño que le ponemos a lo que hacemos, las ganas, la pasión, la alegría, el esfuerzo para querer hacer las cosas lo mejor que podemos. Y este comportamiento es 100% voluntario, no se puede exigir, el líder se lo tiene que ganar, se lo tiene que merecer, porque los demás se lo dan sólo si les da la gana. Nadie puede exigir a una persona de su equipo que ponga el 100% de sus ganas y alegría en el trabajo, que se deje la piel o que le pregunte al jefe si necesita ayuda cuando le vea apurado; eso te sale o no te sale, y si el jefe es un mamón, es normal que no salga.
5a. Diferencia: son personas amables, agradables, que practican la regla de oro. En todas las religiones, desde el cristianismo al budismo, pasando por el hinduismo, el judaísmo o el islam, absolutamente todas, se predica el siguiente corolario: “trata a los demás como te gustaría que te trataran a ti”. Puede parecer simple e incluso demagógico, pero es una verdad descomunal. La vida es simple, no fácil, pero simple; lo que ocurre es que muchas veces nos encanta complicárnosla o que nos la compliquen. Seguro que hay sofisticadísimos modelos de liderazgo muy útiles, pero también lo es esta frase tan simple que casi nunca aplicamos. Hay quien piensa que es muy genérica, poco concreta. Pues te doy otra, de la Madre Teresa de Calcuta: “que nadie se acerque jamás a ti sin que al irse se sienta un poco mejor y más feliz”; aplicarla en cada instante es algo muy práctico que a veces requiere cuidar las formas al hablar, o tener paciencia para escuchar, o ser justo con alguien cuando no hay afinidad. Si esta frase se te pudiera aplicar a ti serías una persona absolutamente apoteósica, pero lo mejor de todo es que para que esta frase se te pueda aplicar a ti no dependes de nadie, sólo de tu decisión y compromiso personal. Seríamos mejores personas, mejores padres, mejores parejas, mejores amigos y mejores líderes. Las personas que admiramos y que nos ayudan a ser mejores tienen un trato cercano, agradable y alegre, son educadas y cuidan siempre las formas. Son cosas básicas, lo sé, pero es que las estamos perdiendo. Por suerte, quedan algunas personas maravillosas, de esas que conoces y por dentro piensas, “ole, ole y ole!, yo quiero ser como ella”. Cuando lo piensas, estas delante de un líder.
6a. Diferencia: hacen sentir importantes a los demás. Confían en las personas, por eso delegan en ellas, las involucran, les preguntan, les hacen participar y logran su compromiso. Les hacen sentir importantes también porque consiguen que hagan un trabajo estratosférico. Nadie es bueno para todo, pero tampoco nadie es inútil para todo. Ayudar a las personas y hacerlas sentir importantes requiere primero conocerlas para saber cuales son sus dones y en qué actividad puede desarrollarse mejor. Y paciencia, mucha paciencia! Hay personas que entienden que los bebés tardan 9 meses en nacer por mucho que te esfuerces y otros son como el chiste que decía, “Señor dame paciencia, dame paciencia, pero dámela ya!”” Los líderes tiene paciencia y forman, los jefes chusqueros van con prisas y deforman. Los cracks tienen una obsesión por buscar lo bueno que tienen los demás, porque saben que lo tienen, y cuando lo encuentran, les ayudan, les motivan y les exigen, confían y ponen todos los medios para lograr que tengan un desempeño brutal. Y cuando lo logran, se lo reconocen y les elogian, porque saben que en el fondo de todas las personas existe el anhelo de hacer cosas importantes, de aportar algo, de sentir que contribuyen y que se les aprecia. Reconocer el trabajo bien hecho de manera sincera es el mayor chute de motivación que alguien puede recibir. Entonces, esa persona se siente valorada, comprometida, agradecida, y su rendimiento mejora, es un círculo virtuoso. Hay jefes que creen que hay personas a las que es imposible motivar; lo que deberían pensar es que hay personas que estaban muy motivadas hasta que les conocieron a ellos.
7a. Diferencia: sonríen. Su trato agradable empieza por su cara. Sonreír es una virtud enorme que no valoramos suficiente, como el sentido del humor y la alegría. Las personas que sonríen y son alegres son mucho más productivas y generan entornos mucho más eficientes. Hay un proverbio chino que dice, “el hombre cuya cara no sonríe, no debería abrir una tienda”. Es de cajón! ¿Cuántas tiendas cerrarían en este país?, empezando por las de los chinos, que no lo han entendido tampoco! Deberíamos fichar a las personas por su alegría y despedirlas por su mal carácter, empezando por los líderes. Hemos perdido el sentido común, ¿cómo se puede pretender ser un buen líder con cara de sepia?
Més informació sobre el conferenciant a www.kuppers.com
L’experiència de la Marta Dàvila a la Universitat de Maastrich
La nostra antiga alumna Marta Dàvila (promoció Nit, 2016) ha iniciat els seus estudis universitaris a la Universitat de Maastrich (Països Baixos) on es troba estudiant Intel·ligència Artificial. La Marta ens ha explicat la seva experiència i reconeix que aquest primer any li està anant molt bé. “D’entrada va ser difícil, tan per l’idioma com pels continguts, però ràpidament he anat agafant el ritme i ara estic molt satisfeta dels resultats. Portava bon nivell de Camp Joliu i això ha facilitat l’adaptació. També reconec que passo moltes hores a la biblioteca i dedico força temps a l’estudi”.
La Marta s’ha trobat estudiant en un entorn completament internacional on la majoria d’alumnes són asiàtics i dels Estats Units. Una classe amb 85 alumnes dels quals només 4 són noies. Ens explica que la seva assignatura favorita és “Data Structures and Algorithms” i que en un futur es vol dedicar a la investigació en el camp de la intel·ligència artificial. “Estic aprenent molt d’aquesta experiència. Per això, quan acabi els estudis a Maastrich m’agradaria ampliar la meva formació al Japó”.
La Marta Dàvila ha vingut aquesta setmana a Camp Joliu per retrobar-se amb les professores i explicar els seus reptes i il·lusions de futur. Moltes gràcies per la visita i molta sort!
Formació del professorat: l’avaluació com a motor de canvi
Transformació educativa i avaluació com a motor de canvi. Aquests van ser els dos grans temes en els que el professorat de Camp Joliu es va formar el passat 11 de febrer. Les sessions van anar a càrrec de Neus Sanmartí, tot un referent en l’àmbit educatiu per les seves conferències i els seus articles. Us deixem un breu resum de les idees que van transmetre:
- En l’avaluació és important que sigui l’alumne qui es corregeixi. Només pot corregir aquell qui s’ha equivocat. Qui no s’equivoca no aprèn. Hem d’intentar que l’avaluació sigui gratificant per l’alumnat però també pel professorat. I que serveixi per aprendre.
- L’avaluació comporta recollir dades i entendre perquè s’equivoca i el procés de cada alumne. La pràctica de corregir a casa no millora els resultats. El professorat hem d’intentar superar els mites negatius que hi ha entorn l’avaluació.
- Sovint l’alumne sap què cal fer per aprovar però no que cal fer per aprendre. És important que ell mateix faci autoavaluació del seu aprenentatge per incentivar el seu desig de superació i reforçar l’autoestima. Que els alumnes sigui capaços d’autoavaluar-se i aprendre.
- Cal intentar que en l’avaluació les preguntes siguin productives (que sigui alguna cosa nova i no treballada a l’aula), contextualitzades i amb criteris coherents. Com a exemple vam comparar una pregunta tradicional d’examen envers una pregunta creativa.
- Tradicional: fes un dibuix de la flor i situa les seves pars.
- Pregunta productiva: La mare de la Marta ha dit que quan vagin al bosc no s’han de tallar les flors, però ella no sap perquè no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre les flors, com li explicaries a la Marta que no s’ha d’emportar a casa les flors d’un bosc?
- L’objectiu final és que els alumnes estiguin preparats per al canvi. Que sigui curiosos i que l’escola els obri camins. Els alumnes han de veure que té sentit el que aprenen i que respon a les seves preguntes. A l’escola no ens podem limitar a transmetre informació perquè la informació ja està a l’abast de tothom. Cal saber trobar-la, interpretar-la. L’escola ha de transmetre coneixements i saviesa.
- Published in PORTADA, Primaria, Secundària
Gratacels. Conquerint les altures.
Dimarts 31 de gener hem rebut la visita de membres de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Navarra. Organitzada pel Departament de Dibuix i dirigida a alumnes de Batxillerat i 4t d’ESO, la sessió va girar entorn als gratacels. Es va fer una introducció a l’arquitectura agafant com a model aquests edificis nord-americans, explicant-nos el perquè de la seva aparició, de quina manera van evolucionar i com van influenciar i transformar la vida dels habitants de les noves ciutats.
Ha estat una sessió enriquidora que ha donat alçada de mires als futurs professionals que surten de la nostra escola.
- Published in PORTADA, Secundària
Fem de periodistes! un projecte de 6è de primària
A 6è hem fet de periodistes i hem volgut redactar notícies per publicar-les al blog de l’escola. Hi trobareu notícies de tots els gèneres: esport, actualitat, solidaritat i activitats de l’escola. Esperem que us agradin:
Un projecte a càrrec del professor Javier Saldarriaga.
Noticies 6è A1
Parlem d’innovació educativa a Calafell Ràdio
A Calafell Ràdio hem parlat d’educació, de les noves metodologies en l’aprenentatge i del projecte educatiu de Camp Joliu. Ha estat durant el programa Calafell Matí, a càrrec del periodista Xavier Sanjuan. Els professors que han participat en aquesta tertúlia radiofònica han estat el Marcos Gavaldà i la Magda Minguet. Us deixem l’enllaç!
Artistes!
Taller Artístic 4t d’ESO.
Prof: David Risueño
Educar en la creativitat, és educar per al canvi i formar persones riques en originalitat, flexibilitat, iniciativa i confiança, llestes per afrontar els reptes que se’ls van presentat en la seva vida escolar i quotidiana.
L’art és de vital importància en l’educació ja que és generador de la capacitat creativa que tothom porta amb ell mateix, estimula les qualitats individuals, els valors socials, els morals i l’autoestima.
El Taller Artístic de Camp Joliu pretén ser un espai per a que els alumnes trobin, descobreixin i realitzin processos creatius que contribueixin de forma gradual a la construcció de la seva identitat pròpia, al desenvolupament de les seves competències i a l’apreciació del seu entorn natural, social i cultural.
Els artistes de quart d’ESO han estat realitzant les seves petites obres d’art, imitant als grans pintors de les diferents èpoques de la Història de l’Art, com ara Monet, Van Gogh, Rivera… Un procés pacient i entretingut que ens ha donat com a resultat aquests magnífics quadres!!
- Published in PORTADA, Secundària
La Gimcama dels Sentits, un projecte de 1r de primària
Autores del text i del projecte: Mercè Torrelles i Encarna Gómez, mestres de primer de primària.
Durant el primer trimestre, un dels projectes que vam portar a terme a la classe de primer, va ser el dels sentits. Vam voler finalitzar-lo amb una gimcana sorpresa, on les alumnes van gaudir de valent.
La gimcana consistia en 5 proves diferents relacionades amb els 5 sentits. A cada prova, hi havia dos sobres tancats: un era una endevinalla que constituïa una pista, i l’altre era l’explicació de la prova.
L’activitat era grupal i cada alumna desenvolupava un rol dins el grup:
- La primera alumna era la que llençava la hipòtesis observant el material que hi havia a la prova…”de què pot anar aquesta prova?”. Es crea diàleg, debat i pensament crític, alhora que fomenta la creativitat.
- La segona alumna era la “lectora” i la seva missió era llegir en veu alta tant la endevinalla com l’explicació de la prova a la resta del grup.Es desenvolupa la competència lectora i el gust per la lectura amb significat amagat i divertit.
- La tercera alumna era “l’artista” i la seva missió era traslladar al dossier el resultat de les experiències que totes estaven tenint a cada prova (tant si era escrit o representat gràficament). Es mostra l’expressió escrita, artística i la competència de tractament d’informació.
L’experiència cooperativa afavoreix la integració dels alumnes, posant les pròpies habilitats al servei del grup perassolir els objectius marcats i donant la importància que té la interacció social en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Tenir l’ajuda de les alumnes de 6è també va enriquir moltíssim l’experiència.
Les alumnes van poder experimentar amb elements quotidians, interactuar per elaborar de manera compartida la resolució dels petits reptes i gaudir de l’experiència de fer-ho juntes.
Aprenem a cosir!
Un article de Dídac Gabriel i Álex Martin. (2n d’ESO).
Durant les darreres setmanes els alumnes de segon d’ESO dins de les activitats de l’àrea de Tecnologia han estat aprenent a cosir per tal de realitzar una Balena de Peluix.
“A tecnologia hem estudiat La Industria Tèxtil dins del tema dels Processos Industrials. Aprofitant aquest tema hem realitzat el projecte de la Balena de Peluix.
Per començar, el Sr. Risueño ens va donar el disseny d’un patró, el qual havíem de traspassar a la tela per poder-les cosir desprès. Les peces les hem calcat a la tela i després les hem retallat.
El següent pas ha estat cosir les peces de dos en dos ja que al seu interior havíem de posar cotó fluix. Després hem cosit totes les parts per tal de poder muntar el cos de la balena. Per últim, hem cosit els botons que farien d’ulls i la cua. Ens ha costat una mica ja que mai havíem cosit res, i al principi era una mica complicat fins que hem agafat pràctica.
Quan hem acabat totes les balenes hi havien de diferents colors i acabats, algunes una mica mal cosides i unes altres molt bé. La qüestió era aprendre a posar fil a l’agulla i saber cosir.
Ha estat una activitat una mica complicada, però amb paciència i esforç, ens han quedat unes balenes ben maques!”.
- Published in PORTADA, Secundària